Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
lector

Audiovisuals > Imatge. So

  • ca  videolector, n m
  • ca  lector, n m sin. compl.
  • es  reproductor de vídeo
  • fr  magnétoscope lecteur
  • en  video player
  • en  video tape player

Audiovisuals > Imatge. So

Definició
Aparell que permet reproduir imatges i sons enregistrats en un cinta de vídeo però que no n'hi pot enregistrar.
lector de missatges

Informàtica > Programari

  • ca  lector de missatges, n m
  • es  lector de noticias
  • fr  lecteur de nouvelles
  • en  newsreader
  • en  newsreader software

Informàtica > Programari

Definició
Programa que permet d'accedir als missatges d'un grup de discussió, llegir-los, ordenar-los i, si escau, contestar-los.
leg-bye [en]

Esport > Esports de pilota > Criquet

  • ca  leg-bye [en], n m
  • es  leg bye
  • fr  ricochet
  • en  leg bye

Esport > Esports de pilota > Criquet

Definició
Correguda anotada a l'equip del batedor quan la pilota enviada pel llançador toca el batedor en qualsevol part del cos, excepte les mans, sense que ell hagi volgut tocar-la.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de criquet:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 10 d'octubre de 2011) tenint en compte els arguments següents:

    ·la gran majoria de denominacions acordades són alternatives catalanes als manlleus de l'anglès (pista, línia frontal, línia lateral, jugador -a de camp, torn de bat, tombat -ada, atrapat -ada en correguda, atrapat -ada fora, pilota injugable, etc.);

    ·totes les propostes catalanes són lingüísticament adequades i estan motivades des d'un punt de vista semàntic;

    ·moltes d'aquestes propostes ja s'utilitzen anàlogament en altres esports (camp de joc, camp interior, camp exterior, pista, batedor -a, llançador -a, pal, travesser, línia frontal, línia lateral, torn de bat, correguda, marcar una correguda, etc.);

    ·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que s'han documentat en altres llengües, com per exemple les formes camp de joc (campo de juego en castellà), pista (piste en francès), travesser (travesaño en castellà i traversa en italià), línia de wicket (ligne du guichet en francès), tots eliminats (tous éliminés en francès), llançament nul (nulo en castellà) o pilota injugable (balle injouable en francès);

    ·els pocs anglicismes que es proposa de fixar (wicket, over, bye i leg-bye) fan referència a elements emblemàtics del criquet o bé designen conceptes per als quals no s'ha trobat cap alternativa catalana semànticament satisfactòria.

    El Consell Supervisor només ha introduït petites modificacions en quatre de les denominacions acordades a la sessió de normalització (línia de wicket en comptes de línia del wicket; defensor -a de wicket en comptes de defensor -a del wicket; agafat -ada al vol en comptes de la forma simple agafat -ada, i cama davant wicket, amb la sigla CDW, en comptes de eliminat -ada per cama davant del wicket, amb el sinònim eliminat -ada per CDW).

    [Acta 535, 27 d'octubre de 2011]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme leg-bye:

    S'aprova la forma leg-bye amb guionet d'acord amb la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans,(1) segons la qual duen guionet els compostos que són manlleus no adaptats.

    (1)INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Documents de la Secció Filològica. Vol. III. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1996. 177 p. (Biblioteca filològica; 30)

    [Acta 535, 27 d'octubre de 2011]
legitimar

Lingüística

  • ca  legitimar, v tr
  • es  autorizar
  • es  habilitar
  • es  legitimar
  • en  license, to

Lingüística

Definició
Permetre o justificar l'aparició d'un element en una frase ben formada.
leiotríquids

Zoologia > Ocells, **Denominació catalana 1: Manlleu de nom científic adaptat morfològicament**

  • ca  leiotríquids, n m pl
  • nc  Leiotrichidae
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Ocells, **Denominació catalana 1: Manlleu de nom científic adaptat morfològicament**

Definició
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
leitmotiv [de]

Literatura, Música

  • ca  leitmotiv [de], n m
  • ca  motiu conductor, n m sin. compl.
  • es  leitmotiv
  • fr  leitmotiv
  • en  leitmotif
  • en  leitmotiv

Literatura, Música

Definició
Tema central i recurrent d'una obra, especialment en literatura i música.
lenga

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

  • ca  lenga, n f
  • es  cerezo de Chile, n m
  • es  lenga, n f
  • es  roble blanco, n m
  • fr  lenga, n
  • en  lenga, n
  • de  Lenga, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició
Fusta procedent de la costa occidental de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre Nothofagus pumilio (família de les notofagàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre gris rosat clar i marró pàl·lid i l'albeca no diferenciada, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i talles, fusteria interior i mobiliari.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lenga:

    S'aprova la denominació lenga, manlleu d'origen maputxe vehiculat probablement a través del castellà, pels motius següents:

    ·és una des les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové;

    ·s'adapta sense problemes al sistema ortogràfic i fonètic del català;

    ·ja es documenta en fonts catalanes, referida a l'arbre productor;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Davant la vacil·lació documentada pel que fa al gènere gramatical, s'opta pel femení, d'acord amb la terminació en a àtona i també d'acord amb l'opinió d'alguns especialistes, que asseguren que a Xile (país d'on prové majoritàriament aquesta fusta) és un nom femení.

    Es descarta la forma faig austral, recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes per a fer referència a qualsevol arbre del gènere Nothofagus (compost per trenta-cinc espècies distribuïdes per l'Amèrica del Sud i Oceania), perquè no és prou precisa. Els especialistes comenten, pel que fa a aquest punt, que faig austral pot servir com a genèric de la majoria d'altres espècies de Nothofagus, però no per a aquest cas.

    Igualment, també es descarta la denominació cirerer de Xile, basada en l'equivalent castellà cerezo de Chile, perquè la lenga no és un cirerer, ja que pertany a la família de les notofagàcies, mentre que el cirerer s'enquadra en les rosàcies.

    Finalment, també es desestima la forma roure blanc, basada en l'equivalent castellà roble blanco, perquè els roures són típicament les espècies del gènere Quercus. De fet, l'espècie Quercus alba ja es coneix com a roure blanc americà.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]
lenticular

Física > Meteorologia

  • ca  lenticularis, adj
  • ca  lenticular, adj sin. compl.
  • es  lenticular, adj
  • es  lenticularis, adj
  • fr  lenticulaire, adj
  • fr  lenticularis, adj
  • en  lenticular, adj
  • en  lenticularis, adj

Física > Meteorologia

Definició
Dit de l'espècie de cirrocúmulus, altocúmulus o estratocúmulus que té forma de llentia o d'ametlla.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'espècies de núvol, varietats de núvol, complements de núvol, núvols accessoris i núvols especials:

    ·es mantenen com a denominacions principals, en tots els casos, les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, atès que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les utilitzades habitualment pels especialistes;

    ·es fan constar com a sinònims complementaris de les formes llatines preferents les formes catalanes que s'han pogut documentar en aquest moment referides clarament a aquell concepte, ja siguin formes populars descriptives del núvol o bé formes catalanes creades a partir dels llatinismes d'origen;

    ·es descarten les formes llatines adaptades perquè, d'acord amb la recerca feta, no tenen cap mena de tradició, a diferència del que passa amb els noms dels gèneres de núvol.

    El Consell Supervisor fa notar que caldrà estar atents, en tot cas, a l'evolució d'aquests noms, si és que n'hi ha, i a la possibilitat d'incorporar-hi nous sinònims en un futur o, si calgués, de fer un canvi de criteri general.

    [Acta 644, 12 de desembre de 2019]
lenticularis

Física > Meteorologia

  • ca  lenticularis, adj
  • ca  lenticular, adj sin. compl.
  • es  lenticular, adj
  • es  lenticularis, adj
  • fr  lenticulaire, adj
  • fr  lenticularis, adj
  • en  lenticular, adj
  • en  lenticularis, adj

Física > Meteorologia

Definició
Dit de l'espècie de cirrocúmulus, altocúmulus o estratocúmulus que té forma de llentia o d'ametlla.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'espècies de núvol, varietats de núvol, complements de núvol, núvols accessoris i núvols especials:

    ·es mantenen com a denominacions principals, en tots els casos, les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, atès que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les utilitzades habitualment pels especialistes;

    ·es fan constar com a sinònims complementaris de les formes llatines preferents les formes catalanes que s'han pogut documentar en aquest moment referides clarament a aquell concepte, ja siguin formes populars descriptives del núvol o bé formes catalanes creades a partir dels llatinismes d'origen;

    ·es descarten les formes llatines adaptades perquè, d'acord amb la recerca feta, no tenen cap mena de tradició, a diferència del que passa amb els noms dels gèneres de núvol.

    El Consell Supervisor fa notar que caldrà estar atents, en tot cas, a l'evolució d'aquests noms, si és que n'hi ha, i a la possibilitat d'incorporar-hi nous sinònims en un futur o, si calgués, de fer un canvi de criteri general.

    [Acta 644, 12 de desembre de 2019]
lèntul

Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia

  • ca  lèntul, n m
  • es  léntulo
  • fr  lentulo
  • en  lentulo
  • en  lentulo plugger

Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia

Definició
Instrument rotatori en forma d'espiral, generalment d'acer, que s'utilitza per a introduir la pasta d'obturació, el ciment o el material d'impressió dins el conducte d'una arrel dental.

Nota

  • La denominació lèntul prové del nom de l'odontòleg i cirurgià francès Henri Lentulo.