futur anterior
futur anterior
- ca futur perfet, n m
- ca futur anterior, n m sin. compl.
- ca futur compost, n m sin. compl.
- es futuro anterior
- es futuro perfecto
- fr futur antérieur
- en future perfect
Definició
Temps verbal del mode indicatiu format pel verb auxiliar haver en futur i el participi del verb conjugat.
Nota
- Per exemple, el temps de la forma verbal haurà cantat. Indica que la situació expressada per l'oració es produeix en un moment anterior a una altra situació futura, com en Quan ens tornem a veure, ja haurem acabat tot el treball pendent.
futur compost
futur compost
- ca futur perfet, n m
- ca futur anterior, n m sin. compl.
- ca futur compost, n m sin. compl.
- es futuro anterior
- es futuro perfecto
- fr futur antérieur
- en future perfect
Definició
Temps verbal del mode indicatiu format pel verb auxiliar haver en futur i el participi del verb conjugat.
Nota
- Per exemple, el temps de la forma verbal haurà cantat. Indica que la situació expressada per l'oració es produeix en un moment anterior a una altra situació futura, com en Quan ens tornem a veure, ja haurem acabat tot el treball pendent.
futur de passat
futur de passat
- ca condicional, n m
- ca condicional simple, n m sin. compl.
- ca futur de passat, n m sin. compl.
- ca futur hipotètic, n m sin. compl.
- ca postpretèrit, n m sin. compl.
- ca potencial, n m sin. compl.
- es condicional
- es condicional simple
- es futuro de pasado
- es futuro hipotético
- es postpretérito
- es potencial
- fr conditionnel
- fr conditionnel simple
- fr futur de passé
- fr futur hypothétique
- fr post-prétérit
- fr potentiel
- en conditional
- en conditional simple
- en future in the past
- en hypothetical future
- en postpreterite
- en potential
Definició
Temps verbal del mode indicatiu que, en la tradició gramatical, s'ha analitzat a vegades com a mode diferent de l'indicatiu i el subjuntiu.
Nota
- Aquesta diversitat de criteris es deu al fet que el condicional pot expressar, segons el context sintàctic en què aparega, valors modals d'irrealitat (Hi aniria si poguera) o de cortesia (Voldria un café per favor) i valors temporals de futur de passat (Em va dir que hi aniria l'endemà). Històricament, aquesta forma verbal té un origen semblant al futur romànic, per tal com prové de l'aglutinació de la perífrasi modal d'obligació formada per l'infinitiu i l'imperfet d'indicatiu del verb haver (CANTARE HABĒBAM > cantar-hebam > cantar ia > cantaria).
futur hipotètic
futur hipotètic
- ca condicional, n m
- ca condicional simple, n m sin. compl.
- ca futur de passat, n m sin. compl.
- ca futur hipotètic, n m sin. compl.
- ca postpretèrit, n m sin. compl.
- ca potencial, n m sin. compl.
- es condicional
- es condicional simple
- es futuro de pasado
- es futuro hipotético
- es postpretérito
- es potencial
- fr conditionnel
- fr conditionnel simple
- fr futur de passé
- fr futur hypothétique
- fr post-prétérit
- fr potentiel
- en conditional
- en conditional simple
- en future in the past
- en hypothetical future
- en postpreterite
- en potential
Definició
Temps verbal del mode indicatiu que, en la tradició gramatical, s'ha analitzat a vegades com a mode diferent de l'indicatiu i el subjuntiu.
Nota
- Aquesta diversitat de criteris es deu al fet que el condicional pot expressar, segons el context sintàctic en què aparega, valors modals d'irrealitat (Hi aniria si poguera) o de cortesia (Voldria un café per favor) i valors temporals de futur de passat (Em va dir que hi aniria l'endemà). Històricament, aquesta forma verbal té un origen semblant al futur romànic, per tal com prové de l'aglutinació de la perífrasi modal d'obligació formada per l'infinitiu i l'imperfet d'indicatiu del verb haver (CANTARE HABĒBAM > cantar-hebam > cantar ia > cantaria).
futur imperfet
futur imperfet
- ca futur imperfet, n m
- es futuro imperfecto
- fr futur
- en future
Definició
Denominació poc apropiada amb què alguns autors es refereixen al futur simple o, simplement, futur.
futur perfet
futur perfet
- ca futur perfet, n m
- ca futur anterior, n m sin. compl.
- ca futur compost, n m sin. compl.
- es futuro anterior
- es futuro perfecto
- fr futur antérieur
- en future perfect
Definició
Temps verbal del mode indicatiu format pel verb auxiliar haver en futur i el participi del verb conjugat.
Nota
- Per exemple, el temps de la forma verbal haurà cantat. Indica que la situació expressada per l'oració es produeix en un moment anterior a una altra situació futura, com en Quan ens tornem a veure, ja haurem acabat tot el treball pendent.
futur simple
futur simple
- ca futur simple, n m
- es futuro simple
- fr futur simple
- en simple future
Definició
Temps verbal del mode indicatiu que indica que la situació expressada per l'oració es produeix en un moment posterior al de l'acte de parla.
Nota
- Per exemple, el temps de la forma verbal parlarem de l'oració Demà parlarem d'això que et preocupa. El qualificatiu de simple s'utilitza per diferenciar aquest temps del futur compost (o perfet).
