Vocabulari de la música

Forma en què un mateix material temàtic dona coherència als diversos moviments de l'obra.

Obra constituïda per fragments o parts que l'intèrpret pot ordenar de maneres diferents.

Estructura musical que s'organitza en una exposició, un desenrotllament i una reexposició, encara que també admet una introducció i una coda.

Forma musical en què l'estructura està definida de manera determinant.

Estructura musical organitzada en tres parts.

Relació entre la intensitat i la freqüència dels harmònics d'un so generador, que definix el timbre d'un instrument.

Cadascun dels fragments de música dels quals l'intèrpret, per voluntat de l'autor, pot elegir l'orde d'interpretació que desitja, així com el nombre de repeticions i la possibilitat de no interpretar-ne algun.

Mecanisme situat en la consola d'una arpa que, quan es posa en contacte amb la corda, fa de celleta acurtant-ne la longitud de vibració i apujant-la mig to.

Amb un grau d'intensitat alt.

Instrument musical de cordes d'acer que es colpegen amb una sèrie de martellets maniobrats per mitjà d'un teclat.