folk
folk
- ca folk, adj
- es folk
- en folk
Definició
Del folk o que hi té relació.
folk
folk
- ca folk, n m
- es folk
- en folk
Definició
Estil de música nascut als Estats Units, que es caracteritza per la senzillesa formal i per les lletres amb temàtica social.
folk-rock
folk-rock
- ca folk-rock, n m
- es folk rock
- en folk rock
Definició
Estil de música nascut al Regne Unit a mitjan dècada dels anys seixanta del segle XX, que combina elements del folk i del rock.
follia
follia
- ca follia, n f
- es folía
- en folia
Definició
Cançó ballable molt viva i probablement d'origen portugués.
fonació
fonació
- ca fonació, n f
- es fonación
- en phonation
Definició
Producció del so per mitjà dels òrgans de la veu.
fonamental
fonamental
- ca fonamental, adj
- es fundamental
- en fundamental
Definició
Que és (un so) el principal d'una escala o tonalitat musical.
fonamental
fonamental
- ca fonamental, adj
- es fundamental
- en fundamental
Definició
Que és (una nota) la més greu d'un acord sense inversió.
fonògraf
fonògraf
- ca fonògraf, n m
- es fonógrafo
- en gramophone
- en phonograph
Definició
Aparell que per mitjans mecànics registra i reproduïx les vibracions de la veu humana o de qualsevol altre so.
fonògraf de disc
fonògraf de disc
- ca gramòfon, n m
- ca fonògraf de disc, n m sin. compl.
- es fonógrafo de disco
- es gramófono
- en gramophone
Definició
Aparell que, per mitjans mecànics, reproduïx els sons gravats en un disc giratori.
fonografia
fonografia
- ca fonografia, n f
- es fonografía
- en phonography
Definició
Tècnica de construir i usar el fonògraf.
