Back to top
  • ca  presumpció iuris tantum [iuris tantum: la], n f
  • es  presunción iuris tantum, n f

Conceptes generals

Definició
Presumpció que es pot destruir amb una prova en contra.

Nota

  • 1.Convé distingir la presumpció iuris tantum de la presumpció iure et de iure, la qual no admet prova en contra.
  • 2. Iuris tantum, que és una locució d'origen llatí, significa literalment 'només de llei'.
  • ca  presumpte -a, adj
  • ca  presumptiu -iva, adj sin. compl.
  • es  presunto -ta, adj

Conceptes generals

Definició
Que es considera real o verídic, sense saber-ho amb certesa.

Nota

  • És recomanable evitar l'ús d'expressions com "presumpte autor" o "presumpte agressor", atès que fins que no hi ha una sentència ferma de condemna, una persona gaudeix de la presumpció d'innocència.
  • ca  presumpte -a, adj
  • ca  presumptiu -iva, adj sin. compl.
  • es  presunto -ta, adj

Conceptes generals

Definició
Que es considera real o verídic, sense saber-ho amb certesa.

Nota

  • És recomanable evitar l'ús d'expressions com "presumpte autor" o "presumpte agressor", atès que fins que no hi ha una sentència ferma de condemna, una persona gaudeix de la presumpció d'innocència.
  • ca  pretensió, n f
  • es  pretensión, n f

Conceptes generals

Definició
Petició fonamentada en dret que una part formula davant d'un òrgan jurisdiccional amb l'objectiu d'obtenir una resolució que declari, imposi o constitueixi un dret, una obligació o una situació jurídica.
  • ca  preventiu -iva, adj
  • es  preventivo -va, adj

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definició
Que serveix per a prevenir o evitar alguna cosa.
  • ca  primera instància, n f
  • es  primera instancia, n f

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definició
Primer grau jurisdiccional, les resolucions del qual poden ser impugnades per les parts en un tribunal jeràrquicament superior.

Nota

  • La sentència que es dicta al final de tot procés judicial és un exemple de decisió de primera instància, contra la qual es pot interposar un recurs d'apel·lació en segona instància.
  • ca  principi, n m
  • es  principio, n m

Conceptes generals > Principis fonamentals

Definició
Axioma que plasma una determinada valoració jurídica, la qual és acceptada i aplicada d'una manera general i constant.
  • ca  principi d'aportació de part, n m
  • ca  aportació de part, n f sin. compl.
  • es  aportación de parte, n f
  • es  principio de aportación de parte, n m

Conceptes generals > Principis fonamentals

Definició
Principi segons el qual les parts tenen la responsabilitat de portar al procés els fets i el material necessari per a provar-los.

Nota

  • 1. El principi d'aportació de part implica que l'òrgan jurisdiccional ha de prendre una decisió basant-se únicament en els fets aportats per les parts.
  • 2. El principi d'aportació de part inclou el dret a formular al·legacions sobre els fets i el dret a la prova.
  • 3. El principi d'aportació de part s'oposa al principi inquisitiu.
  • ca  principi d'audiència, n m
  • es  principio de audiencia, n m

Conceptes generals > Principis fonamentals

Definició
Principi segons el qual ningú no pot ser condemnat sense ser escoltat ni vençut a judici.

Nota

  • 1. El principi d'audiència implica donar als litigants la possibilitat de ser escoltats en totes les fases del procés i a participar-hi. El jutge, en la motivació de la sentència, ha de confirmar o rebatre les posicions de les parts, com a mostra d'aplicació d'aquest principi.
  • 2. El principi d'audiència actualment és estudiat com una part del dret de defensa.
  • ca  economia processal, n f
  • ca  principi d'economia processal, n m sin. compl.
  • es  economía procesal, n f
  • es  principio de economía procesal, n m

Conceptes generals > Principis fonamentals

Definició
Principi segons el qual les parts han de prescindir de qualsevol actuació innecessària durant el desenvolupament del procés judicial, amb l'objectiu de reduir-ne els costos i la durada.