Back to top
responsabilitat científica responsabilitat científica

Recerca

  • ca  responsabilitat científica, n f
  • es  responsabilidad científica, n f
  • en  scientific responsibility, n

Recerca

Definició
Obligació que té el coordinador o el director d'un estudi clínic, o qualsevol dels investigadors, de respondre del treball de recerca i de la integritat en el disseny de l'estudi i en la seva execució.
responsabilitat clínica responsabilitat clínica

Atenció sanitària

  • ca  responsabilitat clínica, n f
  • es  responsabilidad clínica, n f
  • es  responsabilidad médica, n f
  • en  clinical responsibility, n

Atenció sanitària

Definició
Obligació que té el professional de la salut de respondre de l'actuació sanitària que ofereix a la persona atesa i de tractar-la amb respecte i equitat.

Nota

  • La responsabilitat clínica és una responsabilitat àmplia que comprèn cadascuna de les decisions que pren i dels posicionaments que adopta el professional de la salut. S'espera d'ell que sigui honest a l'hora de proposar l'actuació sanitària més convenient segons els coneixements establerts i actualitzats, però sobretot considerant les necessitats concretes de cada cas; que sigui competent i hàbil en l'execució del que fa i del que fan aquells que depenen d'ell; que es mantingui vigilant en el seguiment de la qualitat del procés, de la seva documentació i, si escau, de la seva divulgació. Alhora, és responsabilitat del professional de la salut que el tracte amb el pacient sigui sempre respectuós amb els seus drets com a ciutadà i, sobretot, amb els seus valors personals.
responsabilitat individual en la salut responsabilitat individual en la salut

Drets i deures

  • ca  responsabilitat individual en la salut, n f
  • es  responsabilidad individual en la salud, n f
  • en  individual responsibility for health, n

Drets i deures

Definició
Responsabilitat que té cada persona de vetllar per la seva pròpia salut.
responsabilitat social en la salut responsabilitat social en la salut

Drets i deures

  • ca  responsabilitat social en la salut, n f
  • es  responsabilidad social en la salud, n f
  • en  social responsibility for health, n

Drets i deures

Definició
Responsabilitat que té la societat d'adoptar mesures per a la promoció de la salut de la població.

Nota

  • La responsabilitat social en la salut es materialitza a través de la salut pública.
resposta nocebo resposta nocebo

Recerca

  • ca  efecte nocebo, n m
  • ca  resposta nocebo, n f
  • es  efecto nocebo, n m
  • es  respuesta nocebo, n f
  • en  nocebo effect, n
  • en  nocebo response, n

Recerca

Definició
Conjunt de canvis negatius o contraproduents que experimenta una persona en el seu estat de salut després de la presa d'un placebo.
resposta placebo resposta placebo

Atenció sanitària, Recerca

  • ca  efecte placebo, n m
  • ca  resposta placebo, n f
  • es  efecto placebo, n m
  • es  respuesta placebo, n f
  • en  placebo effect, n
  • en  placebo response, n

Atenció sanitària, Recerca

Definició
Conjunt de canvis positius que experimenta una persona en el seu estat de salut després d'una actuació sanitària, els quals no són atribuïbles a l'efecte específic de l'actuació, sinó a canvis inespecífics associats a l'expectativa de millora relacionada amb l'actuació sanitària.
ressuscitació ressuscitació

Final de la vida

  • ca  reanimació cardiopulmonar, n f
  • ca  ressuscitació, n f
  • ca  RCP, n f sigla
  • es  reanimación cardíaca, n f
  • es  reanimación cardiopulmonar, n f
  • es  reanimación cardiorrespiratoria, n f
  • es  resucitación, n f
  • es  resurrección, n f
  • es  RCP, n f sigla
  • es  RCR, n f sigla
  • en  resuscitation, n

Final de la vida

Definició
Reanimació destinada a restablir les funcions vitals momentàniament abolides com a conseqüència d'una aturada cardíaca.
restricció farmacològica restricció farmacològica

Salut mental

  • ca  contenció farmacològica, n f
  • ca  restricció farmacològica, n f
  • ca  contenció química, n f sin. compl.
  • ca  restricció química, n f sin. compl.
  • es  contención farmacológica, n f
  • es  contención química, n f
  • es  restricción farmacológica, n f
  • es  restricción química, n f
  • en  chemical restraint, n
  • en  medicinal restraint, n

Salut mental

Definició
Mesura restrictiva consistent en el control del comportament o la limitació de la mobilitat d'una persona mitjançant l'administració de substàncies psicoactives, amb l'objectiu d'evitar situacions que suposin un risc per a ella mateixa o per als altres.

Nota

  • 1. La contenció farmacològica, com la contenció física i la contenció mecànica, és una mesura que compromet els drets de la persona, i per això actualment hi ha la consciència que cal una reducció dràstica d'aquesta pràctica. No s'ha de dur a terme si no s'han exhaurit altres alternatives, com ara la contenció verbal o el suport psicològic.
  • 2. Quan s'aplica, la contenció farmacològica ha d'estar fonamentada en l'evitació d'un dany molt probable, greu i imminent, i s'ha de limitar al temps mínim necessari.
restricció física restricció física

Salut mental

  • ca  contenció física, n f
  • ca  restricció física, n f
  • ca  immobilització física, n f sin. compl.
  • ca  subjecció física, n f sin. compl.
  • es  contención física, n f
  • es  inmovilización física, n f
  • es  restricción física, n f
  • es  sujeción física, n f
  • en  physical restraint, n

Salut mental

Definició
Mesura restrictiva consistent en la limitació parcial o total de la mobilitat d'una persona mitjançant l'aplicació de força per part d'una altra, cos a cos, i sense l'aplicació de dispositius mecànics, amb l'objectiu d'impedir que faci moviments que puguin suposar un risc per a ella mateixa o per als altres.

Nota

  • 1. La contenció física, com la contenció farmacològica i la contenció mecànica, és una mesura que compromet els drets de la persona, i per això actualment hi ha la consciència que cal una reducció dràstica d'aquesta pràctica. No s'ha de dur a terme si no s'han exhaurit altres alternatives, com ara la contenció verbal.
  • 2. Quan s'aplica, la contenció física ha d'estar fonamentada en l'evitació d'un dany molt probable, greu i imminent, i s'ha de limitar al temps mínim necessari.
restricció mecànica restricció mecànica

Salut mental

  • ca  contenció mecànica, n f
  • ca  restricció mecànica, n f
  • ca  immobilització mecànica, n f sin. compl.
  • ca  subjecció mecànica, n f sin. compl.
  • es  contención mecánica, n f
  • es  inmovilización mecánica, n f
  • es  restricción mecánica, n f
  • es  sujeción mecánica, n f
  • en  mechanical restraint, n

Salut mental

Definició
Mesura restrictiva consistent en la limitació parcial o total de la mobilitat d'una persona mitjançant un dispositiu tècnic o tèxtil o un element del mobiliari, en contacte o molt proper a la persona, amb l'objectiu d'impedir que faci moviments que puguin suposar un risc per a ella mateixa o per als altres.

Nota

  • 1. La contenció mecànica, com la contenció farmacològica i la contenció física, és una mesura que compromet els drets de la persona, i per això actualment hi ha la consciència que cal una reducció dràstica d'aquesta pràctica. No s'ha de dur a terme si no s'han exhaurit altres alternatives, com ara la contenció verbal.
  • 2. Quan s'aplica, la contenció mecànica ha d'estar fonamentada en l'evitació d'un dany molt probable, greu i imminent, i s'ha de limitar al temps mínim necessari.