proverb
proverb
- ca proverb, n m
- es proverbo
- fr proverbe
- en pro-verb
Definició
Verb que en substitueix un altre, implícit o explícit en el context, del qual és correferencial.
Nota
- El proverb per excel·lència és fer, que normalment s'utilitza amb el pronom ho, i aleshores equival a un sintagma verbal. Per exemple, Encara no he obert el correu, però ho faré de seguida.
psicolingüística
psicolingüística
- ca psicolingüística, n f
- ca lingüística psicològica, n f sin. compl.
- ca psicologia del llenguatge, n f sin. compl.
- es lingüística psicológica
- es psicolingüística
- fr linguistique psychologique
- fr psycholinguistique
- en psycholinguistics
Definició
Disciplina lingüística que estudia els aspectes psicològics dels comportaments verbals.
Nota
- S'ocupa tant dels processos d'adquisició del llenguatge com de l'ús de la llengua, ja siga en les manifestacions regulars, ja siga en les desviacions patològiques.
psicologia del llenguatge
psicologia del llenguatge
- ca psicolingüística, n f
- ca lingüística psicològica, n f sin. compl.
- ca psicologia del llenguatge, n f sin. compl.
- es lingüística psicológica
- es psicolingüística
- fr linguistique psychologique
- fr psycholinguistique
- en psycholinguistics
Definició
Disciplina lingüística que estudia els aspectes psicològics dels comportaments verbals.
Nota
- S'ocupa tant dels processos d'adquisició del llenguatge com de l'ús de la llengua, ja siga en les manifestacions regulars, ja siga en les desviacions patològiques.
psicomecànica
psicomecànica
- ca psicomecànica, n f
- ca guillaumisme, n m sin. compl.
- ca psicosistemàtica, n f sin. compl.
- es guillaumismo
- es psicomecánica
- fr guillaumisme
- fr psychomécanique
- en Guillaumism
- en psychomechanics
Definició
Teoria gramatical vinculada a l'estructuralisme europeu que, a partir de la reinterpretació de la dicotomia saussureana llengua/parla, considera que l'acte de llenguatge està integrat per la llengua (el sistema de signes) i pel discurs (les manifestacions físiques i psíquiques de la llengua).
Nota
- La idea central d'aquesta teoria, desenvolupada pel lingüista francés Gustave Guillaume i els seus deixebles, es basa en el fet que l'acte de llenguatge efectua una transferència des de la llengua vers el discurs; una transferència que es produeix en un temps determinat (el temps operatiu), a partir del qual es poden delimitar els diferents usos (o efectes de sentit) de cada forma gramatical. En aquest sentit, la psicomecànica és una lingüística de posició, una teoria que delimita els diferents usos de les unitats lingüístiques situant-los en una línia contínua, que simbolitza el moviment del pensament i el temps operatiu. L'article un, per exemple, denota en la llengua un moviment de pensament, simbolitzat per una línea, que s'orienta des d'allò general a allò particular; en el discurs, aquest valor unitari produeix dos efectes de sentit: un valor genèric quan el moviment es copsat de manera precoç (Un cavaller valencià no diu mai mentides) i un valor particular quan el moviment és copsat tardanament (Entrà un cavaller valencià). La psicomecànica ha sigut sovint criticada per l'hermetisme de les argumentacions i per la impossibilitat de falsar alguns dels seus postulats bàsics, com ara la idea del temps operatiu. La psicomecànica ha tingut una certa incidència en els estudis del sistema verbal i de l'article.
psicosistemàtica
psicosistemàtica
- ca psicomecànica, n f
- ca guillaumisme, n m sin. compl.
- ca psicosistemàtica, n f sin. compl.
- es guillaumismo
- es psicomecánica
- fr guillaumisme
- fr psychomécanique
- en Guillaumism
- en psychomechanics
Definició
Teoria gramatical vinculada a l'estructuralisme europeu que, a partir de la reinterpretació de la dicotomia saussureana llengua/parla, considera que l'acte de llenguatge està integrat per la llengua (el sistema de signes) i pel discurs (les manifestacions físiques i psíquiques de la llengua).
Nota
- La idea central d'aquesta teoria, desenvolupada pel lingüista francés Gustave Guillaume i els seus deixebles, es basa en el fet que l'acte de llenguatge efectua una transferència des de la llengua vers el discurs; una transferència que es produeix en un temps determinat (el temps operatiu), a partir del qual es poden delimitar els diferents usos (o efectes de sentit) de cada forma gramatical. En aquest sentit, la psicomecànica és una lingüística de posició, una teoria que delimita els diferents usos de les unitats lingüístiques situant-los en una línia contínua, que simbolitza el moviment del pensament i el temps operatiu. L'article un, per exemple, denota en la llengua un moviment de pensament, simbolitzat per una línea, que s'orienta des d'allò general a allò particular; en el discurs, aquest valor unitari produeix dos efectes de sentit: un valor genèric quan el moviment es copsat de manera precoç (Un cavaller valencià no diu mai mentides) i un valor particular quan el moviment és copsat tardanament (Entrà un cavaller valencià). La psicomecànica ha sigut sovint criticada per l'hermetisme de les argumentacions i per la impossibilitat de falsar alguns dels seus postulats bàsics, com ara la idea del temps operatiu. La psicomecànica ha tingut una certa incidència en els estudis del sistema verbal i de l'article.
punt
punt
- ca punt, n m
- es punto
- fr point
- en full stop
Definició
Signe gràfic de puntuació (.) que indica una pausa llarga i marca el final gramatical i lògic d'una oració.
Nota
- També pot acompanyar o ser part constitutiva d'altres signes, com ara el punt i coma o els signes d'exclamació i d'interrogació.
punt d'articulació
punt d'articulació
- ca punt d'articulació, n m
- ca lloc d'articulació, n m sin. compl.
- es lugar de articulación
- es punto de articulación
- fr lieu d'articulation
- fr point d'articulation
- en place of articulation
Definició
Zona on es produeix un contacte o una constricció entre un òrgan actiu i un altre òrgan actiu o passiu per tal de realitzar una emissió fònica.
Nota
- Segons el punt d'articulació, les consonants poden ser bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals, velars, uvulars, faríngies i glotals, i les vocals, anteriors (o palatals), centrals i posteriors (o velars).
punt d'enquesta
punt d'enquesta
- ca punt d'enquesta, n m
- es punto de encuesta
- fr point d'enquête
- en sampling point
Definició
Cadascuna de les localitats directament explorada per a l'elaboració d'un mapa o un atles lingüístic.
punt i a part
punt i a part
- ca punt i a part, n m
- es punto y aparte
- fr point à la ligne
- en new paragraph
Definició
Punt que indica una pausa llarga i que va al final d'un paràgraf, de manera que l'escriptura continua en la línia següent.
punt i coma
punt i coma
- ca punt i coma, n m
- es punto y coma
- fr point-virgule
- en semi-colon
Definició
Signe de puntuació (;) que indica una pausa mitjana, intermèdia entre la coma i el punt; sol delimitar oracions del mateix tipus dins d'una oració composta d'una certa llargada.
