Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

difracció

Química analítica

ca difracció, n f
es difracción, n f
en diffraction, n

Química analítica

Definició

Fenomen d'interferència múltiple d'una ona pel qual es corba quan passa per un obstacle punxegut o a través d'una escletxa.

Nota

L'ona afectada per una difracció pot ser un feix paral·lel de radiació electromagnètica, una ona mecànica o una ona acústica.

En el cas d'una escletxa, quan la seva amplada és molt més gran que la longitud d'ona de l'ona, la difracció és inapreciable. En canvi, quan l'amplada de l'escletxa i la longitud d'ona són del mateix ordre de magnitud, la difracció és tan important que l'escletxa actua com a focus de radiació.

difracció de raigs X

Química analítica

ca difracció de raigs X, n f
ca DRX, n f sigla
ca XRD, n f sigla
es difracción de rayos X, n f
es DRX, n f sigla
es XRD, n f sigla
en X-ray diffraction, n
en XRD, n sigla

Química analítica

Definició

Tècnica d'anàlisi que permet obtenir informació de l'estructura cristal·lina d'un cristall mitjançant un feix monocromàtic de raigs X que es fa incidir en un angle determinat sobre el cristall quan la distancia entre els plans del cristall és de l'ordre de magnitud de la longitud d'ona dels raigs X.

Nota

En difracció de raigs X, es produeixen interferències constructives i interferències destructives entre els raigs X dispersats pels àtoms que es troben en capes properes, de manera que només es detecten els raigs X dispersats quan l'angle d'incidència θ verifica la llei de Bragg. La mesura a diferents angles d'un monocristall o de pols cristal·lí de la mostra produeix una figura de difracció, que permet determinar la posició dels àtoms a la xarxa cristal·lina.

difusió Raman

Química analítica

ca efecte Raman, n m
ca difusió Raman, n f sin. compl.
ca dispersió Raman, n f sin. compl.
es difusión Raman, n f
es dispersión Raman, n f
es efecto Raman, n m
en Raman effect, n
en Raman scattering, n

Química analítica

Definició

Col·lisió inelàstica de radiació electromagnètica amb les molècules d'una substància.

Nota

Quan un feix de radiació visible d'elevada intensitat travessa un medi transparent, es dispersa en tots els angles possibles respecte al feix incident per acció dels compostos presents en el medi. El 1928, el físic indi C. V. Raman va descobrir que la longitud d'ona d'una petita fracció de la radiació dispersada per algunes molècules diferia de la del feix incident i que els desplaçaments de les longituds d'ona depenien de l'estructura dels compostos que produïen la dispersió. Per aquest descobriment, i per l'estudi sistemàtic del fenomen, Raman va obtenir el Premi Nobel de Física l'any 1930.

digestió

Química analítica

ca digestió, n f
es digestión, n f
en digestion, n

Química analítica

Definició

Procés mitjançant el qual dues fases entren en contacte prolongat, generalment en calent, per a produir una transformació física o una transformació química en una de les fases o bé per a dissoldre una substància en concret.

Nota

Entre les aplicacions més importants de la digestió hi ha l'atac químic de la mostra per a extreure'n substàncies que cal analitzar o bé per a obtenir una millora de qualitat, mida o puresa dels cristalls, que té un interès especial en anàlisi gravimètrica i per a la purificació de reactius.

L'atac químic de la mostra en una digestió consisteix a fer actuar un dissolvent sobre una mostra a una temperatura superior a l'ambiental però inferior al punt d'ebullició. Habitualment, aquesta operació es fa a reflux amb control de temperatura.

La millora dels cristalls per digestió és una operació d'envelliment d'un precipitat gravimètric en contacte amb la seva solució original a una temperatura propera al punt d'ebullició.

digestió àcida

Química analítica

ca digestió àcida, n f
es digestión ácida, n f
en acid digestion, n

Química analítica

Definició

Digestió d'una mostra en contacte amb una solució d'àcid fort, la qual, opcionalment, també pot contenir un oxidant fort.

digestió de Kjeldahl

Química analítica

ca mètode de Kjeldahl, n m
ca digestió de Kjeldahl, n f sin. compl.
es digestión de Kjeldahl, n f
es método de Kjeldahl, n f
en Kjeldahl digestion, n
en Kjeldahl method, n

Química analítica

Definició

Mètode analític per a determinar la presència de nitrogen en compostos orgànics mitjançant la valoració de l'amoníac generat per reducció de la mostra.

Nota

El mètode de Kjeldahl es fonamenta en la transformació d'un compost nitrogenat en sulfat d'amoni per digestió amb àcid sulfúric en presència de sulfat de coure com a catalitzador. Es destil·la, finalment, el líquid per a recollir l'amoníac i valorar-lo amb un àcid inorgànic.

dihidro-

Química orgànica

ca dihidro-, pfx
es dihidro-, pfx
en dihydr-, pfx
en dihydro-, pfx

Química orgànica

Definició

Forma prefixada que es fa servir per a indicar l'addició de dos àtoms d'hidrogen en la molècula d'un compost orgànic.

Nota

El 2,3-dihidrobenzofuran, un derivat del benzofuran, té dos hidrògens més que aquest, concretament en les posicions 2 i 3.

1,4-dihidroxibenzè

Química orgànica

ca hidroquinona, n f
ca benzen-1,4-diol, n m sin. compl.
ca 1,4-dihidroxibenzè, n m sin. compl.
ca p-dihidroxibenzè, n m sin. compl.
es benceno-1,4-diol, n m
es 1,4-dihidroxibenceno, n m
es hidroquinona, n f
es p-dihidroxibenceno, n m
en benzene-1,4-diol, n
en 1,4-dihydroxybenzene, n
en hydroquinone, n
en p-dihydroxybenzene, n
for C₆H₄(OH)₂

Química orgànica

Definició

Diol fenòlic que es presenta com un sòlid cristal·lí de color blanc i té un punt de fusió de 170 ºC.

Nota

La hidroquinona és soluble en aigua, alcohol i èter.

S'oxida fàcilment a quinona en contacte amb l'aire, sobretot si està en solució, per tant, s'ha de guardar ben tancat i protegit de la llum.

És un producte irritant per ingestió i inhalació, i cal evitar-ne el contacte amb la pell i els ulls.

Es fa servir com a revelador fotogràfic, com a producte intermediari de síntesi en l'obtenció de colorants i com a antioxidant per a greixos i olis.

2,3-dihidroxipropanal

Química orgànica

ca gliceraldehid, n m
ca 2,3-dihidroxipropanal, n m sin. compl.
es 2,3-dihidroxipropanal, n m
es gliceraldehído, n m
en 2,3-dihydroxypropanal, n
en glyceraldehyde, n
for CH₂OHCHOHCHO

Química orgànica

Definició

Aldehid que es produeix per l'oxidació de sucres en el cos humà.

Nota

Industrialment, el gliceraldehid es pot obtenir per l'oxidació amb peròxid d'hidrogen del glicerol.

Com que l'àtom de carboni central és un carboni asimètric, pot existir en dues formes enantiòmeres, de manera que la configuració espacial d'un dels isòmers òptics és la imatge especular de l'altre.

En el cas dels hidrats de carboni es manté la nomenclatura L-D que va establir Fischer i que considera la posició del grup hidroxil en el carboni asimètric més proper a l'extrem inferior de la cadena principal (vegeu la imatge 2). Aquesta nomenclatura no té relació directa amb la nomenclatura R-S de les regles de la seqüència. En el cas del gliceraldehid, l'enantiòmer L (grup hidroxil a l'esquerra) desvia la llum polaritzada cap a l'esquerra (L-(-)); en canvi, l'enantiòmer D (grup hidroxil a la dreta) ho fa cap a la dreta (D-(+)).

2,3-dihidroxipropanoat

Química orgànica

ca glicerat, n m
ca 2,3-dihidroxipropanoat, n m sin. compl.
es 2,3-dihidroxipropanoato, n m
es glicerato, n m
en 2,3-dihydroxypropanoate, n
en glycerate, n
for CH₂OHCHOHCOO⁻

Química orgànica

Definició

Anió de l'àcid glicèric.

Nota

El glicerat forma sals i èsters.