Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  geografia lingüística, n f
  • ca  geolingüística, n f sin. compl.
  • ca  lingüística geogràfica, n f sin. compl.
  • es  geografía lingüística
  • es  geolingüística
  • es  lingüística geográfica
  • fr  géographie linguistique
  • fr  géolinguistique
  • en  areal linguistics
  • en  geographical linguistics
  • en  linguistic geography

Definició
Mètode d'estudi que, partint d'una selecció de localitats geogràfiques on es fan enquestes dialectals, té com a objectiu observar i cartografiar la distribució de fenòmens lingüístics (tant de tipus lèxic i sintàctic com característiques fonètiques, fonològiques i morfològiques, etc.) en l'espai geogràfic d'una o més llengües.

Nota

  • Les dades oferides per la geografia lingüística representen un estat sincrònic de la llengua i són susceptibles de ser interpretades en termes de substrat, adstrat, superstrat, factors sociològics, prestigi d'un centre, etc. Aquest mètode d'estudi va ser establit pel lingüista suís Jules Gilliéron.
  • ca  gramàtica històrica, n f
  • ca  lingüística diacrònica, n f sin. compl.
  • ca  lingüística històrica, n f sin. compl.
  • es  gramática histórica
  • es  lingüística diacrónica
  • es  lingüística histórica
  • fr  grammaire historique
  • fr  linguistique diachronique
  • fr  linguistique historique
  • en  diachronic linguistics
  • en  historical grammar
  • en  historical linguistics

Definició
Branca de la lingüística que estudia els canvis lingüístics experimentats al llarg del temps per una llengua en particular o per les llengües en general.
  • ca  lingüística matemàtica, n f
  • es  lingüística matemática
  • fr  linguistique mathématique
  • en  mathematical linguistics

Definició
Branca de la lingüística que aplica principis teòrics matemàtics o procediments estadístics a l'estudi de la llengua.
  • ca  neurolingüística, n f
  • ca  lingüística neurològica, n f sin. compl.
  • es  lingüística neurológica
  • es  neurolingüística
  • fr  linguistique neurologique
  • fr  neurolinguistique
  • en  neurolinguistics
  • en  neurological linguistics

Definició
Disciplina lingüística que estudia la naturalesa dels trastorns del llenguatge, les lesions de les estructures cerebrals que provoquen aquests trastorns i, en un sentit ampli, les relacions entre el llenguatge i el cervell.
  • ca  pragmàtica, n f
  • ca  lingüística pragmàtica, n f sin. compl.
  • ca  pragmalingüística, n f sin. compl.
  • es  lingüística pragmática
  • es  pragmática
  • fr  linguistique pragmatique
  • fr  pragmatique
  • en  pragmalinguistics
  • en  pragmatics

Definició
Disciplina lingüística que estudia l'ús del llenguatge en situacions comunicatives i, sobretot, la relació establida entre els enunciats i els contextos en què aquests enunciats són apropiats.

Nota

  • Entre els objectius principals de la pragmàtica s'inclouen l'estudi dels actes de parla, la relació entre el coneixement del món i l'ús i la interpretació d'enunciats, la dixi i, en general, les relacions establides entre el parlant i l'oient, l'estructura del discurs i les pressuposicions i les implicacions conversacionals. Molt sovint la pragmàtica ha sigut definida per contrast amb la semàntica com la disciplina que analitza tots aquells aspectes del significat que no poden ser delimitats per mitjà de condicions de veritat.
  • ca  psicolingüística, n f
  • ca  lingüística psicològica, n f sin. compl.
  • ca  psicologia del llenguatge, n f sin. compl.
  • es  lingüística psicológica
  • es  psicolingüística
  • fr  linguistique psychologique
  • fr  psycholinguistique
  • en  psycholinguistics

Definició
Disciplina lingüística que estudia els aspectes psicològics dels comportaments verbals.

Nota

  • S'ocupa tant dels processos d'adquisició del llenguatge com de l'ús de la llengua, ja siga en les manifestacions regulars, ja siga en les desviacions patològiques.
  • ca  lingüística sincrònica, n f
  • es  lingüística sincrónica
  • fr  linguistique synchronique
  • en  synchronic linguistics

Definició
Branca de la lingüística que estudia una llengua en un moment concret tot fent abstracció de l'evolució històrica.

Nota

  • Contrasta amb la lingüística diacrònica, la lingüística històrica o la gramàtica històrica.
  • ca  sociolingüística, n f
  • ca  lingüística social, n f sin. compl.
  • ca  lingüística sociològica, n f sin. compl.
  • ca  sociologia del llenguatge, n f sin. compl.
  • es  lingüística sociológica
  • es  sociolingüística
  • fr  linguistique sociologique
  • fr  sociolinguistique
  • en  sociolinguistics
  • en  sociological linguistics

Definició
Disciplina que estudia les interaccions entre la llengua i el medi social.

Nota

  • La sociolingüística s'ocupa, així, de les varietats de llengua motivades per factors com ara la classe social, l'edat, el sexe, etc., de la identitat lingüística dels grups socials, dels fenòmens de bilingüisme, diglòssia, etc. Alguns autors diferencien la microsociolingüística de la macrosociolingüística: la primera s'ocuparia de les relacions interpersonals i dels actes de parla; la segona, en canvi, se centraria en l'estudi de les comunitats bilingües o multilingües, de la planificació lingüística i les actituds lingüístiques, etc. Ha rebut altres denominacions segons el major o menor èmfasi en el vessant lingüístic o en el social; per exemple, lingüística social o sociologia del llenguatge.
  • ca  sociolingüística, n f
  • ca  lingüística social, n f sin. compl.
  • ca  lingüística sociològica, n f sin. compl.
  • ca  sociologia del llenguatge, n f sin. compl.
  • es  lingüística sociológica
  • es  sociolingüística
  • fr  linguistique sociologique
  • fr  sociolinguistique
  • en  sociolinguistics
  • en  sociological linguistics

Definició
Disciplina que estudia les interaccions entre la llengua i el medi social.

Nota

  • La sociolingüística s'ocupa, així, de les varietats de llengua motivades per factors com ara la classe social, l'edat, el sexe, etc., de la identitat lingüística dels grups socials, dels fenòmens de bilingüisme, diglòssia, etc. Alguns autors diferencien la microsociolingüística de la macrosociolingüística: la primera s'ocuparia de les relacions interpersonals i dels actes de parla; la segona, en canvi, se centraria en l'estudi de les comunitats bilingües o multilingües, de la planificació lingüística i les actituds lingüístiques, etc. Ha rebut altres denominacions segons el major o menor èmfasi en el vessant lingüístic o en el social; per exemple, lingüística social o sociologia del llenguatge.
  • ca  lingüística teòrica, n f
  • es  lingüística teórica
  • fr  linguistique théorique
  • en  theoretical linguistics

Definició
Branca de la lingüística que tracta de formular els principis generals i universals de les llengües naturals i del funcionament del llenguatge tot utilitzant models formals d'anàlisi.