radiació
radiació
- ca radiació, n f
- es radiación, n f
- fr radiation, n f
- en radiation, n
Definició
Emissió, absorció i transport d'energia en forma d'ones o de partícules.
Nota
-
La radiació pot dividir-se en radiació ionitzant, amb prou energia per trencar els enllaços químics i crear ions, i no ionitzant, que no té prou energia per danyar el DNA però sí per a una transferència d'energia, per exemple, per escalfament.
Per exemple, en la realització de mamografies s'utilitza la radiació de baixa energia (de 20 a 50 kV).
radiofàrmac
radiofàrmac
- ca radiofàrmac, n f
- ca radiotraçador, n m sin. compl.
- es radiofármaco, n m
- fr médicament radiopharmaceutique, n m
- en radiopharmaceutical, n
Definició
Substància química de natura orgànica o inorgànica que conté àtoms radioactius, els quals presenten una desintegració espontània amb emissió de fotons o partícules nuclears, emprada en medicina nuclear amb finalitats diagnòstica i terapèutica.
Nota
-
El radiofàrmac consta d'un radionúclid, que en determina les característiques, i d'un fàrmac, que determina la biodistribució del radionúclid, és a dir, que porta el radionúclid a l'indret de l'organisme que es desitja explorar o tractar.
Els radiofàrmacs són fabricats per mitjà de síntesi química, síntesi biològica o intercanvi isotòpic, entre d'altres vies.
radiòleg | radiòloga
radiòleg | radiòloga
- ca radiòleg | radiòloga, n m, f
- es radiólogo | radióloga, n m, f
- fr radiologiste, n m, f
- fr radiologue, n m, f
- en radiologist, n
Definició
Professional de la medicina especialitzat en els usos i els efectes diagnòstics i terapèutics de les radiacions ionitzants.
radioteràpia
radioteràpia
- ca radioteràpia, n f
- es radioterapia, n f
- fr radiothérapie, n f
- en radiotherapy, n
Definició
Tractament amb radiacions ionitzants que actuen sobre determinades cèl·lules patològiques amb un perjudici tolerable dels teixits orgànics.
Nota
- Actualment, el principal ús de la radioteràpia és el tractament de neoplàsies.
radiotraçador
radiotraçador
- ca radiofàrmac, n f
- ca radiotraçador, n m sin. compl.
- es radiofármaco, n m
- fr médicament radiopharmaceutique, n m
- en radiopharmaceutical, n
Definició
Substància química de natura orgànica o inorgànica que conté àtoms radioactius, els quals presenten una desintegració espontània amb emissió de fotons o partícules nuclears, emprada en medicina nuclear amb finalitats diagnòstica i terapèutica.
Nota
-
El radiofàrmac consta d'un radionúclid, que en determina les característiques, i d'un fàrmac, que determina la biodistribució del radionúclid, és a dir, que porta el radionúclid a l'indret de l'organisme que es desitja explorar o tractar.
Els radiofàrmacs són fabricats per mitjà de síntesi química, síntesi biològica o intercanvi isotòpic, entre d'altres vies.
raquicentesi
raquicentesi
- ca punció lumbar, n f
- ca punció raquídia, n f sin. compl.
- ca raquicentesi, n f sin. compl.
- ca raquiocentesi, n f sin. compl.
- ca PL, n f sigla
- es punción lumbar, n f
- fr ponction lombair, n f
- en lumbar puncture, n
Definició
Punció que es practica a la regió lumbar per a extreure'n líquid cefalorraquidi o mesurar-ne la pressió o per a injectar substàncies a l'espai subaracnoidal amb finalitat diagnòstica, terapèutica o anestèsica.
raquiocentesi
raquiocentesi
- ca punció lumbar, n f
- ca punció raquídia, n f sin. compl.
- ca raquicentesi, n f sin. compl.
- ca raquiocentesi, n f sin. compl.
- ca PL, n f sigla
- es punción lumbar, n f
- fr ponction lombair, n f
- en lumbar puncture, n
Definició
Punció que es practica a la regió lumbar per a extreure'n líquid cefalorraquidi o mesurar-ne la pressió o per a injectar substàncies a l'espai subaracnoidal amb finalitat diagnòstica, terapèutica o anestèsica.
recaiguda
recaiguda
- ca recaiguda, n f
- es recaída, n f
- fr rechute, n f
- en relapse, n
Definició
Represa evolutiva d'una malaltia en el període de convalescència, quan era aparentment en vies de guarició.
recanvi plasmàtic
recanvi plasmàtic
- ca recanvi plasmàtic, n m
- es recambio plasmático, n m
- fr échange de plasma, n m
- fr échange plasmatique, n m
- en plasma exchange, n
Definició
Procediment que consisteix a extreure al pacient una quantitat de sang determinada i a reinjectar-li posteriorment les cèl·lules que se n'han separat per centrifugació i plasma fresc congelat homòleg o albúmina sèrica.
Nota
- El recanvi plasmàtic es fa servir en el tractament d'algunes malalties autoimmunitàries. Cal no confondre aquest concepte amb el de plasmafèresi, que designa, estrictament, només la fase d'extracció de la sang.
recidiva
recidiva
- ca recidiva, n f
- es recidiva, n f
- fr récidive, n f
- en recidivation, n
- en recidivism, n
- en relapse, n
Definició
Increment nou d'un símptoma o d'una malaltia després d'una remissió temporal, sense que hi hagi hagut convalescència.