Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  sòlid iònic, n m
  • es  sólido iónico, n m
  • en  ionic solid, n

Química inorgànica

Definició
Sòlid format per dues subunitats, que poden ser àtoms o agrupacions d'àtoms, amb una diferència important d'electronegativitats.
  • ca  sòlid metàl·lic, n m
  • es  sólido metálico, n m
  • en  metallic solid, n

Química inorgànica

Definició
Sòlid format per un o més tipus d'àtoms, tots de caràcter metàl·lic.

Nota

  • Vegeu electronegativitat.
  • ca  soluble, adj
  • es  soluble, adj
  • en  soluble, adj

Química física

Definició
Dit d'una substància en un estat fàsic que es pot integrar en el si d'una altra en un estat fàsic diferent per a formar una solució.
  • ca  solució, n f
  • es  disolución, n f
  • es  solución, n f
  • en  solution, n

Química física

Definició
Sistema termodinàmic homogeni i multicomponent l'estat fàsic del qual coincideix amb el del component majoritari i en el qual els components no poden estar en qualsevol proporció.

Nota

  • El component majoritari d'una solució s'anomena dissolvent i els components minoritaris s'anomenen soluts.

    L'estat fàsic de la solució sempre coincideix amb el del dissolvent pur, i normalment és diferent del dels soluts. Per exemple, una solució de clorur de sodi en aigua és líquida, tot i que la fase estable de la sal pura és un cristall. Un altre exemple n'és una solució de diòxid de carboni en aigua, que també és líquida, tot i que el diòxid de carboni és un gas. Això comporta que la solubilitat d'un solut en un dissolvent determinat sigui limitada i igual a la concentració de la solució saturada, que dependrà de la temperatura i de la pressió.

    Convé distingir una solució d'una mescla, l'estat fàsic de la qual coincideix amb el dels components purs i en la qual els components poden estar en qualsevol proporció.
  • ca  amortidor, n m
  • ca  solució amortidora, n f
  • ca  solució tampó, n f sin. compl.
  • ca  tampó, n m sin. compl.
  • es  amortiguador, n m
  • es  disolución amortiguadora, n f
  • es  disolucion tampón, n f
  • es  solución amortiguadora, n f
  • es  solución tampón, n f
  • es  tampón, n m
  • en  buffer, n
  • en  buffer solution, n

Química analítica

Definició
Solució que, afegida a un medi determinat, minimitza les variacions de pH que es puguin produir en aquest medi com a conseqüència d'una reacció o per l'addició d'àcids o bases.

Nota

  • Encara que per a minimitzar les variacions de pH es poden utilitzar àcids forts, bases fortes o sals amfòteres (com bicarbonats o biftalats), les solucions amortidores més utilitzades contenen una mescla d'un àcid feble i la seva base conjugada (per exemple, àcid acètic i acetat de sodi). Així, quan s'hi afegeix una petita quantitat d'un àcid fort o d'una base forta, els ions H+ i OH− es consumeixen a través de la reacció A− + H+ → HA quan s'afegeix un àcid i HA + OH− → A− + H2O quan s'afegeix una base.

    Escollint convenientment l'àcid o la base i les concentracions relatives, és possible obtenir solucions amortidores per a qualsevol valor de pH.

    Un paràmetre important de les solucions amortidores és la capacitat reguladora, definida com la quantitat d'acid o base que cal afegir-hi per fer variar el pH en una quantitat determinada (generalment una unitat). La capacitat reguladora de pH d'una solució amortidora depèn de la seva concentració total (suma de la concentració de l'àcid i de la seva base conjugada) i del quocient entre la concentració de l'àcid i la de la base. Com més gran sigui la suma de concentracions i més propera a la unitat sigui el quocient de concentracions, major serà la capacitat reguladora. La capacitat reguladora és màxima quan el pH és igual al pKa del parell acidobàsic conjugat, que és quan es compleixen les dues condicions.
  • ca  solució de macromolècules, n f
  • es  disolución de macromoleculas, n f
  • es  solución de macromoléculas, n f
  • en  macromolecular solution, n
  • en  molecular colloid, n

Química física

Definició
Sistema col·loidal termodinàmicament estable en què els col·loides són macromolècules.

Nota

  • Per exemple, és una solució de macromolècules el poliestirè en benzè.
  • ca  solució diluïda ideal, n f
  • es  disolución diluida ideal, n f
  • en  ideal diluted solution, n

Química física

Definició
Solució en què el dissolvent segueix la llei de Raoult i el solut segueix la llei de Henry.

Nota

  • La solució diluïda ideal és el comportament que s'agafa com a estat de referència per a definir l'estat estàndard del solut, i s'assoleix experimentalment en el límit de dilució infinita.

    La imatge microscòpica d'una solució diluïda ideal és la de molècules de solut solvatades que es desplacen lliurement en el si de la solució i que no interaccionen entre elles, com si es tractés d'un gas ideal.

    Vegeu també solvatació.
  • ca  solució patró, n f
  • ca  solució estàndard, n f sin. compl.
  • es  disolución estándar, n f
  • es  disolución patrón, n f
  • es  solución estándar, n f
  • es  solución patrón, n f
  • en  standard solution, n

Química analítica

Definició
Solució preparada a partir d'una substància patró que presenta uns nivells de concentració i incertesa perfectament establerts, utilitzada per a calibrar un procediment analític i validar-ne els resultats o bé per a facilitar la determinació d'un anàlit.

Nota

  • Una solució patró preparada amb un patró primari s'anomena solució patró primària o solució estàndard primària.

    Una solució patró preparada amb un patró secundari s'anomena solució patró secundària o solució estàndard secundària.
  • ca  solució hipertònica, n f
  • es  disolución hipertónica, n f
  • en  hypertonic solution, n

Química física

Definició
Solució amb la pressió osmòtica major que una altra solució a la mateixa temperatura i pressió externa amb què es posa en contacte.

Nota

  • Segons l'espontaneïtat donada pel segon principi de la termodinàmica, el dissolvent i els soluts capaços de travessar una membrana semipermeable aniran de la solució hipotònica a la solució hipertònica i, per tant, tendiran a igualar les pressions osmòtiques.

    Vegeu també solució isotònica.
  • ca  solució hipotònica, n f
  • es  disolución hipotónica, n f
  • en  hypotonic solution, n

Química física

Definició
Solució amb la pressió osmòtica menor que una altra solució a la mateixa temperatura i pressió externa amb què es posa en contacte.

Nota

  • Vegeu també solució isotònica i solució hipertònica.