Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  solució ideal, n f
  • es  disolución ideal, n f
  • en  ideal solution, n

Química física

Definició
Solució els components de la qual tenen un comportament ideal tant quan són majoritaris, i actuen com a dissolvents i segueixen la llei de Raoult, com quan són minoritaris, i actuen com a soluts i segueixen la llei de Henry.

Nota

  • De fet, un comportament de solució ideal no pot ser mai una solució, sinó que s'ha de tractar com una mescla. L'estat de referència que s'agafa per a definir l'estat estàndard d'un dissolvent en una solució ideal és la mescla ideal, mentre que per a un solut és la solució diluïda ideal.
  • ca  solució isotònica, n f
  • es  disolución isotónica, n f
  • en  isotonic solution, n

Química física

Definició
Solució amb la pressió osmòtica igual que una altra solució a la mateixa temperatura i pressió externa amb què es posa en contacte.

Nota

  • Si dues solucions isotòniques es posen en contacte mitjançant una membrana semipermeable al dissolvent i a alguns dels soluts de la solució, no passarà res, ja que estan en equilibri de fases i, per tant, no hi ha bescanvi a través de la membrana semipermeable.

    Les solucions isotòniques són molt importants en aplicacions fisiològiques, per exemple, en la injecció intravenosa de sèrum fisiològic, ja que si la solució que s'injecta a la sang no és una solució isotònica amb la dels globus vermells, poden esclatar si entra aigua per la membrana cel·lular en el cas que el sèrum fisiològic sigui una solució hipotònica amb la sang, o es poden assecar en el cas que sigui una solució hipertònica, la qual cosa podria causar la mort del pacient.
  • ca  solució patró, n f
  • ca  solució estàndard, n f sin. compl.
  • es  disolución estándar, n f
  • es  disolución patrón, n f
  • es  solución estándar, n f
  • es  solución patrón, n f
  • en  standard solution, n

Química analítica

Definició
Solució preparada a partir d'una substància patró que presenta uns nivells de concentració i incertesa perfectament establerts, utilitzada per a calibrar un procediment analític i validar-ne els resultats o bé per a facilitar la determinació d'un anàlit.

Nota

  • Una solució patró preparada amb un patró primari s'anomena solució patró primària o solució estàndard primària.

    Una solució patró preparada amb un patró secundari s'anomena solució patró secundària o solució estàndard secundària.
  • ca  solució regular, n f
  • es  disolución regular, n f
  • en  regular solution, n

Química física

Definició
Solució real que presenta el valor d'entropia de mescla esperat per a una solució ideal encara que les interaccions intermoleculars facin que hi hagi una entalpia de mescla no nul·la.

Nota

  • Una solució regular es dona quan la interacció entre les molècules de solut, la interacció entre les molècules de dissolvent i les interaccions entre les molècules de solut i les de dissolvent són diferents, però aquestes molècules es distribueixen a l'atzar com si es tractés d'una mescla ideal. Això fa que l'entropia de mescla, que sempre sol ser positiva, ja que el procés de mescla fa augmentar considerablement les diferents configuracions del sistema, sigui igual a la d'una solució ideal, malgrat la diferència d'interaccions entre els diferents tipus de molècules.
  • ca  solució saturada, n f
  • es  disolución saturada, n f
  • en  saturated solution, n

Química física

Definició
Solució en què la concentració del solut és màxima, de manera que no admet més solut pur.

Nota

  • La solució saturada és un sistema termodinàmic que es tracta com un sistema de dues fases en equilibri de fases i, per tant, depèn de la temperatura i de la pressió.
  • ca  amortidor, n m
  • ca  solució amortidora, n f
  • ca  solució tampó, n f sin. compl.
  • ca  tampó, n m sin. compl.
  • es  amortiguador, n m
  • es  disolución amortiguadora, n f
  • es  disolucion tampón, n f
  • es  solución amortiguadora, n f
  • es  solución tampón, n f
  • es  tampón, n m
  • en  buffer, n
  • en  buffer solution, n

Química analítica

Definició
Solució que, afegida a un medi determinat, minimitza les variacions de pH que es puguin produir en aquest medi com a conseqüència d'una reacció o per l'addició d'àcids o bases.

Nota

  • Encara que per a minimitzar les variacions de pH es poden utilitzar àcids forts, bases fortes o sals amfòteres (com bicarbonats o biftalats), les solucions amortidores més utilitzades contenen una mescla d'un àcid feble i la seva base conjugada (per exemple, àcid acètic i acetat de sodi). Així, quan s'hi afegeix una petita quantitat d'un àcid fort o d'una base forta, els ions H+ i OH− es consumeixen a través de la reacció A− + H+ → HA quan s'afegeix un àcid i HA + OH− → A− + H2O quan s'afegeix una base.

    Escollint convenientment l'àcid o la base i les concentracions relatives, és possible obtenir solucions amortidores per a qualsevol valor de pH.

    Un paràmetre important de les solucions amortidores és la capacitat reguladora, definida com la quantitat d'acid o base que cal afegir-hi per fer variar el pH en una quantitat determinada (generalment una unitat). La capacitat reguladora de pH d'una solució amortidora depèn de la seva concentració total (suma de la concentració de l'àcid i de la seva base conjugada) i del quocient entre la concentració de l'àcid i la de la base. Com més gran sigui la suma de concentracions i més propera a la unitat sigui el quocient de concentracions, major serà la capacitat reguladora. La capacitat reguladora és màxima quan el pH és igual al pKa del parell acidobàsic conjugat, que és quan es compleixen les dues condicions.
  • ca  solució valorant, n f
  • ca  solució titulant, n f sin. compl.
  • ca  titulant, n m sin. compl.
  • ca  valorant, n m sin. compl.
  • es  disolución titulante, n f
  • es  disolución valorante, n f
  • es  solución titulante, n f
  • es  solución valorante, n f
  • es  titulante, n m
  • es  valorante, n m
  • en  titrant, n
  • en  titrant solution, n

Química analítica

Definició
Solució estandarditzada que conté l'agent valorant.
  • ca  solució valorant, n f
  • ca  solució titulant, n f sin. compl.
  • ca  titulant, n m sin. compl.
  • ca  valorant, n m sin. compl.
  • es  disolución titulante, n f
  • es  disolución valorante, n f
  • es  solución titulante, n f
  • es  solución valorante, n f
  • es  titulante, n m
  • es  valorante, n m
  • en  titrant, n
  • en  titrant solution, n

Química analítica

Definició
Solució estandarditzada que conté l'agent valorant.
  • ca  solut, n m
  • es  soluto, n m
  • en  solute, n

Química física

Definició
Component minoritari d'una solució.

Nota

  • Habitualment, l'estat fàsic del solut pur és diferent del de la solució, i la seva concentració té un valor màxim, el de solució saturada, que és específic de cada solut en cada dissolvent i depèn de la temperatura i la pressió.
  • ca  dissolvent, n m
  • ca  solvent, n m sin. compl.
  • es  disolvente, n m
  • es  solvente, n m
  • en  dissolvent, n
  • en  solvent, n

Química física

Definició
Component majoritari d'una solució.

Nota

  • L'estat fàsic d'un dissolvent pur determina la fase estable de la solució.