Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  síntesi estereoselectiva, n f
  • ca  síntesi asimètrica, n f sin. compl.
  • ca  síntesi quiral, n f sin. compl.
  • es  síntesis asimétrica, n f
  • es  síntesis estereoselectiva, n f
  • es  síntesis quiral, n f
  • en  asymmetric synthesis, n
  • en  chiral synthesis, n
  • en  stereoselective synthesis, n

Química orgànica

Definició
Procés de síntesi orgànica que condueix un substrat no quiral a un producte quiral.

Nota

  • Una síntesi asimètrica és una reacció estereoselectiva. De fet, té interès en l'obtenció de productes naturals òpticament actius.

    Actualment es tendeix a prioritzar la denominació síntesi estereoselectiva sobre les denominacions tradicionals síntesi asimètrica i síntesi quiral. D'altra banda, l'adjectiu asimètric -a s'utilitza freqüentment de manera inadequada per a descriure l'absència d'un eix de rotació-reflexió en una molècula, és a dir, amb el significat de quiral. Aquest ús també s'ha mantingut en denominacions tradicionals com carboni asimètric.
  • ca  sistema col·loidal, n m
  • es  sistema coloidal, n m
  • en  colloidal system, n

Química física

Definició
Sistema format per una fase dispersant i una fase dispersa constituïda per col·loides.

Nota

  • Segons les seves característiques, un sistema col·loidal pot ser una dispersió col·loidal, una solució de macromolècules o un col·loide d'associació.
  • ca  sistema simple, n m
  • es  sistema simple, n m
  • en  simple system, n

Química física

Definició
Sistema termodinàmic homogeni i tancat, d'un sol component o de composició fixa, que pot estar sotmès a lligams externs, però que només pot bescanviar treball de tipus hidroestàtic amb el medi, a causa de variacions del volum del sistema com a conseqüència de canvis de la pressió que suporta.

Nota

  • En un sistema simple es necessiten únicament dues variables intensives per a definir unívocament un estat d'equilibri, l'una associada als bescanvis d'energia en forma de treball i l'altra associada als bescanvis d'energia en forma de calor.
  • ca  sistema termodinàmic, n m
  • es  sistema termodinámico, n m
  • en  thermodynamic system, n

Química física

Definició
Part macroscòpica de l'Univers aïllada de la resta per mitjà d'una paret, material o no, a través de la qual poden produir-se bescanvis d'energia o matèria amb el medi.
  • ca  sobresaturació, n f
  • es  sobresaturación, n f
  • en  supersaturation, n

Química física

Definició
Estat d'un sistema inestable que conté un solut a una concentració més gran que la corresponent a l'estat de saturació a la mateixa temperatura i pressió.
  • ca  sodi, n m
  • es  sodio, n m
  • en  sodium, n
  • sbl  Na

Química inorgànica

Definició
Element del grup 1, del període 3 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 11 i massa atòmica 22,9898.

Nota

  • Es coneixen fins a dinou isòtops del sodi, dels quals un és estable (23Na).

    El sodi es presenta com un metall blanc argentat, molt tou, amb un punt de fusió de 98 ºC i un punt d'ebullició de 881 ºC.

    És el metall alcalí més abundant i el sisè element en abundància en l'escorça terrestre. També és abundant al Sol i als estels. La sal del sodi que es troba en més quantitat és el clorur de sodi, tant dissolt al mar com localitzat en dipòsits terrestres. També hi ha sodi en molts altres minerals, en forma de silicats, nitrats, carbonats o bòrax.

    S'obté principalment mitjançant l'electròlisi del clorur de sodi fos a 600 ºC, amb la qual cosa s'obté clor com a subproducte. A menor escala també s'obté de l'electròlisi d'hidròxid de sodi fos.

    És un element força reactiu i s'oxida ràpidament en contacte amb l'aire. És un agent reductor fort, i redueix la major part dels altres metalls dels seus compostos. Reacciona violentament amb l'aigua, amb els àcids i amb la majoria de no-metalls. També reacciona amb un gran nombre de compostos orgànics, per la qual cosa té una gran aplicació en síntesi orgànica.

    Presenta l'estat d'oxidació +1.

    Es fa servir en la reducció d'olis minerals i vegetals per a obtenir detergents, i per a obtenir titani, zirconi i altres metalls per la reducció dels seus halurs. Molts dels seus compostos, com ara el nitrat de sodi, el carbonat de sodi i l'hidròxid de sodi, tenen una gran importància industrial.
  • ca  sofre, n m
  • es  azufre, n m
  • en  sulfur, n
  • en  sulphur, n
  • sbl  S

Química inorgànica

Definició
Element del grup 16, del període 3 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 16 i massa atòmica 32,06.

Nota

  • Es coneixen fins a vint-i-quatre isòtops del sofre, dels quals quatre són estables (32S, 33S, 34S i 36S).

    El sofre es presenta com un sòlid groc, amb un punt de fusió de 113 a 119 ºC, segons de quina forma al·lotròpica es tracti, i un punt d'ebullició de 445 ºC.

    Cristal·litza en el sistema ròmbic. Normalment, es troba en forma de cristalls tabulars o bipiramidals, i també en forma de crosta granelluda i terrosa com a resultat de la sublimació al voltant de fractures volcàniques i fumaroles, en roques sedimentàries principalment calcàries i en les que contenen guix. Sovint es troba associat amb l'anhidrita, el guix i la calcita a la part superior dels doms de sal. Té una lluïssor cèria o resinosa, i una duresa d'1,5-2,5, que deixa una ratlla d'un blanc tirant a groc. Presenta una densitat molt baixa, de 2,0-2,1 g/cm3, una exfoliació desigual, de vegades concoidal, i una fractura nul·la. És de color groc brillant, de vegades bru, i té una diafanitat entre transparent i translúcida. El sofre es coneix des de l'antiguitat, tenint en compte la seva ocurrència en forma nativa. És el setzè element més abundant de l'escorça terrestre. Les seves formes minerals més importants són sulfurs (calcopirita, cinabri, esfalerita, estibina, galena, pirita), sulfats (anhidrita, baritina, celestina, epsomita) i sofre elemental. Es troba en regions volcàniques, on es precipita directament dels gasos que el contenen o bé es forma per l'oxidació incompleta del sulfur d'hidrogen. També deriva de l'activitat biològica dels sulfats. Els cristalls de sofre α més espectaculars procedeixen de Sicília i de la Romanya (Itàlia). Els cristalls de sofre β es troben a la Campània (Itàlia) i al Japó. A Espanya existeixen jaciments de sofre a Múrcia, Granada i Almeria.

    S'obté a partir del sofre elemental, ja que mitjançant el procés Frasch el sofre dels jaciments es fon i surt a la superfície, o a partir dels sulfurs que contaminen gran part del petroli i el gas natural, ja que mitjançant una oxidació amb aire es converteixen en sofre elemental, molt més fàcil de separar.

    El sofre en condicions normals és format per molècules cícliques S8 que poden presentar una gran varietat de formes al·lotròpiques amb diverses estructures cristal·lines. Químicament, el sofre difereix notablement de l'oxigen, ja que presenta una electronegativitat molt inferior i una gran tendència a formar cadenes. El sofre presenta una reactivitat elevada, perquè reacciona amb la majoria dels altres elements, i unes propietats reductores moderades. Crema en l'aire per a donar diòxid i, en calent, reacciona amb els halògens i la majoria de metalls i no-metalls. Reacciona amb una gran varietat de compostos orgànics.

    Presenta els estats d'oxidació -2, +2, +4 i +6.

    El sofre és un dels productes bàsics de la indústria química. Es consumeix en grans quantitats en la vulcanització del cautxú, i també és bàsic en la fabricació de fungicides, insecticides i productes farmacèutics. A part d'això, té una gran aplicació en la síntesi de molts productes, tant orgànics com inorgànics. Dels seus compostos, el més important és l'àcid sulfúric.
  • ca  sol, n m
  • es  sol, n m
  • en  sol, n

Química física

Definició
Suspensió col·loidal que presenta les propietats mecàniques dels líquids.

Nota

  • Segons la naturalesa de la fase dispersant, es pot distingir els sols en hidrosols, si la fase dispersant és aigua, i organosols, si és un líquid orgànic.

    Vegeu també gel.
  • ca  sòlid, n m
  • es  sólido, n m
  • en  solid, n

Química física, Química inorgànica

Definició
Substància en què les molècules ocupen una posició fixa en l'espai.

Nota

  • En un sòlid, l'energia cinètica mitjana de les molècules és molt petita en comparació amb l'energia de les forces intermoleculars.

    Se sol associar aquest concepte al de cristall, ja que les partícules s'hi troben ordenades en l'espai en la xarxa cristal·lina, tot i que els sòlids amorfs no són cristalls.
  • ca  sòlid amorf, n m
  • es  sólido amorfo, n m
  • en  amorphous solid, n

Química inorgànica

Definició
Sòlid que presenta una distribució aleatòria i desordenada dels seus components.

Nota

  • Això ocorre quan un líquid efectua el procés de solidificació tan ràpidament que no té temps d'adquirir una estructura ordenada.

    Vegeu també xarxa cristal·lina.