lenició
lenició
- ca lenició, n f
- ca afebliment, n m sin. compl.
- es debilitamiento
- es lenición
- fr affaiblissement
- fr lénition
- en lenition
- en weakening
Definició
Procés de canvi consonàntic pel qual una consonant esdevé menys tensa, o siga, menys obstruent i amb un major grau de sonicitat.
Nota
- La lenició pot donar lloc a fenòmens com ara la desgeminació, la sonorització, la fricativització o l'espirantització. Històricament, el procés de lenició explica, per exemple, l'evolució de les consonants oclusives del llatí al català en posició intervocàlica o entre vocal i líquida; concretament, canvis com la desgeminació de PP a p en CŬPPAM > copa, la sononoritació de P a b en RĪPAM > riba o en CAPRAM > cabra i de B a v en CABALLUM > cavall. Sincrònicament, la lenició permet donar compte, per exemple, del fet que la consonant /d/ es pronuncie com a aproximant ([ð]) i no com a oclusiva ([d]) quan es troba en obertura de síl·laba precedida d'una vocal, una semivocal, una fricativa o una ròtica, com en cada, buida, tres dits o ardor.
lexema
lexema
- ca lexema, n m
- ca morfema lèxic, n m sin. compl.
- es lexema
- es morfema léxico
- fr lexème
- fr morphème lexical
- en lexeme
- en lexical morpheme
Definició
En la terminologia d'André Martinet, unitat lèxica constituïda per un sol monema.
Nota
- Els lexemes pertanyen a inventaris oberts i s'oposen als morfemes o monemes gramaticals.
lexema
lexema
- ca lexema, n m
- es lexema
- fr lexème
- en lexeme
Definició
Unitat semàntica distintiva mínima que comprén el conjunt de variants flexionades d'un mot.
Nota
- El lexema és una unitat abstracta del vocabulari d'una llengua per oposició a les unitats gramaticals. Formes com ara cantava, cantà, cantaré, etc., pertanyen al mateix lexema.
lexemàtica
lexemàtica
- ca lexemàtica, n f
- es lexemática
- fr lexématique
- en lexematics
Definició
En la terminologia d'Eugenio Coseriu, doctrina que estudia l'estructura de les unitats lèxiques d'una llengua.
lexia
lexia
- ca lexia, n f
- es lexía
- fr lexie
- en lexia
Definició
En la terminologia de Bernard Pottier, unitat lèxica que el parlant memoritza com a tal.
Nota
- El terme lexia ha sigut proposat per tal de substituir el de mot, considerat poc precís. Són lexies llibre, trencaclosques o tauleta de nit. Les lexies poden ser simples, compostes o complexes.
lexia complexa
lexia complexa
- ca lexia complexa, n f
- es lexía compleja
- fr lexie complexe
- en complex lexeme
Definició
Lexia formada per una sèrie fixa de lexemes que constitueixen una sola unitat de significat, com ara tauleta de nit.
Nota
- S'hi inclouen refranys, proverbis, etc.
lexia composta
lexia composta
- ca lexia composta, n f
- es lexía compuesta
- fr lexie composée
- en compound lexeme
Definició
Lexia formada per l'aglutinació de diversos lexemes bàsics, com ara trencaclosques.
lexia simple
lexia simple
- ca lexia simple, n f
- es lexía simple
- fr lexie simple
- en simple lexeme
Definició
Lexia formada per un únic lexema, com ara ull, lleig, manar.
lèxic
lèxic
- ca lèxic, n m
- es léxico
- fr lexique
- en lexicon
Definició
Conjunt de lexemes o d'unitats lèxiques d'una llengua en un moment donat de la seua història (el lèxic del català, per exemple) però també d'una activitat humana (el lèxic de la informàtica, per exemple) o d'un parlant o escriptor (el lèxic de Joan Fuster, per exemple).
Nota
- Amb freqüència es diferencia el lèxic total d'una llengua del lèxic comú. El primer s'identifica amb la suma teòrica de totes les unitats lèxiques extretes del continu del discurs dels parlants i representa la reunió de tots els idiolectes. Té un caràcter ideal i no és, per tant, inventariable. El segon, per contra, representa el lèxic inventariable i amb una relativa freqüència d'ús utilitzat pels parlants d'una llengua.
lèxic hereditari
lèxic hereditari
- ca lèxic hereditari, n m
- es léxico hereditario
- fr lexique héréditaire
- en hereditary lexicon
Definició
Lèxic que forma part del corpus d'una llengua des dels orígens d'aquesta.
