Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Neoloteca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  crolista, n m, f
  • ca  nedador de crol | nedadora de crol, n m, f
  • es  crolista
  • es  nadador de crol
  • fr  crawleur
  • fr  nageur de crawl
  • en  crawl swimmer

Esport > Esports aquàtics > Natació

Definició
Nedador especialitzat en proves de crol.
  • ca  croma, n m
  • es  croma
  • fr  chroma
  • fr  chromie
  • pt  croma
  • en  chroma
  • de  Buntheit

Física > Òptica

Definició
Atribut de la percepció visual corresponent al grau de saturació d'un color en relació amb la lluminositat d'un blanc il·luminat de manera similar.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme croma:

    S'aprova el terme croma, calc de l'anglès chroma, a partir del grec khrôma 'color', pels motius següents:

    ·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes per a designar el concepte;

    ·es documenta ja en algunes obres terminològiques i en nombroses obres especialitzades;

    ·el substantiu croma es recull en alguns diccionaris catalans de la llengua general com a sinònim, en l'àmbit de la música, de coma ("Interval de fracció de to")(1) i, per tant, és una forma que s'integra sense problema dins el sistema lingüístic;

    ·encara que etimològicament croma remet al concepte ampli de 'color' i podria semblar, doncs, que és una denominació poc precisa, dins l'àmbit de l'òptica, i específicament en colorimetria i altres disciplines afins, és una forma que s'associa inequívocament al grau de saturació relativa d'un color, segons els experts consultats;

    ·en altres llengües també s'utilitza la mateixa forma;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es descarta la forma intensitat cromàtica perquè no és prou precisa, ja que tant podria referir-se a la lluminositat d'un color (és a dir, a la brillantor o la proporció de llum que emet una superfície) com a la saturació (és a dir, a la puresa o proporció de color cromàticament pur). La majoria d'especialistes descarten, de fet, aquesta proposta i asseguren que, en tot cas, té un ús molt reduït referida al concepte plantejat.

    També s'ha valorat la forma saturació, però s'ha desestimat perquè ja designa un altre concepte molt proper, concretament, segons les fonts especialitzades, l''atribut de la percepció visual corresponent al grau de saturació d'un color respecte de la pròpia lluminositat'; saturació, doncs, fa referència a un atribut absolut, mentre que croma és un atribut relatiu.

    Finalment, la forma puresa també s'ha descartat perquè fa referència a un altre concepte: segons els especialistes, la puresa és la magnitud que quantifica el croma d'un color.

    (1)Vegeu Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. <www.diccionari.cat&gt;

    [Acta 540, 26 de gener de 2012]
  • ca  cromàtide, n f
  • es  cromátida
  • es  cromátide
  • es  cromatidio
  • fr  chromatide
  • en  chromatid

Ciències de la vida > Biologia cel·lular

Definició
Cadascun dels dos filaments de cromatina units pel centròmer que resulten de la duplicació longitudinal d'un cromosoma.
  • ca  cromatografia gas-líquid, n f
  • ca  GLC, n f sigla
  • es  cromatografía gas-líquido
  • es  GLC sigla
  • en  gas-liquid chromatography
  • en  GLC sigla

Química > Química analítica

Definició
Cromatografia de gasos en què la fase estacionària és un líquid distribuït en un suport sòlid i la separació té lloc gràcies al repartiment dels components de la mostra entre aquesta fase líquida i la fase gasosa mòbil.

Nota

  • La sigla GLC correspon a la denominació anglesa gas-liquid chromatography.
  • ca  cromatografia gas-sòlid, n f
  • ca  GSC, n f sigla
  • es  cromatografía gas-sólido
  • es  GSC sigla
  • en  gas-solid chromatography
  • en  GSC sigla

Química > Química analítica

Definició
Cromatografia de gasos en què la fase estacionària és un sòlid actiu i la separació té lloc gràcies a les diferències de comportament dels components de la mostra en la seva adsorció en aquesta fase sòlida i en la seva desorció vers la fase gasosa mòbil.

Nota

  • La sigla GSC correspon a la denominació anglesa gas-solid chromatography.
  • ca  cromatografia líquid-gel, n f
  • ca  LGC, n f sigla
  • es  cromatografía líquido-gel
  • es  LGC sigla
  • en  liquid-gel chromatography
  • en  LGC sigla

Química > Química analítica

Definició
Cromatografia de líquids en què la fase estacionària és un gel inflat.

Nota

  • La sigla LGC correspon a la denominació anglesa liquid-gel chromatography.
  • ca  cromatografia líquid-líquid, n f
  • ca  LLC, n f sigla
  • es  cromatografía líquido-líquido
  • es  LLC sigla
  • en  liquid-liquid chromatography
  • en  LLC sigla

Química > Química analítica

Definició
Cromatografia de líquids en què la fase estacionària és un líquid distribuït sobre un suport sòlid.

Nota

  • La sigla LLC correspon a la denominació anglesa liquid-liquid chromatography.
  • ca  cromatografia líquid-sòlid, n f
  • ca  LSC, n f sigla
  • es  cromatografía líquido-sólido
  • es  LSC sigla
  • en  liquid-solid chromatography
  • en  LSC sigla

Química > Química analítica

Definició
Cromatografia de líquids en què la fase estacionària és un sòlid adsorbent actiu.

Nota

  • La sigla LSC correspon a la denominació anglesa liquid-solid chromatography.
  • ca  cronicitat, n f
  • es  cronicidad
  • fr  chronicité
  • en  chronicity

Ciències de la salut > Medicina clínica, Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definició
Conjunt de problemes de salut crònics i dels efectes que produeixen sobre les persones, el seu entorn, el sistema sanitari i la societat en general.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessió de normalització (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'anglès ageism, i el calc condició crònica, de l'anglès chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (multimorbiditat, infermer -a d'enllaç, hospitalització domiciliària, guia de pràctica clínica, estratègia multipalanca, etc.), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència, ni en català ni paral·lelament en les llengües de l'entorn.

    En general, doncs, són termes que no presenten problemes de tipus lingüístic, però per a la majoria dels quals no hi ha una definició clarament consensuada, tenint en compte que l'atenció a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenció sanitària molt innovador i transversal, en què no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sinó també professionals d'altres àmbits. En aquest sentit, els acords de la sessió de normalització, a la qual han participat especialistes referents en aquesta matèria, han permès assolir els objectius següents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ·delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminològiques, ni en català ni paral·lelament en la resta de llengües (multimorbiditat, conciliació terapèutica, infermer -a d'enllaç, atenció intermèdia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre els termes cronicitat i atenció a la cronicitat:

    El substantiu cronicitat es recull al diccionari normatiu amb el sentit de "Qualitat de crònic". El nou significat de cronicitat ("Conjunt dels problemes de salut crònics i dels efectes que produeixen sobre les persones que els pateixen, el seu entorn, el sistema sanitari i la societat en general") correspon a l'ús habitual d'aquest substantiu en l'àmbit de l'atenció a les malalties cròniques.

    Des d'un punt de vista lingüístic, la parella de significats 'qualitat de crònic' i 'conjunt dels problemes de salut crònics...' es pot considerar adequada, de la mateixa manera que substantius amb el sufix -itat recollits al diccionari normatiu, com ara gestualitat i intel·lectualitat, també designen una qualitat i un conjunt d'elements relacionats amb aquesta qualitat.

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]
  • ca  cronoanalista, n m, f
  • ca  tècnic de mètodes i temps | tècnica de mètodes i temps, n m, f
  • es  cronoanalista
  • es  técnico de métodos y procesos
  • es  técnico de métodos y tiempos
  • fr  chronoanalyste
  • en  process consultant

Empresa

Definició
Persona que s'ocupa d'analitzar els temps de les operacions i els mètodes de treball relatius a un procés o un servei d'una empresa o una organització, generalment de l'àmbit industrial, amb l'objectiu de millorar-ne el rendiment.