funció del llenguatge
funció del llenguatge
- ca funció, n f
- ca funció del llenguatge, n f sin. compl.
- es función
- es función del lenguaje
- fr fonction
- fr fonction du langage
- en function
- en function of language
Definició
Finalitat amb què s'utilitza el llenguatge en l'acte de comunicació verbal.
Nota
- El nombre i la caracterització de les funcions o, de manera més precisa, de les funcions del llenguatge varien segons el lingüista que ha tractat de delimitar-les. Karl Bühler diferencia tres funcions: l'expressiva o presentativa, l'apel·lativa i la representativa, associades, respectivament, a l'emissor, el receptor i les coses denotades. Roman Jakobson, d'altra banda, distingeix sis funcions associades als sis factors diferents que participen en l'acte de comunicació verbal: la funció emotiva o expressiva, associada a l'emissor; la funció conativa, associada al receptor; la funció referencial, associada al context; la funció fàtica, associada al contacte; la funció metalingüística, associada al codi, i la funció poètica, associada al missatge. John Lyons i Michael A. K. Halliday, finalment, reprenen el model tripartit i distingeixen, respectivament, les funcions descriptiva, social i expressiva, i les funcions ideacional, interpersonal i textual.
funció denotativa
funció denotativa
- ca funció referencial, n f
- ca funció cognoscitiva, n f sin. compl.
- ca funció denotativa, n f sin. compl.
- es función denotativa
- es función referencial
- fr fonction dénotative
- fr fonction référentielle
- en denotative function
- en referential function
Definició
Funció del llenguatge associada al context que s'expressa per mitjà de l'oració asseverativa i serveix per a informar d'una idea o pensament a un interlocutor.
Nota
- Aquesta funció és la que resulta dominant en un gran nombre de missatges.
funció descriptiva
funció descriptiva
- ca funció descriptiva, n f
- es función descriptiva
- fr fonction descriptive
- en descriptive function
Definició
Funció del llenguatge directament relacionada amb l'asseveració de determinats estats de coses.
funció emotiva
funció emotiva
- ca funció emotiva, n f
- ca funció expressiva, n f sin. compl.
- es función emotiva
- es función expresiva
- fr fonction émotive
- fr fonction expressive
- en emotive function
- en expressive function
Definició
Funció associada a l'emissor del missatge que apunta a una expressió directa de l'actitud del parlant davant d'allò que està dient.
Nota
- Tendeix a produir una impressió d'una certa emoció siga vertadera o simulada. Els elements que millor reflecteixen aquesta funció són les interjeccions.
funció expressiva
funció expressiva
- ca funció emotiva, n f
- ca funció expressiva, n f sin. compl.
- es función emotiva
- es función expresiva
- fr fonction émotive
- fr fonction expressive
- en emotive function
- en expressive function
Definició
Funció associada a l'emissor del missatge que apunta a una expressió directa de l'actitud del parlant davant d'allò que està dient.
Nota
- Tendeix a produir una impressió d'una certa emoció siga vertadera o simulada. Els elements que millor reflecteixen aquesta funció són les interjeccions.
funció fàtica
funció fàtica
- ca funció fàtica, n f
- es función fática
- fr fonction phatique
- en phatic function
Definició
Funció del llenguatge associada al contacte que apareix en aquells missatges que serveixen sobretot per a establir, prolongar o interrompre la comunicació i per a comprovar que el canal de comunicació funciona.
Nota
- Així, oracions del tipus M'escoltes?
funció fonològica
funció fonològica
- ca funció fonològica, n f
- es función fonológica
- fr fonction phonologique
- en phonological function
Definició
En la terminologia de Nikolai S. Trubetskoi, cadascun dels objectius que poden desenvolupar les unitats de nivell fonològic.
Nota
- Trubetskoi distingeix les funcions següents: la funció associativa, característica de les variants combinatòries que indiquen el fonema següent; la culminativa, que assenyala el nombre d'unitats contingut en una oració, la demarcativa, que estableix el límit entre dues unitats, i la distintiva, que permet establir contrastos entre fonemes diferents.
funció gramatical
funció gramatical
- ca funció sintàctica, n f
- ca categoria funcional, n f sin. compl.
- ca categoria sintàctica, n f sin. compl.
- ca funció gramatical, n f sin. compl.
- es categoría funcional
- es categoría sintáctica
- es función gramatical
- es función sintáctica
- fr catégorie fonctionnelle
- fr catégorie syntactique
- fr fonction grammaticale
- fr fonction syntaxique
- en functional category
- en grammatical function
- en syntactic category
- en syntactic function
Definició
Relació gramatical que un determinat constituent oracional o sintagmàtic estableix amb la resta dels constituents de la mateixa oració o sintagma.
Nota
- Són funcions oracionals el subjecte, el predicat, els complements directe, indirecte, de règim verbal, els circumstancials, etc. Són funcions sintagmàtiques el nucli, els especificadors, els complements del nom, de l'adjectiu, etc. Les funcions sintàctiques tenen una naturalesa bàsicament gramatical, a pesar del fet que en la tradició lingüística normalment han sigut definides a partir de criteris nocionals («el qui fa l'acció», «l'objecte sobre el qual recau l'acció», etc.). Les funcions han estat considerades com a primitives per l'Escola de Praga, la glossemàtica, el funcionalisme europeu, la gramàtica funcional de Simon C. Dik, la gramàtica liminar, la gramàtica relacional i la gramàtica lexicofuncional; i això, a diferència de la gramàtica generativa i de les anomenades gramàtiques categorials, que prenen les categories com a bàsiques.
funció ideacional
funció ideacional
- ca funció ideacional, n f
- es función ideacional
- fr fonction idéationnelle
- en ideational function
Definició
Funció del llenguatge que permet organitzar el contingut de l'experiència del món exterior que té l'emissor.
Nota
- Les categories relacionades amb la dixi espacial i temporal s'identifiquen amb aquesta funció.
funció informativa
funció informativa
- ca funció informativa, n f
- es función informativa
- fr fonction informative
- en informative function
Definició
Relació basada en la distribució de la informació que un determinat constituent oracional estableix amb la resta de l'oració.
Nota
- Son funcions informatives el tema o tòpic, el rema o comentari i el focus. En una oració com D'aquest tema feia temps que no en parlàvem, el sintagma dislocat d'aquest tema té la funció de tema, i la resta de rema.
