funció textual
funció textual
- ca funció textual, n f
- es función textual
- fr fonction textuelle
- en textual function
Definició
Funció del llenguatge directament relacionada amb la capacitat de l'emissor de construir textos coherents i pertinents.
funció translativa
funció translativa
- ca funció translativa, n f
- es función traslativa
- fr fonction translative
- en translative function
Definició
En la terminologia de Lucien Tesnière, funció desenvolupada per un mot gramatical, o translatiu, que canvia la categoria d'una unitat lèxica.
Nota
- Així, per exemple, l'article els desenvolupa una funció translativa en l'oració Els grans poden esperar, els menuts no, per tal com permet que els adjectius grans i menuts s'utilitzen com a noms.
funció veritativa
funció veritativa
- ca funció veritativa, n f
- es función veritativa
- fr fonction véritative
- en truth function
Definició
En lògica, valor vertader o fals d'una proposició complexa determinat per la veritat o la falsedat de cadascuna de les proposicions simples i de la definició de les connectives.
funcionalisme
funcionalisme
- ca funcionalisme, n m
- ca gramàtica funcional, n f sin. compl.
- ca lingüística funcional, n f sin. compl.
- es funcionalismo
- es gramática funcional
- es lingüística funcional
- fr fonctionnalisme
- fr grammaire fonctionnelle
- fr linguistique fonctionnelle
- en functional grammar
- en functional linguistics
- en functionalism
Definició
Corrent lingüístic vinculat originàriament a l'estructuralisme europeu, i més concretament a l'Escola de Praga, que caracteritza els elements lingüístics a partir de la funció que desenvolupen.
Nota
- El nom de funcionalisme es justifica per la importància que els autors vinculats a aquest corrent (entre d'altres, Vilém Mathesius, Nikolai S. Trubetskoi, Roman Jakobson i Josef Vachek) atorguen a la funció (comunicativa, representativa, expressiva, etc.) de l'activitat lingüística. Amb el nom de funcionalisme es coneixen també altres corrents lingüístics relacionats o no amb l'Escola de Praga, com ara els vinculats a André Martinet, Dwight Bolinger, Emilio Alarcos Llorach, Michael A. K. Halliday, Simon C. Dik o Talmy Givón.
functiu
functiu
- ca functiu, n m
- es funtivo
- fr fonctif
- en functive
Definició
En glossemàtica, cadascun dels membres o unitats d'una funció.
Nota
- Els functius poden ser o bé constants o bé variables.
functor
functor
- ca mot gramatical, n m
- ca functor, n m sin. compl.
- ca mot funcional, n m sin. compl.
- es palabra gramatical
- fr mot grammatical
- en grammatical word
Definició
Mot que té un significat bàsicament gramatical o sintàctic i forma part d'inventaris tancats.
Nota
- Per exemple, les preposicions àtones, l'article, l'auxiliar haver o les conjuncions. S'oposa a mot lèxic.
functor
functor
- ca functor, n m
- ca monema funcional, n m sin. compl.
- ca mot funcional, n m sin. compl.
- ca mot gramatical, n m sin. compl.
- es funtor
- fr foncteur
- en functor
Definició
Morfema o mot amb un significat parcialment o totalment gramatical, com ara les preposicions, les conjuncions o els articles.
Nota
- El terme sinònim monema funcional és propi de la terminologia d'André Martinet.
functor
functor
- ca argument, n m
- ca functor, n m sin. compl.
- es argumento
- fr argument
- en argument
Definició
En lògica de predicats, expressió que apareix precisada o relacionada amb una altra expressió per mitjà d'un predicat.
Nota
- Així, en la proposició francés (Eustaqui), el predicat francés assenyala una propietat de l'argument Eustaqui; en canvi, en la proposició escriure (Eustaqui, la carta), el predicat escriure estableix una relació entre els arguments Eustaqui i la carta. En gramàtica, equival a les nocions de subjecte o complement. Els predicats poden ser classificats segons el nombre d'arguments, o valència, que exigisquen. Es parla, així, de predicats zeroargumentals com ploure, monoargumentals com córrer, biargumentals com menjar i triargumentals com regalar.
fusió
fusió
- ca fusió, n f
- ca amalgama, n f sin. compl.
- ca sincretisme, n f sin. compl.
- es amalgama
- es fusión
- es sincretismo
- fr amalgame
- fr fusion
- fr syncrétisme
- en amalgamation
- en fusion
- en syncretism
Definició
En morfologia, expressió de diferents propietats gramaticals mitjançant un únic constituent morfològic.
Nota
- L'afix ‑va de cantava, per exemple, expressa de manera fusionada les propietats gramaticals de temps (passat), d'aspecte (imperfectiu) i de mode (indicatiu). De manera paral·lela, l'afix ‑rum del mot llatí dominorum ('dels senyors') fusiona les propietats gramaticals de cas (genitiu) i de nombre (plural). Amb el mateix significat també s'usen els termes amalgama i sincretisme, encara que aquest darrer és preferible reservar-lo per a casos de coincidència formal entre formes d'un mateix paradigma. [V. sincretisme]
futur
futur
- ca futur, n m
- es futuro
- fr futur
- en future
Definició
Temps verbal que indica que la situació expressada per l'oració es produeix en un moment posterior al de l'acte de parla.
Nota
- El valor temporal de futur s'indica per mitjà de morfemes verbals (cantaré), però també per mitjà de perífrasis amb un valor originari modal o aspectual (je vais chanter en francés o I will sing i I am going to sing en anglés) i, en determinats contextos, per mitjà del temps present acompanyat o no d'adverbis temporals (Et telefone demà, Me'n vaig a Eivissa). El futur s'associa molt fàcilment amb diferents valors modals, com ara la intenció, la predicció i la incertesa, i, amb molta freqüència, aquest temps pot assumir aquests valors modals juntament amb el valor temporal de posterioritat.
