dilució
dilució
Química analítica
- ca dilució, n f
- es dilución, n f
- en dilution, n
Química analítica
Definició
Procés mitjançant el qual es redueix la concentració d'un solut en solució, habitualment per addició de més dissolvent.
dilució infinita
dilució infinita
Química física
- ca dilució infinita, n f
- es dilución infinita, n f
- en infinite dilution, n
Química física
Definició
Estat de referència d'una solució en què el solut es troba tan diluït que únicament pot interactuar amb les molècules del dissolvent, per la qual cosa es considera el comportament ideal d'una solució.
Nota
- Vegeu també solució diluïda ideal.
dímer
dímer
Química orgànica
- ca dímer, n m
- es dímero, n m
- en dimer, n
Química orgànica
Definició
Polímer format per la unió de dos monòmers idèntics.
dimetilacetamida
dimetilacetamida
Química orgànica
- ca dimetilacetamida, n f
- ca N,N-dimetilacetamida, n f sin. compl.
- ca DMA, n f sigla
- es dimetilacetamida, n f
- es N,N-dimetilacetamida, n f
- es DMA, n f sigla
- en dimethyl acetamide, n
- en N,N-dimethylacetamide, n
- en DMA, n sigla
- for CH3CON(CH3)2
Química orgànica
Definició
Amida que es presenta com un líquid i té un punt d'ebullició de 220 ºC.
Nota
-
La dimetilacetamida és miscible en aigua i dissolvents orgànics.
Es fa servir com a producte intermediari en síntesi orgànica i com a dissolvent apròtic polar.
dimetilbenzè
dimetilbenzè
Química orgànica
- ca xilè, n m
- ca dimetilbenzè, n m sin. compl.
- es dimetilbenceno, n m
- es xileno, n m
- en dimethylbenzene, n
- en xylene, n
- for CH3C6H4CH3
Química orgànica
Definició
Cadascun dels isòmers de l'hidrocarbur aromàtic derivat del toluè amb un metil en orto, meta o para respecte de l'altre, que es presenta com un líquid.
Nota
-
El xilè té una densitat aproximada de 0,86 g/cm3. És soluble en alcohol i èter, i insoluble en aigua.
Té un comportament químic anàleg al del benzè, ja que ambdós compostos pertanyen a la mateixa sèrie homòloga.
El producte comercial corresponent és una mescla dels tres isòmers, amb predomini de l'1,3-xilè i de l'1,4-xilè.
S'obté per destil·lació fraccionada del petroli, del quitrà i del gas d'hulla, o bé per reformat catalític del petroli amb una separació posterior. També és possible obtenir el xilè per alquilació del toluè.
Es fa servir en gasolines d'aviació o bé com a dissolvent per a resines, laques, esmalts, etc. Té interès en síntesi orgànica, per exemple, en l'obtenció d'insecticides, vitamines i productes farmacèutics. També s'utilitza en la síntesi dels corresponents àcids ftàlics i en l'obtenció de colorants, resines i fibres sintètiques del polièster derivat de l'isòmer para.
dimetilfenol
dimetilfenol
Química orgànica
- ca xilenol, n m
- ca dimetilfenol, n m sin. compl.
- es dimetilfenol, n m
- es xilenol, n m
- en dimethylphenol, n
- en xylenol, n
- for (CH3)2C6H3OH
Química orgànica
Definició
Cadascun dels sis compostos fenòlics isomèrics equivalents a un fenol amb dos metils, que es presenten com un sòlid cristal·lí incolor de baix punt de fusió.
Nota
-
El xilenol és poc soluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics convencionals.
S'obté en la fracció àcida del residu de la destil·lació del quitrà de carbó.
Es fa servir com a dissolvent polar d'elevat punt d'ebullició, com a desinfectant, com a insecticida, com a fungicida, com a plastificant i com a additiu per a lubrificants i gasolines, i en la preparació de colorants.
dimetilformamida
dimetilformamida
Química orgànica
- ca dimetilformamida, n f
- ca N,N-dimetilformamida, n f sin. compl.
- ca DMF, n f sigla
- es dimetilformamida, n f
- es N,N-dimetilformamida, n f
- es DMF, n f sigla
- en dimethylformamide, n
- en N,N-dimethylformamide, n
- en DMF, n sigla
- for HCON(CH3)2
Química orgànica
Definició
Amida que es presenta com un líquid blanc, de forta olor d'amina, i té un punt de fusió de −61 ºC i un punt d'ebullició de 152,8 ºC.
Nota
-
La dimetilformamida és miscible en aigua i en la majoria de dissolvents orgànics, excepte en els hidrocarburs halogenats. És tòxica per absorció cutània i irrita la pell, els ulls i les mucoses.
S'obté per la reacció de la dimetilamina amb àcid fòrmic.
Es fa servir com a dissolvent apròtic polar de líquids i gasos, com a catalitzador en reaccions de carboxilació, en síntesi orgànica i com a portador de gasos.
dimetilglioxima
dimetilglioxima
Química analítica
- ca dimetilglioxima, n f
- ca N,N'-dihidroxi-2,3-butandiimina, n f sin. compl.
- ca DMG, n f sigla
- es dimetilglioxima, n f
- es N,N'-dihidroxi-2,3-butandiimina, n f
- es DMG, n f sigla
- en dimethylglyoxime, n
- en N,N'-dihydroxy-2,3-butanediimine, n
- en DMG, n sigla
- for CH3C(NOH)C(NOH)CH3
Química analítica
Definició
Lligand multidentat orgànic molt utilitzat com a agent precipitant en anàlisi gravimètrica per la seva capacitat de precipitar quantitativament el níquel(II) a pH 8 i el pal·ladi(II) a pH 1 en forma de quelats.
Nota
-
La dimetilglioxima també forma complexos solubles amb el Fe2+, el Co2+ i el Zn2+, per la qual cosa cal afegir dimetilglioxima en excés en el cas que aquests cations estiguin presents en la precipitació del Ni2+ (vegeu la imatge).
Una altra aplicació de la dimetilglioxima és la determinació per voltamperometria de redissolució per adsorció de níquel i cobalt, que aprofita l'adsorció a l'elèctrode de mercuri dels complexos d'aquests ions metàl·lics.
La sigla DMG correspon a la inicial dels formants de la denominació anglesa dimethylglyoxime ('dimetilglioxima').
3,7-dimetilxantina
3,7-dimetilxantina
Química orgànica
- ca teobromina, n f
- ca 3,7-dimetilxantina, n f sin. compl.
- es 3,7-dimetilxantina, n f
- es teobromina, n f
- en 3,7-dimethylxanthine, n
- en theobromine, n
- for C7H8N4O2
Química orgànica
Definició
Alcaloide d'origen natural d'estructura similar a la cafeïna, basada en la purina, que es presenta com un sòlid cristal·lí incolor i té un punt de fusió de 351 ºC, per bé que a 290 ºC experimenta sublimació.
Nota
-
La teobromina és poc soluble en aigua i alcohol, i insoluble en l'èter.
Químicament, es comporta com un compost amfòter i origina sals que es descomponen en l'aigua.
Es troba en la xocolata i, en general, en els productes del cacau. En quantitats inferiors es troba en el te, en la nou de cola i en la pasta de guaranà. S'obté per extracció de les seves fonts naturals.
Presenta, com la cafeïna i la teofil·lina, lleugers efectes estimulants i acció diürètica.
dinàmica de col·lisions
dinàmica de col·lisions
Química física
- ca dinàmica de col·lisions, n f
- es dinámica de la colisión, n f
- es dinámica de las colisiones, n f
- en collision dynamics, n
Química física
Definició
Branca de la ciència que estudia els factors que governen les col·lisions entre cossos.
Nota
-
En química, la dinàmica de col·lisions s'aplica a les col·lisions entre molècules. Quan les col·lisions comporten una reacció, s'utilitza el terme dinàmica molecular de les reaccions químiques.
En general, la dinàmica de col·lisions és un camp que proporciona una visió microscòpica de tots els processos que depenen del temps, en particular de la cinètica química, però també dels fenòmens de transport i de l'electroquímica, entre d'altres. Inclou estudis tant experimentals (per exemple, l'estudi de feixos moleculars o d'espectroscòpies làser de polsos) com teòrics (com poden ser les simulacions teòriques i computacionals). Aquests estudis proporcionen la connexió entre la mesura experimental i la interpretació teòrica.
Aplicant la dinàmica de col·lisions, es poden fer mesures molt detallades amb resolucions temporals de femtosegons (10−15 s) i resolucions espacials de picòmetres (10−12 m).