Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  fonètica auditiva, n f
  • ca  fonètica perceptiva, n f sin. compl.
  • es  fonética auditiva
  • es  fonética perceptiva
  • fr  phonétique auditive
  • en  auditory phonetics

Definició
Branca de la fonètica que estudia els processos fisiològics de la percepció dels sons.
  • ca  fonètica prefonològica, n f
  • es  fonética prefonológica
  • fr  phonétique préphonologique
  • en  prephonological phonetics

Definició
Model d'anàlisi fonètica, cronològicament anterior al sorgiment de la fonologia, que comprenia els continguts de fonètica i fonologia sense diferenciació metodològica.
  • ca  fonètica simbòlica, n f
  • es  fonética simbólica
  • fr  phonétique symbolique
  • en  symbolic phonetics

Definició
Model d'anàlisi fonètica que estudia la possibilitat que determinats sons siguen particularment idonis per a evocar certes representacions conceptuals.

Nota

  • Per exemple, el fet que molt sovint les vocals palatals i i e s'utilitzen en mots amb valor diminutiu: petit, xicotet, xicotiu, etc.
  • ca  fonologia de la frase, n f
  • ca  fonètica sintàctica, n f sin. compl.
  • ca  fonologia sintàctica, n f sin. compl.
  • ca  fonosintaxi, n f sin. compl.
  • ca  sandhi, n m sin. compl.
  • es  fonética sintáctica
  • es  fonología de la frase
  • es  fonología sintáctica
  • es  fonosintaxis
  • es  sandhi
  • fr  phonétique syntaxique
  • fr  phonologie de la phrase
  • fr  phonologie syntaxique
  • fr  phonosintaxe
  • fr  sandhi
  • en  phonology
  • en  phonosyntax
  • en  sandhi
  • en  syntactic phonetics

Definició
Branca de la fonologia que estudia les alteracions específiques a què es veuen sotmesos els fonemes pertanyents a mots diferents quan es troben agrupats en seqüències lineals dins de la cadena parlada.

Nota

  • El terme sandhi ('combinació') prové del sànscrit.
  • ca  fonètica sistemàtica, n f
  • es  fonética sistemática
  • fr  phonétique systématique
  • en  systematic phonetics

Definició
En fonologia generativa, nivell de representació que forneix una transcripció fonètica estricta dels trets sistemàtics de la pronúncia, tot excloent aquells que pertanyen al pla de l'actuació.
  • ca  fònic -a, adj
  • es  fónico -ca
  • fr  phonique
  • en  phonic

Definició
Relatiu o pertanyent als diferents aspectes dels sons del llenguatge.

Nota

  • V. cadena fònica.
  • ca  fonoestilística, n f
  • es  fonoestilística
  • fr  phonostylistique
  • en  phonostylistics

Definició
Estudi de les funcions expressives i apel·latives dels elements fònics.

Nota

  • S'analitzen variables dependents del parlant, com ara l'origen social, l'edat, el sexe, el nivell cultural, etc. El terme fonoestilística va ser proposat pel lingüista rus Nikolai S. Trubetskoi.
  • ca  escriptura alfabètica, n f
  • ca  fonografia, n f sin. compl.
  • es  escritura alfabética
  • es  fonografía
  • fr  écriture alphabétique
  • fr  phonographie
  • en  alphabetic writing
  • en  phonography

Definició
Escriptura en la qual cada signe tendeix a representar un fonema diferent.

Nota

  • Les divergències entre els signes gràfics i els sons que representen es deuen generalment al fet que els canvis fònics que experimenten les llengües moltes vegades no van acompanyats de reformes ortogràfiques. Aquest tipus d'escriptura es troba en totes les llengües occidentals.
  • ca  fonograma, n m
  • es  fonograma
  • fr  phonogramme
  • en  phonogram

Definició
Signe gràfic que representa una sola realització fònica, com ara <t, p, l>.
  • ca  fonograma, n m
  • es  fonograma
  • fr  phonogramme
  • en  phonogram

Definició
En fonètica experimental, inscripció d'un so sobre un suport físic o en un format digital per mitjà d'un aparell enregistrador.