Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Vocabulari de la música

Acadèmia Valenciana de la Llengua

Presentació
flabioler | flabiolera flabioler | flabiolera

  • ca  flabioler | flabiolera, n m, f
  • ca  flabiol, n m, f sin. compl.
  • es  flautín
  • en  piccolo player

Definició
Persona que toca el flabiol.
  • ca  flageolet, n m
  • es  flageolet
  • en  flageolet

Definició
Instrument musical de vent, del grup de la fusta, molt semblant a una flauta i que, segons el tipus, presenta un nombre de forats variable.
  • ca  cant flamenc, n m
  • ca  flamenc, n m
  • es  cante flamenco
  • es  flamenco
  • en  flamenco

Definició
Tipus de cant originat a Andalusia en el segle XVIII, que inclou influències de moltes cultures, com ara la morisca o la jueua, però en què és d'especial importància l'aportació de l'ètnia gitana.
  • ca  flamenc -a, adj
  • es  flamenco -ca
  • en  flamenco

Definició
Del flamenc o que hi té relació.
  • ca  flauta, n f
  • es  flauta
  • en  flute

Definició
Instrument musical de vent, del grup de la fusta, en forma de tub amb diversos orificis circulars que es tapen amb els dits o amb claus.
  • ca  flautista, n m, f
  • ca  flauta, n m, f sin. compl.
  • ca  flautiste | flautista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  flauta
  • es  flautista
  • en  flautist
  • en  flute player

Definició
Persona que toca la flauta.
  • ca  flauta de bec, n f
  • ca  flauta dolça, n f sin. compl.
  • es  flauta de pico
  • es  flauta dulce
  • en  recorder

Definició
Flauta d'embocadura en forma de bec, en la qual el bisell està tallat en una finestra lateral i l'aire s'hi dirigix a través d'un canal rígid.
  • ca  flauta de nas, n f
  • es  flauta de nariz
  • en  nose flute

Definició
Flauta que es fa sonar amb el nas.
  • ca  flauta de Pan, n f
  • ca  bufacanyes, n m sin. compl.
  • ca  flabiol de set canons, n m sin. compl.
  • ca  flabiol de set forats, n m sin. compl.
  • es  flauta de Pan
  • en  pan flute
  • en  panpipes

Definició
Instrument musical de vent, conegut des de l'antiguitat, que consistix en un conjunt de tubs, generalment set, disposats l'un al costat de l'altre, i que es fan sonar successivament desplaçant els seus orificis per davant de la boca.
  • ca  flauta de bec, n f
  • ca  flauta dolça, n f sin. compl.
  • es  flauta de pico
  • es  flauta dulce
  • en  recorder

Definició
Flauta d'embocadura en forma de bec, en la qual el bisell està tallat en una finestra lateral i l'aire s'hi dirigix a través d'un canal rígid.