Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

i comercial i comercial

Indústria > Arts gràfiques. Edició

  • ca  et, n f
  • ca  i comercial, n f
  • es  ampersand
  • es  et
  • es  y comercial
  • fr  esperluette
  • fr  et commercial
  • it  e commerciale
  • pt  ampersand
  • pt  e comercial
  • en  ampersand
  • en  and sign
  • en  short and
  • de  Et-zeichen
  • de  kommerzielles Und
  • de  Und-Zeichen
  • sbl  &

Indústria > Arts gràfiques. Edició

Definició
Signe gràfic procedent de la lligadura de les lletres de la conjunció llatina et.

Nota

  • La forma i comercial és la denominació emprada històricament en l'àmbit de la impremta.
  • El signe et (&) s'utilitza normalment per a expressar una relació copulativa entre dos elements; actualment també s'utilitza com a operador lògic en l'àmbit de la informàtica i pot tenir funcions diverses.
I-CASE I-CASE

Informàtica > Programari

  • ca  CASE integrat, n m
  • ca  I-CASE, n m sigla
  • es  CASE integrado
  • es  I-CASE sigla
  • fr  AGL intégré
  • fr  CASE intégré
  • fr  I-CASE
  • en  integrated CASE
  • en  integrated computer-aided software engineering
  • en  integrated computer-assisted software engineering
  • en  I-CASE sigla

Informàtica > Programari

Definició
Enginyeria del programari assistida per ordinador en què l'ús d'eines informàtiques s'aplica en totes les fases del cicle de vida del programari.

Nota

  • La sigla I-CASE correspon a l'equivalent anglès integrated computer-assisted software engineering.
  • Sovint també es denomina CASE integrat o I-CASE, per extensió, el conjunt d'eines que permeten l'automatització de totes les fases del cicle de vida del programari.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en la reconsideració dels termes enginyeria de sistemes per ordinador i enginyeria de sistemes integrats per ordinador, i en l'aprovació de les formes alternatives enginyeria del programari assistida per ordinador (sigla CASE) i CASE integrat (sigla I-CASE):

    El Consell Supervisor, d'acord amb diverses peticions, reconsidera la forma enginyeria de sistemes per ordinador, aprovada a l'acta núm. 300 com a designació catalana equivalent al terme anglès computer-aided software engineering, i aprova en el seu lloc la forma enginyeria del programari assistida per ordinador (al costat de la sigla anglesa CASE, molt estesa i ja aprovada a l'acta
    núm. 300), pels motius següents:

    ·la forma enginyeria de sistemes per ordinador no s'utilitza i és, a més, segons els especialistes, inadequada semànticament per a designar aquest concepte històric(1) de l'àmbit de la informàtica;

    ·el nucli de la designació anglesa, software engineering, no equival en català a enginyeria de sistemes, com suggereix la forma inicialment aprovada pel Consell Supervisor, sinó a enginyeria del programari, forma ja reconeguda entre els especialistes i utilitzada; en informàtica, l'enginyeria de sistemes i l'enginyeria del programari són, de fet, dues branques diferents(2), motiu pel qual enginyeria de sistemes per ordinador és una forma equívoca per a designar aquest concepte;

    ·tots els especialistes consultats són partidaris de la forma enginyeria del programari assistida per ordinador, que ja es documenta diverses fonts, és anàloga a altres termes ja consolidats (animació assistida per ordinador, disseny assistit per ordinador o traducció assistida per ordinador) i, a més, segueix el paral·lelisme denominatiu d'altres llengües.

    Pel que fa a la sigla (CASE), s'aprova en masculí, d'acord amb l'ús documentat arreu.


    Pels mateixos motius de manca d'ús i d'inadequació semàntica, el Consell Supervisor reconsidera també la forma enginyeria de sistemes integrats per ordinador, aprovada a la mateixa acta núm. 300 com a designació catalana del concepte conegut en anglès amb la forma integrated computer-assisted software engineering. El Consell Supervisor fa notar, a més, que en aquest cas la inadequació semàntica és doble: d'una banda, perquè I-CASE (com CASE) fa referència a l'enginyeria del programari, no a l'enginyeria de sistemes, i de l'altra, perquè el que és integrat no són els sistemes, com es dedueix de la forma inicialment aprovada, sinó l'enginyeria assistida per ordinador (o les eines utilitzades en aquesta enginyeria), en el sentit que s'integra en totes les fases de vida del programari.

    Es descarta, doncs, enginyeria de sistemes integrats per ordinador i es mantenen com a designacions d'aquest concepte la forma CASE integrat i la sigla anglesa I-CASE, totes dues aprovades ja a l'acta núm. 300.

    Es desestima l'aprovació de formes més explicatives com ara enginyeria del programari integralment assistida per ordinador, enginyeria del programari assistida per ordinador integrada o enginyeria del programari assistida per ordinador integral, perquè no tenen cap ús i es consideren innecessàries, ja que la forma utilitzada habitualment és la sigla I-CASE.

    (1)El concepte de CASE es va popularitzar als anys vuitanta del segle xx i malgrat que actualment pot considerar-se ja superat, perquè l'ús de les eines CASE és absolutament generalitzat, els experts consideren que és un concepte emblemàtic i que és important revisar-ne el nom.

    (2)L'enginyeria del programari s'ocupa, com el seu nom indica, del programari, mentre que l'enginyeria de sistemes informàtics té per objecte trobar solucions informàtiques globals a determinats problemes, ja sigui per mitjà de programari, de maquinari, de sistemes de xarxes, etc.

    [Acta 547, 31 de maig de 2012]
IA IA

Ciències de la salut > Endocrinologia. Nutrició, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**, **Denominació catalana 2: Sigla llegida lletra a lletra**

  • ca  ingesta adequada, n f
  • ca  IA, n f sigla
  • es  ingesta adecuada, n f
  • es  IA, n f sigla
  • fr  apport adéquat, n m
  • fr  AA, n m sigla
  • en  adequate intake, n
  • en  AI, n sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la salut > Endocrinologia. Nutrició, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**, **Denominació catalana 2: Sigla llegida lletra a lletra**

Definició
Ingesta mitjana diària de nutrients que es considera que és adequada per a cobrir les necessitats nutritives d'una població sana típica.

Nota

  • La ingesta adequada s'utilitza per a fer recomanacions alimentàries quan no es disposa de prou dades per a calcular la necessitat mitjana.
iama iama

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

  • ca  iama, n m
  • es  yama, n m
  • en  yama, n
  • sa  yama, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definició
Conjunt d'obligacions morals fonamentals, de contenció i autocontrol, que ha d'adquirir el iogui en relació amb l'entorn i amb els altres.

Nota

  • 1. El iama és el primer anga del ioga clàssic, segons la classificació de Patànjali. Va seguit del niama. Segons Patànjali, el iama inclou cinc obligacions fonamentals: la no-violència, la sinceritat, l'honestedat, la castedat i l'absència de cobdícia.
  • 2. La forma iama prové del sànscrit yama, de l'arrel yam, que significa 'controlar', 'restringir'.
ibidorrínquids ibidorrínquids

Zoologia > Ocells

  • ca  ibidorrínquids, n m pl
  • nc  Ibidorhynchidae

Zoologia > Ocells

Definició
Família d'ocells de l'ordre dels caradriformes.
icestock [en] icestock [en]

Esport > Esports d'hivern

  • ca  icestock [en], n m
  • fr  eisstock
  • en  ice stock
  • en  stock
  • de  Eisstock

Esport > Esports d'hivern

Definició
Disc de fusta, de metall o de plàstic d'uns 27 cm de diàmetre, proveït d'una base de plàstic o de cautxú i un mànec desmuntables, utilitzat en l'icestock com a element de llançament.
icestock [en] icestock [en]

Esport > Esports d'hivern

  • ca  icestock [en], n m
  • es  curling alemán
  • es  icestock
  • fr  curling allemand
  • fr  eisstock
  • fr  pétanque sur glace
  • en  Bavarian curling
  • en  German curling
  • en  icestocksport
  • de  Eisschießen
  • de  Eisstock
  • de  Eisstockschießen
  • de  Eisstocksport

Esport > Esports d'hivern

Definició
Esport d'hivern que consisteix a fer lliscar damunt del gel diversos icestocks, amb l'objectiu de cobrir la màxima distància o bé d'aproximar-los al màxim al daube.

Nota

  • La grafia icestock, adaptació anglesa de l'alemany Eisstock, és la forma més habitual internacionalment i la que utilitza la federació catalana d'aquest esport (Associació Icestock Catalunya).
ICMP ICMP

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+sigla)**, **Denominació catalana 3: Manlleu adoptat de l'anglès**

  • ca  protocol d'internet de missatges de control, n m
  • ca  protocol ICMP, n m sin. compl.
  • ca  ICMP, n m sigla
  • es  protocolo de mensajes de control de internet, n m
  • es  protocolo ICMP, n m
  • es  ICMP, n m sigla
  • fr  protocole de message de contrôle Internet, n m
  • fr  protocole ICMP, n m
  • fr  ICMP, n m sigla
  • en  ICMP protocol, n
  • en  Internet Control Message Protocol, n
  • en  ICMP, n sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+sigla)**, **Denominació catalana 3: Manlleu adoptat de l'anglès**

Definició
Protocol que permet diagnosticar l'estat de la xarxa i retornar paquets detallats d'error al node que ha iniciat una comunicació IP que no ha finalitzat amb èxit.

Nota

  • 1. La sigla ICMP correspon a la denominació anglesa Internet Control Message Protocol.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme protocol d'internet de missatges de control (sin. compl. protocol ICMP; sigla ICMP):

    S'aproven les denominacions protocol d'internet de missatges de control (com a forma principal), protocol ICMP (com a sinònim complementari) i ICMP (com a sigla), pels motius següents:

    Pel que fa a protocol d'internet de missatges de control, calc de l'anglès Internet Control Message Protocol,

    ·és una forma explicativa del concepte i lingüísticament adequada, que respon fidelment a la forma anglesa d'origen;

    ·en altres llengües s'utilitza la denominació anàloga.

    Quant a la sigla, ICMP, corresponent a la denominació anglesa,

    ·és l'única sigla utilitzada per a fer referència a aquest protocol, tant en català com en la resta de llengües, i té, doncs, caràcter internacional.

    Finalment, pel que fa a protocol ICMP,

    ·és una forma molt utilitzada i es documenta en nombroses fonts;

    ·en altres llengües també s'utilitza la designació anàloga.

    En la forma protocol ICMP, no es considera redundant el fet que la sigla ICMP, sobre la qual es construeix, ja contingui una P de protocol, atès que aquesta referència es perd en la lectura del mot. Es descarta, de fet, la forma protocol ICM perquè no té ús.

    [Acta 632, 14 de febrer de 2018]
icona de drecera icona de drecera

Informàtica

  • ca  icona de drecera, n f
  • ca  accés directe, n m sin. compl.
  • es  acceso directo
  • fr  alias
  • fr  raccourci
  • en  alias
  • en  shortcut
  • en  shortcut icon

Informàtica

Definició
Icona que es crea i se sol situar a l'escriptori de l'ordinador per a poder accedir ràpidament a un fitxer o a un programa determinat.
icona de web icona de web

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades

  • ca  icona de web, n f
  • es  favicon
  • es  favicono
  • es  icono de favoritos
  • fr  favicon
  • fr  favicône
  • fr  icône de favoris
  • fr  icône de signet
  • fr  icône de site
  • en  bookmark icon
  • en  favicon
  • en  favorites icon
  • en  shortcut icon
  • en  URL icon
  • en  website icon

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades

Definició
Petita icona identificadora d'un lloc web que apareix en alguns navegadors a l'esquerra de l'adreça i en diversos menús i pestanyes.

Nota

  • Les icones de web són característiques dels menús d'adreces d'interès.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme icona de web:

    S'aprova el terme icona de web, reducció de icona de lloc web, pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès favicon, construït per acronímia a partir favourite (preferit o adreça d'interès en català, segons va normalitzar el Consell Supervisor a l'acta núm. 294)(1) , pel fet que són icones que solen aparèixer vinculades als preferits, i icon (icona, en català);

    ·és una forma descriptiva del concepte, lingüísticament adequada i transparent, formada a partir de icona ("Signe que representa una realitat, amb què té una relació de semblança" o "En inform., símbol que apareix en pantalla per a presentar les funcions que ofereix el programa i serveix per a seleccionar-ne una mitjançant el ratolí o el cursor", segons el diccionari normatiu) i web, reducció de lloc web ("Conjunt de pàgines web que una organització, una empresa o una persona pública posa a disposició dels usuaris", segons el mateix diccionari);

    ·ja es documenta en alguns contextos en català referit a aquest concepte;

    ·en altres llengües també es documenta la designació anàloga;

    ·és l'alternativa que té més suport entre els especialistes consultats.

    Es descarta l'acceptació del manlleu (favicon), malgrat que té ús, perquè es creu que la forma aprovada té possibilitats d'implantació. Pels mateixos motius, i perquè no té ús, s'ha desestimat el calc favicona, paral·lel a la forma normalitzada emoticona.

    Es descarta igualment la forma icona de preferit, malgrat que també és una designació motivada, perquè la forma aprovada es considera més precisa, tenint en compte que aquest tipus d'icones no apareixen només al menú dels preferits, sinó també a l'espai del navegador destinat a l'adreça del lloc que es visita i en altres menús i pestanyes.

    També s'ha desestimat la forma icona web, perquè es creu que podria associar-se amb qualsevol icona que aparegui en un lloc web (a icona de web, en canvi, la preposició remarca més la idea que és la icona que identifica un lloc web concret).

    També s'ha valorat la forma mosca web, proposada per algun especialista a partir de l'analogia que es podria fer entre aquest tipus d'icona i el logotip que identifica una cadena televisiva concreta, que sol aparèixer a l'extrem superior dret de la pantalla del televisor quan se sintonitza la cadena en qüestió i que es coneix en aquest àmbit amb la forma mosca. S'ha desestimat, però, malgrat la possible motivació semàntica, perquè la majoria d'especialistes s'hi han mostrat contraris: argumenten, d'una banda, que és una denominació massa informal i, d'altra banda, que no és del tot motivada, ja que la mosca televisiva queda sobreimpresa a l'àrea útil de la pantalla i acostuma a tapar una part de la superfície informativa (per això, justament, s'anomena mosca, perquè fa una certa nosa), mentre que la icona de web no apareix a l'àrea de treball de la finestra del navegador, no tapa cap altre element i, per tant, la metàfora de la mosca no hi tindria gaire sentit.

    (1)L'adreça d'interès o preferit (en anglès bookmark o favourite) és l'"Adreça d'una pàgina web que un internauta visita i desa en la memòria del navegador a fi de poder accedir-hi fàcilment en ocasions posteriors"; el conjunt d'aquestes adreces és la llista d'adreces d'interès o llista de preferits. (Acta del Consell Supervisor núm. 294, de 16 de setembre de 1999.)