Diccionari de dret processal

ca principi d'oficialitat, n m
ca oficialitat, n f sin. compl.
es oficialidad, n f
es principio de oficialidad, n m

Conceptes generals > Principis fonamentals

Definició

Principi segons el qual l'inici, l'impuls i el desenvolupament d'un procés jurisdiccional, així com la determinació de l'objecte del judici, depenen exclusivament de l'òrgan jurisdiccional.

Nota

1. El principi d'oficialitat implica, també, que les parts no poden acudir a una jurisdicció arbitral.
2. El principi d'oficialitat s'oposa al principi dispositiu.
3. El principi d'oficialitat és un dels principis rectors de la justícia restaurativa.

ca principi d'oportunitat, n m
ca oportunitat, n f sin. compl.
es oportunidad, n f
es principio de oportunidad, n m

Conceptes generals > Principis fonamentals

Definició

Principi segons el qual l'autoritat ha d'actuar de la manera més adequada i coherent possible per a complir amb els seus objectius.

ca oralitat, n f
ca principi d'oralitat, n m
es oralidad, n f
es principio de oralidad, n m

Conceptes generals > Principis fonamentals

Definició

Principi segons el qual determinats processos judicials han de desenvolupar-se preferentment de manera oral.

Nota

En l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu, l'oralitat regeix el procediment abreujat.

ca justícia universal, n f
ca principi d'universalitat, n m sin. compl.
ca principi de jurisdicció universal, n m sin. compl.
ca principi de justícia universal, n m sin. compl.
es justicia universal, n f
es principio de jurisdicción universal, n m
es principio de justicia universal, n m
es principio de universalidad, n m

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definició

Principi segons el qual els òrgans jurisdiccionals d'un país poden investigar i enjudiciar determinats delictes d'especial gravetat de naturalesa internacional, amb independència del lloc on s'han comès i de la nacionalitat de l'autor i la víctima.

Nota

1. L'objectiu de la justícia universal és evitar que delictes contra la humanitat quedin impunes per la inacció dels òrgans jurisdiccionals competents o per l'ús de qualsevol estratagema dels autors dels fets per escapar de la reacció penal.
2. La justícia universal representa una excepció als límits jurisdiccionals internacionals.
3. La justícia universal es pot aplicar, per exemple, en casos de crims contra la humanitat, crims de guerra, desaparició forçosa de persones, esclavitud, pirateria o tortura.

ca principi de bona fe processal, n m
es buena fe procesal, n f
es principio de buena fe procesal, n m

Conceptes generals > Principis fonamentals

Definició

Principi segons el qual s'han de proscriure les actuacions de les parts que comporten un abús manifest de dret o impliquen frau de llei o processal.

ca concentració, n f
ca principi de concentració, n m sin. compl.
es concentración, n f
es principio de concentración, n m

Conceptes generals > Principis fonamentals

Definició

Principi segons el qual les actuacions processals s'han de dur a terme en una sola sessió o audiència.

Nota

Una de les fases on regeix la concentració és en l'acte de judici oral, on es pretén que tots els actes de prova es duguin a terme en una sola sessió.

ca congruència, n f
ca principi de congruència, n m
es congruencia, n f
es principio de congruencia, n m

Conceptes generals > Principis fonamentals

Definició

Principi segons el qual hi ha d'haver correspondència entre les peticions de les parts i la resolució judicial.

Nota

1. La congruència exigeix que l'òrgan jurisdiccional, al dictar una sentència, no es desviï de les pretensions de les parts. Així, una sentència no pot concedir més del que demanen les parts, pronunciar-se sobre qüestions que no han estat introduïdes per les parts o deixar sense contestar alguna de les peticions de les parts. Si es produeix algun d'aquests fets, s'haurà produït una infracció de la congruència, que les parts podran fer valer mitjançant la interposició d'un recurs contra la sentència.
2. En l'àmbit penal, la congruència es concreta també en la impossibilitat de condemnar algú que no hagi estat prèviament acusat ni de condemnar-lo per altres fets que no siguin els especificats per l'acusació.

ca dualitat de parts, n f
ca principi de dualitat de parts, n m
es dualidad de partes, n f
es dualidad de posiciones, n f
es principio de dualidad de partes, n m
es principio de dualidad de posiciones, n m

Conceptes generals > Principis fonamentals

Definició

Principi segons el qual en un procés judicial hi ha sempre almenys dues parts enfrontades.

Nota

La dualitat de parts implica que hi ha almenys dues parts enfrontades: el demandant i el demandat, en el procés civil, i l'acusador i l'acusat, en el procés penal.

ca justícia universal, n f
ca principi d'universalitat, n m sin. compl.
ca principi de jurisdicció universal, n m sin. compl.
ca principi de justícia universal, n m sin. compl.
es justicia universal, n f
es principio de jurisdicción universal, n m
es principio de justicia universal, n m
es principio de universalidad, n m

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definició

Principi segons el qual els òrgans jurisdiccionals d'un país poden investigar i enjudiciar determinats delictes d'especial gravetat de naturalesa internacional, amb independència del lloc on s'han comès i de la nacionalitat de l'autor i la víctima.

Nota

1. L'objectiu de la justícia universal és evitar que delictes contra la humanitat quedin impunes per la inacció dels òrgans jurisdiccionals competents o per l'ús de qualsevol estratagema dels autors dels fets per escapar de la reacció penal.
2. La justícia universal representa una excepció als límits jurisdiccionals internacionals.
3. La justícia universal es pot aplicar, per exemple, en casos de crims contra la humanitat, crims de guerra, desaparició forçosa de persones, esclavitud, pirateria o tortura.

ca justícia universal, n f
ca principi d'universalitat, n m sin. compl.
ca principi de jurisdicció universal, n m sin. compl.
ca principi de justícia universal, n m sin. compl.
es justicia universal, n f
es principio de jurisdicción universal, n m
es principio de justicia universal, n m
es principio de universalidad, n m

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definició

Principi segons el qual els òrgans jurisdiccionals d'un país poden investigar i enjudiciar determinats delictes d'especial gravetat de naturalesa internacional, amb independència del lloc on s'han comès i de la nacionalitat de l'autor i la víctima.

Nota

1. L'objectiu de la justícia universal és evitar que delictes contra la humanitat quedin impunes per la inacció dels òrgans jurisdiccionals competents o per l'ús de qualsevol estratagema dels autors dels fets per escapar de la reacció penal.
2. La justícia universal representa una excepció als límits jurisdiccionals internacionals.
3. La justícia universal es pot aplicar, per exemple, en casos de crims contra la humanitat, crims de guerra, desaparició forçosa de persones, esclavitud, pirateria o tortura.

Diccionari de dret processal

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota