Química analítica

ca sulfanilamida, n f
ca 4-aminobenzensulfonamida, n f sin. compl.
ca p-aminobenzensulfonamida, n f sin. compl.
es 4-aminobencenosulfonamida, n f
es p-aminobencenosulfonamida, n f
es sulfanilamida, n f
en 4-aminobenzenesulfonamide, n
en p-aminobenzenesulfonamide, n
en sulfanilamide, n
for H₂NC₆H₄SO₂NH₂

Química orgànica

Definició

Sulfonamida que es presenta com un sòlid cristal·lí incolor i té un punt de fusió de 165 ºC.

Nota

La sulfanilamida és soluble en aigua, acetona, àcid clorhídric i hidròxid de sodi, i poc soluble en alcohol i èter.

Es fa servir en la indústria farmacèutica en la preparació de les diverses sulfonamides i en veterinària com a antimicrobià (vegeu la imatge 2).

El prontosil, descobert per Ehrlich el 1932, va ser el primer agent antibacterià eficaç, però més tard es va saber que només la part dreta del prontosil, que és la sulfanilamida, té activitat antibacteriana.

Tenint en compte l'alta toxicitat i els efectes secundaris d'aquesta substància, se n'ha limitat l'ús en tractaments de malalties, especialment des que els antibiòtics són més fàcils d'aconseguir i, alhora, menys tòxics.

ca hidroquinona, n f
ca benzen-1,4-diol, n m sin. compl.
ca 1,4-dihidroxibenzè, n m sin. compl.
ca p-dihidroxibenzè, n m sin. compl.
es benceno-1,4-diol, n m
es 1,4-dihidroxibenceno, n m
es hidroquinona, n f
es p-dihidroxibenceno, n m
en benzene-1,4-diol, n
en 1,4-dihydroxybenzene, n
en hydroquinone, n
en p-dihydroxybenzene, n
for C₆H₄(OH)₂

Química orgànica

Definició

Diol fenòlic que es presenta com un sòlid cristal·lí de color blanc i té un punt de fusió de 170 ºC.

Nota

La hidroquinona és soluble en aigua, alcohol i èter.

S'oxida fàcilment a quinona en contacte amb l'aire, sobretot si està en solució, per tant, s'ha de guardar ben tancat i protegit de la llum.

És un producte irritant per ingestió i inhalació, i cal evitar-ne el contacte amb la pell i els ulls.

Es fa servir com a revelador fotogràfic, com a producte intermediari de síntesi en l'obtenció de colorants i com a antioxidant per a greixos i olis.

ca pal·ladi, n m
es paladio, n m
en palladium, n
sbl Pd

Química inorgànica

Definició

Element del grup 10, del període 5 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 46 i massa atòmica 106,42.

Nota

Es coneixen fins a trenta-tres isòtops del pal·ladi, dels quals sis són estables (¹⁰²Pd, ¹⁰⁴Pd, ¹⁰⁵Pd, ¹⁰⁶Pd, ¹⁰⁸Pd i ¹¹⁰Pd).

El pal·ladi es presenta com un metall blanc grisenc amb llustre metàl·lic, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 1.552 ºC i un punt d'ebullició de 2.940 ºC.

És poc abundant en l'escorça terrestre i es troba en estat natiu formant aliatges amb altres metalls del grup del platí.

Encara que és poc reactiu, és el més reactiu dels elements del grup del platí.

Presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +4.

Té la propietat d'ocloure grans volums d'hidrogen a temperatura baixa i, en calent, permet la difusió d'hidrogen a través seu, un fenomen en el qual es basa un mètode per a l'obtenció d'hidrogen de gran puresa.

Es fa servir principalment com a catalitzador, i també en aliatges de propietats especials.

ca para-, pfx
es para-, pfx
en para-, pfx
sbl p-, pfx

Química orgànica

Definició

Forma prefixada que es fa servir per a indicar que dos substituents en un anell de benzè es troben en les posicions relatives 1,4.

Nota

Per exemple, el p-metilfenol té un metil en la posició 4 respecte del grup hidroxil, el qual es considera el grup funcional principal, de manera que se li atribueix la posició 1. Un altre exemple és el p-xilè, l'isòmer para del xilè, en què els metils es troben en les posicions 1 i 4 (vegeu la imatge).

Quan para- no funciona com un prefix d'un compost sinó com una paraula independent amb valor d'adjectiu s'escriu sense guionet i amb cursiva.

La IUPAC recomana utilitzar la forma prefixada numèrica 1,4- en lloc de para- i p-.

Vegeu també orto- i meta-.

ca alcà, n m
ca parafina, n f sin. compl.
es alcano, n m
es parafina, n f
en alkane, n
en paraffin, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels hidrocarburs alifàtics saturats de cadena oberta, amb cadenes laterals o sense, de fórmula general C_nH₂n_{+ 2}.

Nota

Els alcans constitueixen la sèrie homòloga més simple, ja que no contenen cap grup funcional.

La fórmula general C_nH₂n_{+ 2} implica que tots els àtoms de carboni presenten hibridació sp³, la qual cosa significa que tant els enllaços carboni-carboni com els enllaços carboni-hidrogen són enllaços σ. Un alcà es considera un hidrocarbur saturat per l'escassa activitat, que és deguda al fet que tots els enllaços són σ i, a més, no estan polaritzats.

Normalment, no reaccionen ni amb àcids, ni amb bases fortes ni amb agents oxidants. Només produeixen aquelles reaccions que comporten la ruptura homolítica d'enllaços carboni-carboni o carboni-hidrogen, a través de la formació de radicals (vegeu la imatge 1).

L'alcà més simple és el metà. Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens (-CH₂-) (vegeu la imatge 2). A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'isomeria, com a conseqüència de la ramificació de la cadena de carbonis. El nombre d'isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta. Els de menys de 5 carbonis són gasosos a temperatura ambient. Els següents són líquids, i el primer sòlid, amb una fusió per damunt de 25 ºC, és l'alcà lineal octadecà (C₁₈).

L'estructura espacial dels alcans està determinada per la disposició tetraèdrica dels quatre enllaços simples a l'entorn del carboni. Aquesta disposició és deguda a la hibridació sp³ dels orbitals atòmics (2s¹, 2p_x¹, 2p_y¹ i 2p_z¹) de cadascun dels àtoms que componen la cadena saturada dels alcans (vegeu la imatge 3). En els alcans lineals, els carbonis es troben en forma escalada.

Els alcans són més lleugers que l'aigua i no s'hi dissolen perquè són apolars. Només són solubles en compostos de naturalesa semblant (similia similibus solvuntur).

Les propietats físiques dels alcans amb cadenes ramificades difereixen de les dels alcans de cadena lineal: tant més baix és el punt d'ebullició com més gran és la substitució d'hidrògens per substituents alquil (vegeu la imatge 4.

Sempre han estat considerats compostos poc reactius, però això només és cert en comparació dels reactius clàssics i a temperatura ambient. Ara bé, en presència de llum o de catalitzadors o a temperatures elevades, poden arribar a reaccionar de manera violenta. Així, la seva combustió allibera una gran quantitat d'energia, la qual és molt emprada en la vida quotidiana, en la calefacció i els carburants. La combustió del butà (C₄H₁₀ + 13/2 O₂ → 4 CO₂ + 5 H₂O) té una calor de combustió ∆H° = -634,82 kcal/mol. D'altra banda, la majoria de les nombroses reaccions industrials en què intervenen els alcans tenen la finalitat d'obtenir compostos, majoritàriament hidrocarburs, destinats a la combustió.

Els alcans se separen per destil·lació fraccionada. Actualment, els alcans s'obtenen bàsicament del petroli per destil·lació fraccionada, per bé que el metà és el producte majoritari del gas natural.

La denominació parafina es deu a la seva escassa reactivitat. La denominació parafina prové, per formació culta analògica, del llatí parum ('poc') i affinis ('afí'), per la seva naturalesa poc afí amb altres substàncies i l'escassa reactivitat que presenta.

ca parafina, n f
es parafina, n f
en paraffin, n

Química orgànica

Definició

Fracció sòlida d'alcans, ceres i olis, obtinguts de la destil·lació del petroli o d'altres combustibles fòssils.

Nota

La denominació parafina prové del llatí parum i affinis (que significa 'poca afinitat'), amb referència a la poca reactivitat d'aquesta substància.

ca parell acidobàsic conjugat, n m
ca parell àcid-base conjugat, n m sin. compl.
es par ácido-base conjugado, n m
en conjugate acid-base pair, n

Química analítica

Definició

Conjunt format per un àcid i una base relacionats pel guany o la pèrdua d'un únic protó.

Nota

En l'equació AH + B $\rightleftharpoons$ A⁻ + BH⁺, AH actua com a àcid de Brønsted i B, com a base de Brønsted. En la reacció inversa, l'ió BH⁺ és un àcid de Brønsted i l'ió A⁻ és una base de Brønsted. L'ió BH⁺ és, per tant, l'àcid conjugat de la base B, mentre que l'ió A⁻ és la base conjugada de l'àcid AH. L'ió BH⁺ i B són un parell acidobàsic conjugat. L'ió A⁻ i AH són un parell acidobàsic conjugat.

ca parell acidobàsic conjugat, n m
ca parell àcid-base conjugat, n m sin. compl.
es par ácido-base conjugado, n m
en conjugate acid-base pair, n

Química analítica

Definició

Conjunt format per un àcid i una base relacionats pel guany o la pèrdua d'un únic protó.

Nota

En l'equació AH + B $\rightleftharpoons$ A⁻ + BH⁺, AH actua com a àcid de Brønsted i B, com a base de Brønsted. En la reacció inversa, l'ió BH⁺ és un àcid de Brønsted i l'ió A⁻ és una base de Brønsted. L'ió BH⁺ és, per tant, l'àcid conjugat de la base B, mentre que l'ió A⁻ és la base conjugada de l'àcid AH. L'ió BH⁺ i B són un parell acidobàsic conjugat. L'ió A⁻ i AH són un parell acidobàsic conjugat.

ca parell d'oxidació reducció, n m
ca parell d'oxidoreducció, n m sin. compl.
ca parell redox, n m sin. compl.
es par de oxidación-reducción, n m
es par redox, n m
en oxidation-reduction couple, n
en redox couple, n

Química analítica

Definició

Conjunt format per dues espècies relacionades per la transferència d'un o més electrons.

ca parell d'oxidació reducció, n m
ca parell d'oxidoreducció, n m sin. compl.
ca parell redox, n m sin. compl.
es par de oxidación-reducción, n m
es par redox, n m
en oxidation-reduction couple, n
en redox couple, n

Química analítica

Definició

Conjunt format per dues espècies relacionades per la transferència d'un o més electrons.

Química analítica

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició