Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  memòria d'accés aleatori, n f
  • ca  memòria viva, n f sin. compl.
  • ca  RAM, n f sigla
  • es  memoria de acceso aleatorio
  • es  memoria viva
  • es  RAM sigla
  • fr  mémoire à accès sélectif
  • fr  mémoire vive
  • fr  MEV sigla
  • en  random access memory
  • en  RAM sigla

Informàtica > Maquinari

Definició
Memòria volàtil les informacions de la qual són accessibles i poden ser modificades per l'usuari.

Nota

  • La sigla RAM correspon a la denominació anglesa random access memory.
  • ca  menció, n f
  • es  mención

Pedagogia. Ensenyament > Organització escolar

Definició
Formació especialitzada dins dels estudis de grau en una àrea del coneixement pròpia d'aquests estudis.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mínor i menció:

    S'aprova el terme mínor, manlleu adaptat de l'anglès, així com el terme relacionat menció, pels motius següents:

    Pel que fa a mínor:

    ·l'anglicisme minor (provinent al seu torn del llatí minor, -ōris) s'està estenent en l'àmbit de l'educació superior per a fer referència a aquest concepte i ja forma part de l'oferta formativa de diverses universitats;

    ·bona part dels especialistes consultats prioritzen aquesta forma i veuen difícil la introducció d'una alternativa descriptiva en català;

    ·l'adaptació mínor és paral·lela a la del terme relacionat màster;(1)

    ·la forma adaptada mínor facilita una lectura més acostada a la pronúncia llatina;

    ·l'adaptació a l'ortografia catalana té el suport de diversos especialistes consultats.

    Es descarta l'adopció directa del manlleu perquè pot crear dubtes en la pronúncia.

    Es desestimen formes descriptives com ara itinerari complementari, itinerari secundari, itinerari menor, itinerari d'intensificació, formació complementària, formació secundària, formació d'intensificació, estudis complementaris, estudis secundaris, estudis d'intensificació, especialitat complementària, especialitat secundària, especialitat d'intensificació, segona especialitat, subespecialitat, branca complementària, branca secundària, branca d'intensificació, branca d'especialitat, subbranca, complement de grau o suplement de grau perquè no s'identifiquen inequívocament amb el concepte i podrien fer referència a altres tipus de formació; en alguns casos, de fet, aquestes alternatives es podrien confondre amb el terme relacionat menció.

    Pel que fa a menció:

    ·s'utilitza des de fa temps en algunes universitats per a designar l'especialització dins d'una mateixa titulació;

    ·és la denominació que es fa servir en el títol oficial dels estudis de grau;(2)

    té el suport d'especialistes del sector.

    (1)El Consell Supervisor va aprovar a la reunió núm. 199 (de 10 de gener de 1995) la forma màster, al costat del sinònim complementari mestratge, per a fer referència al "Curs de formació professional especialitzada que s'imparteix en certes escoles i universitats, preferentment dirigit a postgraduats de llicenciatura".

    (2)Vegeu el Reial decret 861/2010, de 2 de juliol.
  • ca  mendacitat, n f
  • es  mendacidad
  • fr  mendacité
  • fr  penchant au mensonage
  • en  mendacity
  • de  Verlogenheit

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definició
Hàbit patològic de mentir.
  • ca  mengkulang, n m
  • es  mengkulang
  • fr  mengkulang
  • en  mengkulang
  • de  Mengkulang

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Heritiera (família de les esterculiàcies), semipesant, semidura, de fibra recta o lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca d'un color similar però més clar, emprada en ebenisteria i fusteria interior i exterior.
  • ca  menhaden de l'Atlàntic [menhaden: en], n m
  • es  lacha tirana
  • es  menhaden
  • fr  alose tyran
  • fr  menhaden tyran
  • it  alaccia americana
  • en  Atlantic menhaden
  • en  menhaden
  • de  Menhaden
  • de  nordwestatlantischer Menhaden
  • nc  Brevoortia tyrannus

Zoologia > Peixos

Definició
Peix de l'ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de forma oval i amb una longitud màxima de 50 cm, de color blavós amb taques negres, una a l'opercle i la resta repartides pel dors, que habita a poca profunditat en aigües del nord-oest de l'Atlàntic.
  • ca  menjar de debò, n m
  • ca  menjar de veres, n m
  • es  comida real, n f
  • en  real food, n
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Alimentació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Aliment fresc o poc processat en l'elaboració del qual s'alteren mínimament les qualitats naturals.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes menjar de debò (sin. menjar de veres) i alimentació de debò (sin. alimentació de veres)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les denominacions semànticament relacionades menjar de debò amb el sinònim menjar de veres i alimentació de debò amb el sinònim alimentació de veres com a alternatives als manlleus de anglès real food i real fooding, respectivament.

    Menjar de debò , menjar de veres, alimentació de debò i alimentació de veres són formacions sintagmàtiques i descriptives del concepte.

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i descriptives.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 660, 12 de febrer de 2020]
  • ca  menjar de debò, n m
  • ca  menjar de veres, n m
  • es  comida real, n f
  • en  real food, n
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Alimentació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Aliment fresc o poc processat en l'elaboració del qual s'alteren mínimament les qualitats naturals.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes menjar de debò (sin. menjar de veres) i alimentació de debò (sin. alimentació de veres)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les denominacions semànticament relacionades menjar de debò amb el sinònim menjar de veres i alimentació de debò amb el sinònim alimentació de veres com a alternatives als manlleus de anglès real food i real fooding, respectivament.

    Menjar de debò , menjar de veres, alimentació de debò i alimentació de veres són formacions sintagmàtiques i descriptives del concepte.

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i descriptives.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 660, 12 de febrer de 2020]
  • ca  ecogastronomia, n f
  • ca  menjar lent, n m
  • es  comida lenta, n f
  • es  ecogastronomía, n f
  • fr  écogastronomie, n f
  • it  ecogastronomia, n f
  • it  slow food, n m
  • en  ecogastronomy, n
  • en  slow food, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Alimentació, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Corrent que promou el plaer de menjar de manera sana i variada, la gastronomia tradicional basada en productes artesans, sobretot ecològics, de temporada i de proximitat, i també la preservació del patrimoni alimentari local.

Nota

  • L'ecogastronomia va néixer a Itàlia al final de la dècada dels 80 de segle XX, i és promoguda per una organització internacional anomenada Slow Food.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ecogastronomia (sin. menjar lent)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les denominacions ecogastronomia i el sinònim menjar lent com a alternatives a l'anglicisme slow food.

    Ecogastronomia està format amb el prefixoide eco-, de l'adjectiu ecològic -a, adjuntat a gastronomia.

    Menjar lent és un calc de la forma anglesa, un sintagma format per oposició a menjar ràpid.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a ecogastronomia:

    ·És una forma que es difon des de fa uns quants anys des del Cercaterm i ha funcionat sense problemes.

    ·És una forma lingüísticament adequada i descriu el concepte, encara que sigui parcialment, ja que aquest corrent o moviment gastronòmic posa èmfasi en diversos aspectes, a més de l'ecològic, com ara el consum de productes artesans, locals o de temporada.

    ·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

    ·En altres llengües es documenten designacions anàlogues.

    Pel que fa a menjar lent:

    ·És una forma lingüísticament adequada i descriu el concepte, encara que sigui parcialment, ja que aquest corrent o moviment gastronòmic posa èmfasi en diversos aspectes, com ara el consum d'aliments ecològics, artesans, locals o de temporada, a més de la lentitud, la qual s'explica únicament per oposició al terme menjar ràpid ('fast food').

    ·És una forma que permet identificar el concepte immediatament, per l'oposició a la forma menjar ràpid, abans esmentada

    ·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Formes desestimades

    Es desestima la forma menjar sense presses perquè, tot i que es documenta, no permet fer l'oposició amb menjar ràpid i es considera menys adequada.

    [Acta 660, 12 de febrer de 2020]
  • ca  menjar ràpid, n m
  • es  fast food
  • fr  restauration rapide
  • en  fast food

Restauració

Definició
Restauració que té com a objectiu preferent servir el menjar en un temps mínim i a un preu mòdic.
  • ca  mentor | mentora, n m, f
  • es  mentor
  • es  preceptor
  • es  tutor
  • fr  mentor
  • fr  tuteur
  • en  mentor

Empresa

Definició
Professional amb experiència que transmet els seus coneixements a una altra persona menys experimentada de la mateixa empresa o organització i l'orienta en la feina diària.