Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  comunitat de parla, n f
  • ca  comunitat lingüística, n f sin. compl.
  • es  comunidad de habla
  • fr  communauté de langue
  • en  speech community

Definició
Comunitat lingüística que es caracteritza per un coneixement compartit d'una o unes varietats lingüístiques i de les restriccions comunicatives i les normes de comportament social.

Nota

  • Entesa així, la comunitat de parla exigeix una mateixa competència lingüística i comunicativa. Així, serien comunitats de parla la barcelonina, la rossellonesa, la de les comarques catalanoaragoneses, la valenciana meridional, etc. En general, però, el terme comunitat de parla s'usa com a sinònim de comunitat lingüística. [V. comunitat lingüística]
  • ca  comunitat diglòssica, n f
  • es  comunidad diglósica
  • fr  communauté diglossique
  • en  diglossic community

Definició
Comunitat lingüística els membres de la qual utilitzen dues o més llengües segons les diferents situacions comunicatives.

Nota

  • En aquestes comunitats la llengua A (o alta) és, generalment, la que s'ensenya a l'escola, s'usa en els actes religiosos, en els mitjans de comunicació, en l'administració, en les obres literàries, etc., i, per tant, és la que té un major prestigi social. La llengua B (o baixa), en canvi, s'usa en els àmbits familiars i informals.
  • ca  comunitat lingüística, n f
  • ca  comunitat de parla, n f sin. compl.
  • es  comunidad lingüística
  • fr  communauté linguistique
  • en  language community

Definició
Conjunt de parlants que formen un grup geogràficament o socialment definit i que comparteixen un mateix sistema lingüístic.

Nota

  • Alguns lingüistes usen el terme sinònim comunitat de parla amb un valor més restringit. [V. comunitat de parla]
  • ca  comunitat de parla, n f
  • ca  comunitat lingüística, n f sin. compl.
  • es  comunidad de habla
  • fr  communauté de langue
  • en  speech community

Definició
Comunitat lingüística que es caracteritza per un coneixement compartit d'una o unes varietats lingüístiques i de les restriccions comunicatives i les normes de comportament social.

Nota

  • Entesa així, la comunitat de parla exigeix una mateixa competència lingüística i comunicativa. Així, serien comunitats de parla la barcelonina, la rossellonesa, la de les comarques catalanoaragoneses, la valenciana meridional, etc. En general, però, el terme comunitat de parla s'usa com a sinònim de comunitat lingüística. [V. comunitat lingüística]
  • ca  comunitat textual, n f
  • es  comunidad textual
  • fr  communauté textuelle
  • en  textual community

Definició
Noció introduïda per Roland Harweg per a designar el conjunt format pel productor d'un text i els receptors o destinataris, que poden ser efectius, si el text és oral, o potencials, si és escrit.

Nota

  • Allò que uneix productor i destinataris és el coneixement de l'estructura total del text i dels desenvolupaments narratius precedents.
  • ca  conat, n m
  • es  conato
  • fr  conatu
  • en  conatu

Definició
Esdeveniment iniciat que, quan està a punt de realitzar-se, és interromput per un altre esdeveniment.

Nota

  • Aquest valor apareix amb temps imperfectius i amb perífrasis verbals com ara anar a + infinitiu, estar a punt de + infinitiu, etc. En l'oració Quan anava a telefonar-li, el vaig veure arribar, s'utilitza, per exemple, l'anomenat imperfet de conat.
  • ca  concordança, n f
  • ca  CONC, n f abrev.
  • es  concordancia
  • es  CONC abrev.
  • fr  accord
  • fr  concordance
  • fr  ACC abrev.
  • en  agreement
  • en  concord
  • en  AGR abrev.

Definició
En la teoria del règim i del lligam, conjunt de trets de persona i nombre del constituent oracional flexió.

Nota

  • Recentment, i d'acord amb els principis de la sintaxi de la X amb barra, es tendeix a considerar que la concordança és una categoria funcional que es comporta com a nucli del sintagma concordança o SConc. Aquest sintagma, equivalent a la categoria oració, té com a especificador el sintagma nominal subjecte i com a complement el sintagma temps: [SConc [Conc' SN [Conc ST]].
  • ca  concatenació, n f
  • es  concatenación
  • fr  concaténation
  • en  concatenation

Definició
En gramàtica generativa, procés de formació de seqüències lineals de símbols del tipus X + Y + Z, o simplement X Y Z.
  • ca  conceptualisme, n m
  • es  conceptualismo
  • fr  conceptualisme
  • en  conceptualism

Definició
Hipòtesi filosòfica segons la qual els conceptes universals no existeixen en la realitat i només són nocions abstractes presents en la ment humana.
  • ca  conceptualització, n f
  • es  conceptualización
  • fr  conceptualisation
  • en  conceptualization

Definició
En lingüística cognitiva, capacitat cognitiva fonamentada en l'experiència humana a partir de la qual el parlant pot delimitar una determinada situació de maneres diferents.

Nota

  • Des d'aquesta perspectiva, la conceptualització és un procediment de selecció de la informació que ha de ser expressada. Per exemple, les oracions El got és mig ple i El got és mig buit responen a dues conceptualitzacions diferents de la mateixa situació.