Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

dibenzo[a,i]fenantrè

Química orgànica

ca picè, n m
ca dibenzo[a,i]fenantrè, n m sin. compl.
es dibenzo[a,i]fenantreno, n m
es piceno, n m
en dibenzo[a,i]phenanthrene, n
en picene, n
for C₂₂H₁₄

Química orgànica

Definició

Hidrocarbur aromàtic policíclic amb 5 anells benzenoides condensats, que es presenta com un sòlid cristal·lí incolor amb un punt de fusió d'entre 367 i 369 ºC i un punt d'ebullició d'entre 518 i 520 ºC.

Nota

El picè és insoluble en aigua i soluble en benzè i alcohol.

Es troba en el quitrà i en carbons d'un rang alt de maduresa, com l'hulla o l'antracita.

Es fa servir com a biomarcador en l'estudi del rang de carbonització, ja que augmenta l'aromatització a mesura que augmenta la maduresa del carbó.

dibenzopirrole

Química orgànica

ca carbazole, n m
ca dibenzopirrole, n m sin. compl.
es carbazol, n m
es dibenzopirrol, n m
en carbazole, n
en dibenzopyrrole, n
for C₁₂H₉N

Química orgànica

Definició

Compost heterocíclic que conté tres anells condensats, els quals són un pirrole entre dos anells benzènics, es presenta com un sòlid format per cristalls blancs d'olor característica i té un punt de fusió d'entre 244 i 246 ºC i un punt d'ebullició d'entre 352 i 354 ºC.

Nota

És insoluble en aigua i lleugerament soluble en alcohol i èter.

Es troba en l'oli d'antracè, procedent de la destil·lació seca del carbó.

Es fa servir industrialment com a matèria primera per a l'obtenció de colorants, explosius, insecticides, antioxidants del cautxú, com a inhibidor d'olors en detergents i com a sensibilitzador d'ultraviolat per a plaques fotogràfiques.

1,3-dicarbonílic -a

Química orgànica

ca 1,3-dicarbonílic -a, adj
ca β-dicarbonílic -a, adj sin. compl.
es 1,3-dicarbonílico -ca, adj
es β-dicarbonílico -ca, adj
en 1,3-dicarbonylic, adj
en β-dicarbonylic, adj

Química orgànica

Definició

Dit d'un compost que té dos grups carbonil en posició β.

Nota

Aquests grups carbonil poden pertànyer a grups de compostos ben diversos, com ara aldehids, cetones, àcids carboxílics, èsters o amides.

Els hidrògens que estan units al carboni que separa ambdós grups carbonil són H_α i tenen un comportament molt més àcid que cap altre compost carbonílic, ja que presenten una considerable tautomeria molt desplaçada cap a la forma enòlica, propietat que els fa molt importants en síntesi orgànica (vegeu la imatge 1,3-dicarbonílic -a 2).

L'acidesa dels compostos 1,3-dicarbonílics és tan gran que es converteixen en les seves bases conjugades per acció de l'ió hidròxid o de l'ió alcòxid en un dissolvent alcohòlic (vegeu la imatge 1,3-dicarbonílic -a 3).

Els ions enolat poden actuar com qualsevol altre nucleòfil, però les reaccions més importants són les de condensació.

β-dicarbonílic -a

Química orgànica

ca 1,3-dicarbonílic -a, adj
ca β-dicarbonílic -a, adj sin. compl.
es 1,3-dicarbonílico -ca, adj
es β-dicarbonílico -ca, adj
en 1,3-dicarbonylic, adj
en β-dicarbonylic, adj

Química orgànica

Definició

Dit d'un compost que té dos grups carbonil en posició β.

Nota

Aquests grups carbonil poden pertànyer a grups de compostos ben diversos, com ara aldehids, cetones, àcids carboxílics, èsters o amides.

Els hidrògens que estan units al carboni que separa ambdós grups carbonil són H_α i tenen un comportament molt més àcid que cap altre compost carbonílic, ja que presenten una considerable tautomeria molt desplaçada cap a la forma enòlica, propietat que els fa molt importants en síntesi orgànica (vegeu la imatge 1,3-dicarbonílic -a 2).

L'acidesa dels compostos 1,3-dicarbonílics és tan gran que es converteixen en les seves bases conjugades per acció de l'ió hidròxid o de l'ió alcòxid en un dissolvent alcohòlic (vegeu la imatge 1,3-dicarbonílic -a 3).

Els ions enolat poden actuar com qualsevol altre nucleòfil, però les reaccions més importants són les de condensació.

diclorodifeniltricloroetà

Química orgànica

ca diclorodifeniltricloroetà, n m
ca 1,1,1-tricloro-2,2-bis(4-clorofenil)età, n m sin. compl.
ca DDT, n m sigla
es 1,1,1-tricloro-2,2-bis(4-clorofenil)etano, n m
es diclorodifeniltricloroetano, n m
es DDT, n m sigla
en 1,1,1-trichloro-2,2-di(4-chlorophenyl)ethane, n
en dichlorodiphenyltrichloroethane, n
en DDT, n sigla
for C₁₄H₉Cl₅

Química orgànica

Definició

Compost que es presenta en forma de sòlid en cristalls incolors o com a pols blanca.

Nota

El diclorodifeniltricloroetà és insoluble en aigua i soluble en dissolvents orgànics com l'acetona, l'èter, el benzè, el tetraclorur de carboni, el querosè, el dioxà i la piridina.

És el pesticida més conegut i s'ha fet servir de manera generalitzada des de 1939, si bé actualment el seu ús és molt restringit a causa dels danys que provoca en el medi ambient i en la salut de les persones. Es fa servir com a insecticida de contacte, ja que actua travessant la coberta quitinosa dels insectes i els paralitza el sistema nerviós. Aquesta toxicitat es deu al fet que no és biodegradable, que s'acumula en part en el medi ambient i que, a més de ser insoluble en aigua, no s'elimina fàcilment del sòl per escorrentia. En canvi, precisament perquè és soluble en components bastant apolars s'acumula en els teixits adiposos, la qual cosa indueix a un augment de diclorodifeniltricloroetà en la cadena tròfica (vegeu la imatge 2).

El diclorodifeniltricloroetà és tòxic per ingestió, inhalació i absorció cutània, especialment en solució. Tot i això, sota algunes circumstàncies té molts més beneficis. S'ha calculat que gràcies a l'eficàcia del diclorodifeniltricloroetà per a controlar malalties transmeses per mosquits, s'ha evitat la mort de 75 milions de persones. La dosi letal per a l'home és de 500 mg per quilogram de pes corporal.

diclorometà

Química orgànica

ca clorur de metilè, n m
ca diclorometà, n m sin. compl.
es cloruro de metileno, n m
es diclorometano, n m
en dichloromethane, n
en methylene dichloride, n
for CH₂Cl₂

Química orgànica

Definició

Clorometà que es presenta com un líquid incolor, volàtil i amb olor d'èter i té un punt d'ebullició de 40 ºC i un punt de fusió de −95 ºC.

Nota

El clorur de metilè té una densitat d'1,32 g/cm³. És soluble en alcohol i èter, i lleugerament soluble en aigua. És tòxic.

S'obté per cloració del metà.

És un dels clorometans més importants comercialment pel seu ús com a desgreixador, eliminador de pintures velles i agent extractor de la cafeïna del cafè. També s'usa com a agent d'expansió en polímers escumosos, com a propulsor d'aerosols, com a fluid refrigerant, com a anestèsic local i com a fumigant.

dicroisme circular

Química física

ca dicroisme circular, n m
ca CD, n m sigla
es dicroísmo circular, n m
es CD, n m sigla
en circular dichroism, n
en CD, n sigla

Química física

Definició

Fenomen en què llum polaritzada circularment passa a estar polaritzada el·lípticament a causa de la diferència de les intensitats d'absorció dels components de llum polaritzada circularment a la dreta i a l'esquerra a una determinada freqüència.

Nota

El dicroisme circular té lloc quan la mostra presenta birefringència circular.

Quan es representa I_L − I_R en funció de la freqüència s'obté un espectre de dicroisme circular. Els espectres de dicroisme circular són útils per a determinar les configuracions absolutes en complexos amb metalls de transició, atès que els complexos amb geometries similars donen lloc a espectres de dicroisme circular amb característiques similars.

La sigla CD correspon a la denominació anglesa circular dichroism ('dicroisme circular').

dicromatometria

Química analítica

ca dicromatometria, n f
es dicromatometría, n f
en dichromatometry, n

Química analítica

Definició

Valoració en què s'utilitza l'anió dicromat com a agent valorant pel seu caràcter oxidant fort.

Nota

La majoria de les dicromatometries es realitzen en un medi molt àcid, segons la reacció Cr₂O₇²⁻ + 14H⁺ + 6e⁻ → 2Cr³⁺ + 7H₂O.

A la pràctica, la dicromatometria és menys emprada que la permanganimetria, tot i que el dicromat de potassi és una sal anhidra que es pot obtenir en condicions adients per a emprar-la com a patró primari.

La principal aplicació de la dicromatometria és la determinació de ferro segons Cr₂O₇²⁻ + 6Fe²⁺ + 14H⁺ → 6Fe³⁺ + 2Cr³⁺ + 7H₂O.

El punt final de la dicromatometria es pot detectar mitjançant una potenciometria o mitjançant un indicador com ara el difenilaminosulfonat de sodi.

1,2-dideshidroarè

Química orgànica

ca arí, n m
ca 1,2-dideshidroarè, n m sin. compl.
es arino, n m
es 1,2-dideshidroareno, n m
en aryne, n
en 1,2-didehydroarene, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels compostos derivats dels arens per eliminació de dos àtoms d'hidrogen de dos àtoms de carboni adjacents, que formalment es representen amb un triple enllaç.

1,2-dideshidrobenzè

Química orgànica

ca benzí, n m
ca 1,2-dideshidrobenzè, n m sin. compl.
es bencino, n m
es 1,2-dideshidrobenceno, n m
en benzyne, n
en 1,2-didehydrobenzene, n
for C₆H₄

Química orgànica

Definició

Arí del benzè.

Nota

És coneguda l'existència del benzí en solució, que és important perquè, en ser un intermediari de reacció de certes reaccions orgàniques, en facilita la descripció pas a pas i, a la vegada, que en pot precedir de noves.