Neoloteca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

certificat de recepció

Transports > Transport per carretera

ca certificat de recepció, n m
es certificado de recepción

Transports > Transport per carretera

Definició

Document de transport per carretera que cedeix el transportista al contractant que factura una càrrega d'agrupatge.

cervela

Carn. Aviram. Caça. Menuts, **Denominació catalana 1: Manlleu del francès adaptat**

ca cervela, n f
es cervela, n f
es cervelas, n m
es cervelat, n m
fr cervelas, n m
it cervellata, n f
it cervellato, n m
pt cervela, n m
pt cervelas, n m
pt cervelat, n m
en cervelas, n
en cervelat, n
de Cervelat, n m/f
de Servela, n m/f
de Servelat, n m/f
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Carn. Aviram. Caça. Menuts, **Denominació catalana 1: Manlleu del francès adaptat**

Definició

Salsitxa cuita i fumada, d'uns 20 cm de llarg i uns 3,5 cm de gruix, elaborada habitualment amb carn de porc o vedella especiada.

Nota

La cervela és una salsitxa típica de Suïssa, on es considera una especialitat nacional. També és característica d'algunes regions de França, sobretot d'Alsàcia i Lió. N'hi ha de diferents tipus segons els ingredients amb què s'elabora i es consumeix de maneres diverses segons la regió.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cervela

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma cervela.

Criteris aplicats

·És un manlleu adaptat del francès que gràficament s'allunya poc de la forma d'origen (cervelas) i que, per tant, permet identificar el concepte sense dificultats. L'etimologia és incerta, però sovint es remet a l'italià (cervellata o cervellato) i s'associa amb cervello 'cervell', perquè, segons algunes fonts, inicialment s'hi posava cervell com a ingredient.

·És la forma més documentada en català i la que s'utilitza habitualment en contextos professionals (restaurants, elaboradors, distribuïdors, etc.).

·L'evolució popular de cervelas en cervela s'explica per l'associació de cervelas amb una forma plural, ja que en català hi ha pocs noms no monosíl·labs acabats en -as. (1) El canvi d'accent (de la forma aguda francesa a la forma plana en català) respon a la tendència natural del català a fer plans el noms amb un radical acabat en vocal (cervela).

·També és la forma més habitual en portuguès i castellà.

S'aprova com a nom femení d'acord amb l'ús més documentat. Igualment, el referent semàntic (salsitxa) i la terminació en a àtona del mot remeten al femení.

Formes desestimades

-cervelat: És la forma més habitual en alemany i té també ús en català, però menys que cervela.

-cervelas: És la forma francesa d'origen. Es prefereix cervela (evolució de cervelas), que ja té ús i evita dubtes gramaticals(formació de plural) i de pronúncia.

-cervelàs: És l'adaptació de la forma francesa d'acord amb la pronúncia en aquesta llengua. No té ús.

-servela; servelat: Són variants documentades en alemany que no s'utilitzen en català i que tampoc sembla que tinguin tradició en altres llengües.

-cervel·la: És una adaptació a partir de la forma italiana (cervellata o cervellato). No es considera escaient perquè el mot ha arribat al català probablement a través del francès o de l'alemany. L'origen italià és, de fet, incert.

(1) El diccionari normatiu només recull abraxas, crisopras, i pater familias, tots tres cultismes.

[Acta 736, 24 de març de 2025]

cervesa d'arrels

Begudes

ca cervesa d'arrels, n f
es cerveza de raíz
es root beer
fr bière de racine
fr racinette
fr soda racinette
en root beer

Begudes

Definició

Beguda carbonatada obtinguda de la fermentació de sucre, llevat, herbes i una barreja d'arrels i escorça de diferents arbres.

Nota

La cervesa d'arrels és una beguda especialment popular a l'Amèrica del Nord.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cervesa d'arrels:

S'aprova el terme cervesa d'arrels, calc de l'anglès root beer, pels motius següents:

·és una alternativa catalana al manlleu anglès;

·és una forma motivada semànticament, que s'identifica sense problema amb el concepte: el nucli cervesa respon al fet que aquesta beguda, com la cervesa, s'obté per fermentació, en aquest cas d'arrels i escorça de diferents arbres;

·en altres llengües es documenten alternatives anàlogues;

·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

Es descarta l'acceptació del manlleu perquè es considera que la forma aprovada és transparent i té possibilitats d'implantació.

Les formes beguda d'arrels i refresc d'arrels, que també s'han valorat com a possibles alternatives al manlleu, s'han desestimat perquè són menys precises que cervesa d'arrels.

La forma cervesa d'arrel, que també s'ha valorat, s'ha descartat perquè es considera més adequat lingüísticament l'ús del plural arrels, tenint en compte que en la composició d'aquesta beguda hi poden intervenir arrels de diferents espècies d'arbre. En aquest sentit, seguiria el paral·lelisme d'altres formes de la llengua, com ara licor de flors o licor d'herbes.

cervesificació

Indústria > Indústria alimentària > Cervesificació

ca cervesificació, n f
es elaboración de cerveza, n f
es fabricación de cerveza, n f
fr brassage, n m
it birrificazione, n f
en brewing, n
en brewing process, n
de Bierbrauen, n n

Indústria > Indústria alimentària > Cervesificació

Definició

Conjunt de les operacions i els processos propis de l'elaboració de la cervesa.

Nota

1. La cervesificació té quatre fases bàsiques: el maltatge, la maceració, la cocció i la fermentació.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cervesificació:

S'aprova la denominació cervesificació pels motius següents:

·és una alternativa catalana al manlleu anglès brewing;

·és una denominació sintètica, ben formada lingüísticament (del substantiu cervesa, del llatí cervesia, i el sufix també d'origen llatí -ific(ar) 'convertir en') i motivada des del punt de vista semàntic;

·és anàloga a altres substantius ja normatius, com ara vinificació o panificació, que denominen també el conjunt d'operacions i processos destinats a obtenir un producte determinat (vi, en el cas de vinificació; pa, en el cas de panificació);

·en italià es documenta la designació anàloga birrificazione;

·té l'aval d'especialistes del sector.

El Consell Supervisor fa notar que tot i que cervesificació és una designació neològica, sense ús entre els especialistes, pot resultar útil en contextos en què calgui referir-se de manera tècnica al conjunt de les operacions del procés d'elaboració de cervesa, sens perjudici d'ús de denominacions descriptives com ara elaboració de cervesa o fabricació de cervesa.

[Acta 579, 18 de setembre de 2014]

cèrvia

Zoologia > Peixos

ca círvia, n f
ca cèrvia, n f sin. compl.
ca cerviola, n f sin. compl.
ca cirviola, n f sin. compl.
es pez de limón
es serviola
fr sériole couronnée
it leccia
en greater amberjack
de Bernsteinmakrele
de Seriolafisch
nc Seriola dumerili

Zoologia > Peixos

Definició

Peix de l'ordre dels perciformes que pot assolir 90 centímetres de llargada, de cos anàleg al dels escòmbrids i de color gris blavós amb parts laterals i inferiors grises argentades.

cerviola

Zoologia > Peixos

ca círvia, n f
ca cèrvia, n f sin. compl.
ca cerviola, n f sin. compl.
ca cirviola, n f sin. compl.
es pez de limón
es serviola
fr sériole couronnée
it leccia
en greater amberjack
de Bernsteinmakrele
de Seriolafisch
nc Seriola dumerili

Zoologia > Peixos

Definició

Peix de l'ordre dels perciformes que pot assolir 90 centímetres de llargada, de cos anàleg al dels escòmbrids i de color gris blavós amb parts laterals i inferiors grises argentades.

cérvol

Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic

ca cérvol, n m
es salto del ciervo
fr biche
fr saut de biche
en stag
en stag jump

Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic

Definició

Salt en què el patinador, desplaçant-se d'esquena amb el fil interior del patí de la cama endarrerida, colpeja la pista amb el patí de la cama lliure, efectua mitja rotació enlaire seguint el sentit del seu desplaçament, amb la cara i el cos en direcció al moviment i amb la cama del davant flexionada en angle recte i la del darrere estirada, reprèn el contacte amb la pista amb el patí de la cama amb què es desplaçava inicialment i continua lliscant de cara, amb el fil interior del patí de l'altra cama.

cesta