Química analítica

ca diè, n m
ca diolefina, n f
es dieno, n m
es diolefina, n f
en diene, n
en diolefin, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels poliens que contenen dos enllaços dobles en la cadena principal de la molècula.

Nota

Si els enllaços d'un diè ocupen posicions contigües (1,2) es tracta d'un al·lè (és a dir, un diè acumulat), i si ocupen posicions 1,3, és un diè conjugat (vegeu la imatge).

Els enllaços múltiples en aquestes posicions properes, ja sigui 1,2 o 1,3, produeixen una influència recíproca i donen una reactivitat a la molècula que és més gran que la dels alquens. Els enllaços dobles en posicions 1,4 o més distants no presenten aquesta interacció, per la qual cosa el compost que els conté és un diè aïllat.

Els diens conjugats presenten propietats específiques que només es poden justificar mitjançant la mobilitat dels electrons π d'un sistema conjugat. Els diens conjugats i, en general, els alquens conjugats són lleugerament més estables que els diens aïllats, encara que reaccionen de manera semblant, amb reaccions com l'addició electròfila i l'oxidació, si bé difereixen en el nombre de productes diferents que se n'obtenen. Els diens conjugats tenen un comportament químic anàleg al dels alquens, per bé que amb una major velocitat de reacció. Alhora, a més de resultar-ne el producte d'addició 1,2 propi de l'addició a un alquè, es forma un producte d'addicció propi, l'1,4. Una altra reacció pròpia dels diens conjugats és la reacció de Diels-Alder.

Vegeu també alcadiè.

ca dienòfil, n m
es dienófilo, n m
en dienophile, n

Química orgànica

Definició

Compost amb un o més enllaços múltiples que reacciona amb un diè conjugat en la reacció de Diels-Alder.

Nota

Els dienòfils generalment són alquens amb substituents electroatraients, grups carboxil, cianur, etc.

Són exemples de dienòfils el tetracianoetilè ((CN)₂C=C(CN)₂), el crotonaldehid, l'àcid cinnàmic (C₆H₅CH=CHCOOH) i el maleat de dimetil (MeOOCCH=CHCOOMe).

ca èter dietílic, n m
ca èter etílic, n m
ca dietil èter, n m sin. compl.
ca etoxietà, n m sin. compl.
es dietil éter, n m
es éter dietílico, n m
es éter etílico, n m
es etoxietano, n m
en diethyl ether, n
en ethoxyethane, n
en ethyl ether, n
for (CH₃CH₂)₂O

Química orgànica

Definició

Èter que es presenta en forma de líquid incolor aromàtic, de gust dolç, molt volàtil i inflamable i té un punt d'ebullició de 34,6 ºC i un punt de fusió de −116 ºC.

Nota

L'èter dietílic és l'èter més important.

Té una densitat de 0,7147 g/cm³ (20 ºC). És soluble en alcohol, cloroform, benzè, naftes i olis, i parcialment soluble en aigua (12 g/l a 20 ºC).

Com la resta d'èters, si s'exposa a l'aire, forma peròxids no volàtils que resten com a residus explosius en evaporar-se l'èter. Per a evitar-ho, l'èter comercial porta una mica d'etanol i traces d'aigua.

Industrialment es prepara per deshidratació d'etanol a 140 ºC en catàlisi àcida seguit de destil·lació.

És un dels principals dissolvents industrials de substàncies orgàniques. En laboratoris es fa servir especialment en els processos d'extracció d'hormones i de principis actius de plantes i de teixits. Administrat per inhalació, ha estat un dels anestèsics mes utilitzats per a operacions quirúrgiques llargues.

ca acetal, n m
ca 1,1-dietoxietà, n m
es acetal, n m
es 1,1-dietoxietano, n m
en acetal, n
en 1,1-diethoxyethane, n
for CH₃CH(OCH₂CH₃)₂

Química orgànica

Definició

Acetal derivat de l'acetaldehid i de l'etanol, que es presenta com un líquid d'olor agradable, volàtil i molt inflamable, amb un punt d'ebullició de 102,2 ºC.

Nota

L'acetal és miscible amb alcohol i amb èter, és poc soluble en l'aigua i té una densitat de 0,83. Es fa servir com a dissolvent, en síntesi orgànica i en perfumeria. És l'acetal més conegut i té un ús comercial molt estès.

ca difenil, n m
ca bifenil, n m sin. compl.
es bifenilo, n m
es difenilo, n m
en biphenyl, n
en diphenyl, n
for C₆H₅C₆H₅

Química orgànica

Definició

Sòlid que es presenta en forma d'escames blanques i té un punt de fusió d'entre 69 i 71 ºC i un punt d'ebullició de 256 ºC.

Nota

El difenil és soluble en dissolvents orgànics apolars, especialment en alcohol i èter, i insoluble en aigua.

Es fa servir com a agent de transferència de calor i com a fungistàtic en el tractament de les taronges.

ca benzofenona, n f
ca difenilmetanona, n f
ca cetona difenílica, n f sin. compl.
es benzofenona, n f
es difenilcetona, n f
es difenilmetanona, n f
en benzophenone, n
en diphenyl ketone, n
en diphenylmethanone, n
for (C₆H₅)₂CO

Química orgànica

Definició

Cetona amb dos fenils que s'obté mitjançant la reacció de Friedel i Crafts tractant el benzè amb clorur de benzoïl i emprant el triclorur d'alumini com a catalitzador.

Nota

La benzofenona és un compost d'olor característica, insoluble en aigua i soluble en alcohol i èter.

Es fa servir en perfumeria i en la fabricació d'antihistamínics, hipnòtics i insecticides.

ca ditizona, n f
ca (1E)-3-anilino-1-fenilimino-tiourea, n f sin. compl.
ca difeniltiocarbazona, n f sin. compl.
es (1E)-3-anilino-1-fenilimino-tiourea, n f
es difeniltiocarbazona, n f
es ditizona, n f
en (1E)-3-anilino-1-phenylimino-thiourea, n
en diphenylthiocarbazone, n
en dithizone, n
for C₆H₅NHNHC(=S)N=NC₆H₅

Química analítica, Química orgànica

Definició

Derivat de la carbonohidrazida que es presenta com un sòlid de color negre-violeta que forma complexos amb molts metalls.

Nota

La ditizona és insoluble en aigua a valors de pH inferiors a 7, però soluble en medi alcalí, amb què forma una solució taronja, i en solvents orgànics no polars, amb què forma una solució verda. És soluble en hidrocarburs, hidrocarburs halogenats (cloroform i tetraclorur de carboni), alcohols i cetones, en els quals hi ha un equilibri cetoenòlic.

La ditizona és un reactiu selectiu important, que s'utilitza per a la determinació de quantitats a l'entorn de micrograms de diferents metalls (plata, or, bismut, cadmi, cobalt, coure, ferro, mercuri, níquel, plom, pal·ladi, zinc). Quan la solució orgànica de ditizona es posa en contacte amb una solució aquosa que conté algun d'aquest metalls en forma iònica (Ag⁺, Au³⁺, Bi³⁺, Cd²⁺, Co²⁺, Cu²⁺, Fe²⁺, Hg²⁺, Ni²⁺, Pb²⁺, Pd²⁺, Zn²⁺), es forma un complex o un quelat, el qual és transferit quantitativament a la fase orgànica. Com que els complexos de ditizona amb molts metalls són intensament colorats, la determinació es fa mitjançant colorimetria o espectrofotometria.

Tot i que la ditizona és un àcid dipròtic (H₂Dz), actua com un àcid monopròtic fins a pH = 12 (pK_a = 4,7), la qual cosa vol dir que els seus derivats metàl·lics poden ser ditizonats primaris (per exemple AgHDz), la formació dels quals es veu afavorida en medi àcid i en excés de ditizona, o bé ditizonats secundaris (per exemple Ag₂Dz), la formació dels quals es veu afavorida en medi alcalí i en deficiència de ditizona. L'hidrogen àcid, que s'allibera en forma de protó, és el del grup tiol. Els ditizonats primaris es formen per la interacció entre el metall i la ditizona segons la reacció Mⁿ⁺ + n H₂Dz → M(HDz)_n + nH⁺. La selectivitat d'aquesta reacció es pot millorar controlant el pH o bé emprant un agent emmascarant com el cianur, el tiocianat, el tiosulfat i l'àcid etilendiaminotetraacètic. D'altra banda, els metalls que a valors de pH superiors a 12 i en deficiència de ditizona formen un segon complex (Cu, Ag, Au, Hg, Bi, Pd) ho fan a través de la reacció 2 M(HDz)_n → M₂Dz_n + n H₂Dz. Habitualment, els complexos primaris són analíticament més útils que els complexos secundaris, els quals són menys estables i menys solubles en dissolvents orgànics.

La ditizona sempre està impurificada, ja que s'oxida fàcilment (fins i tot per l'oxigen de l'aire) a difeniltiocarbodiazona (C₆H₅N=NC(=S)N=NC₆H₅), la qual no reacciona amb els ions metàl·lics; per aquest motiu, cal que les solucions de ditizona es preparin a diari i es conservin a la nevera.

ca diferencial exacta, n f
es diferencial exacta, n f
en exact differential, n

Química física

Definició

Variació infinitesimal d'una variable d'estat que s'expressa en termes de les variacions infinitesimals de les variables d'estat de les quals depèn la funció d'estat associada a la primera variable d'estat i que correspon a la diferencial de la funció d'estat.

Nota

Per exemple, la variació del volum d'un gas ideal en termes de la pressió i de la temperatura ve donada per $dV = \frac{nR}{p}dT - \frac{nRT}{p^2}dp$, en què n representa els mols i R és la constant dels gasos. La diferencial exacta coincideix amb la diferencial de la funció d'estat, $V = V(p,T) = \frac{nRT}{p}$.

Una manera de saber si una variació correspon a una diferencial exacta és comprovar si es compleix la relació d'Euler.

ca diferencial inexacta, n f
es diferencial inexacta, n f
en inexact differential, n

Química física

Definició

Variació infinitesimal que no correspon a cap variació infinitesimal d'una variable d'estat, de manera que no existeix cap funció d'estat la diferencial de la qual coincideixi amb aquesta variació.

Nota

Un exemple típic de diferencial inexacta és el treball hidroestàtic, que quan s'efectua de manera reversible es pot expressar en termes de −p dV, una variació que no correspon a la diferencial de cap funció. Per exemple, el treball reversible infinitesimal efectuat per a un gas ideal ve donat per la variació $\delta w = -pdV = -nRdT + \frac{nRT}{p}dp$, una variació que no compleix la relació d'Euler, la qual cosa indica que el treball no és una funció d'estat. Així doncs, un sistema no té treball, sinó que és una manera de bescanviar energia mitjançant un procés.

ca difosgen, n m
ca cloroformiat de triclorometil, n m sin. compl.
es cloroformiato de triclorometilo, n m
es difosgeno, n m
en diphosgene, n
en trichloromethyl chloroformate, n
for ClCOOCCl₃

Química orgànica

Definició

Compost que es presenta com un líquid oliós, irritant, tòxic i asfixiant i té un punt de fusió de −57 ºC i un punt d'ebullició d'entre 127 i 128 ºC.

Nota

El difosgen és soluble en alcohol, benzè i èter.

Es descompon per acció de la calor, de substàncies poroses, de carbons actius amb despreniment de fosgen, d'àlcalis i d'aigua calenta. És menys irritant que els seus anàlegs monoclorat i diclorat i menys irritant que el fosgen.

Actualment es fa servir en síntesi orgànica. Es va utilitzar com a gas militar tòxic i asfixiant en la Primera Guerra Mundial.

Química analítica

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota