Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

  • ca  nòctul muntanyenc, n m
  • es  nóctulo montano, n m
  • fr  noctule des montagnes, n f
  • en  mountain noctule, n
  • de  Berg-Abendsegler, n m
  • de  Bergabendsegler, n m
  • nc  Nyctalus montanus
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Mamífers, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Taxonomia: Quiròpters > Vespertiliònids > Nyctalus

Nota

  • El nom específic muntanyenc fa referència a l'hàbitat de l'espècie, que s'estén per zones muntanyoses de l'Afganistan, l'Índia i el Nepal.
  • ca  nòctul oriental, n m
  • es  nóctulo oriental, n m
  • fr  noctule aviatrice, n f
  • en  bird-like noctule, n
  • de  Großer Ostasien-Abendsegler, n m
  • nc  Nyctalus aviator
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Mamífers, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Taxonomia: Quiròpters > Vespertiliònids > Nyctalus

Nota

  • El nom específic oriental fa referència a l'àrea de distribució de l'espècie, que s'estén per Sibèria, la Xina, Corea i el Japó.
  • ca  nòctul petit, n m
  • es  murciélago de Leisler, n m
  • es  nóctulo pequeño, n m
  • fr  chauve-souris de Leisler, n m
  • fr  noctule de Leisler, n f
  • it  nottola di Leister, n f
  • it  nottola minore, n f
  • pt  Morcego-arboricola-pequeno, n m
  • en  hairy-armed bat, n
  • en  Irish bat, n
  • en  Leisler's bat, n
  • en  Leisler's noctule, n
  • en  lesser noctule, n
  • de  Kleinabendsegler, n m
  • de  Kleiner Abendsegler, n m
  • nc  Nyctalus leisleri
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Zoologia > Mamífers, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Taxonomia: Quiròpters > Vespertiliònids > Nyctalus

Nota

  • El nom específic petit fa referència a la mida de l'animal en relació amb les altres espècies de nòctuls europeus, Nyctalus lasiopterus (nòctul gegant) i Nyctalus noctula (nòctul gros).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme nòctul petit

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma nòctul petit.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació ben construïda a partir del nucli nòctul ('ratpenat del gènere Nyctalus, de la família dels vespertiliònids') i el nom específic petit, que pondera la mida de l'animal en relació amb les altres espècies de nòctuls europeus (N. lasiopterus i N. noctula).

    ·És una forma motivada i transparent.

    ·És la denominació tradicional i habitual de l'espècie, i està força documentada.

    ·Els mastòlegs especialitzats en quiròpters hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües hi ha denominacions semblants, tot i que no sempre són les principals: nóctulo pequeño, nottola minore, morcego-arboricola-pequeno, lesser noctule, kleiner Abendsegler.

    Formes desestimades

    -nòctul de Leisler: Aquesta forma, creada a partir del nom específic del nom científic, no es documenta en català.

    [Acta 720, 15 d'abril de 2024]
  • ca  noguina, n f
  • es  noggin
  • fr  noggin
  • it  noggin
  • pt  noggin
  • pt  noguina
  • en  noggin

Ciències de la vida > Bioquímica, Ciències de la vida > Genètica

Definició
Proteïna que durant el desenvolupament embrionari inhibeix l'activitat d'alguns compostos de la família del factor de creixement transformant beta, especialment de les proteïnes morfogèniques òssies.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes noguina, gen de la noguina, similinoguina i gen de la similinoguina:

    S'aprova el terme noguina pels motius següents:

    ·és l'adaptació catalana de la denominació anglesa noggin, partint de la pronúncia del terme anglès i convertint el segment final -in en -ina, terminació característica en català de la denominació de proteïnes equivalent a la terminació anglesa -in (actina/actin, ceratina/keratin, fibrina/fibrin, hemoglobina/hemoglobin, etc.);(1)

    ·des del punt de vista formal, no s'allunya excessivament de la designació anglesa i, per tant, s'identifica sense problema amb el concepte;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Es descarta l'adopció del manlleu (noggin), tot i que és la forma més internacional i utilitzada, perquè presenta una grafia estranya en català i es creu que la forma aprovada té possibilitats d'implantació.


    Com a terme relacionat de noguina, s'aprova també gen de la noguina, forma relativa al gen que codifica aquesta proteïna. Es tracta, en aquest cas, d'una designació descriptiva, formalment adequada i transparent. Té el vistiplau, com noguina, de la majoria d'especialistes consultats.

    D'altra banda, també com a terme relacionat de noguina, s'aprova la forma similinoguina pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès noggin-like (protein);

    ·és una designació sintètica, fet que pot facilitar-ne l'acceptació;

    ·és una forma lingüísticament adequada, formada per adjunció de la forma prefixada d'origen llatí simili-, que significa 'semblant', al nucli substantiu noguina;

    ·és transparent, atesa la proximitat formal del formant simili- amb l'adjectiu similar;

    ·la forma prefixada simili-, encara que no és gaire productiva, és un dels recursos que permeten traduir en català de manera sintètica les formacions creades en anglès amb el sufix de significat anàleg -like(2), i és present ja en el substantiu normatiu similicadència o en la forma normalitzada pel Consell Supervisor a l'acta núm. 496 partícula similivírica.

    La forma proteïna similar a la noguina s'ha desestimat, malgrat que tradueix perfectament el concepte anglès de noggin-like protein, perquè és massa llarga i difícilment podria competir amb el manlleu anglès.

    D'altra banda, les formes proteïna de tipus noguina, proteïna paranoguina, proteïna paranoguínica, proteïna noguinoide i proteïna noguinosa, que també s'han tingut en compte, s'han desestimat perquè els especialistes consideren que són semànticament equívoques i que no s'identificarien amb el concepte.

    Com a terme relacionat de similinoguina s'aprova també la forma gen de la similinoguina, relativa al gen que codifica aquesta proteïna. És, com el terme relacionat gen de la noguina, una forma descriptiva, formalment adequada i transparent.

    (1)La forma anglesa noggin és un substantiu de la llengua general que significa, col·loquialment, 'cap' o 'testa'. Com a nom de proteïna respon al fet, segons els especialistes, que en els primers estudis sobre aquesta proteïna es va veure que la sobreexpressió del gen que la codifica en embrions de granota fa que els animals desenvolupin un cap molt gros. El mot té la particularitat que formalment és anàleg, pel final en -in, al nom d'altres proteïnes.

    (2)Aquest sufix significa en anglès "ressembling or similar to: lifelike; springlike" o "having the characteristics of: childlike, ladylike" (Wilkes, G.A.; Krebs, W.A. (eds.). Collins English dictionary. 5th Australian ed. updated. Glasgow: Harper Collins, 2000).
  • ca  noier | noiera, n m, f
  • es  noyero
  • fr  noyauteur
  • en  coremaker
  • de  Kernmacher

Indústria > Indústria metal·lúrgica

Definició
Persona especialitzada en la fabricació de noios.
  • ca  noio, n m
  • es  macho
  • es  noyo
  • es  núcleo
  • fr  noyau
  • en  core
  • de  Kern

Indústria > Indústria metal·lúrgica

Definició
Part d'un motlle que permet obtenir les cavitats d'una peça emmotllada.
  • ca  binomi, n m
  • ca  nom binomial, n m sin. compl.
  • es  binomen
  • es  nombre binominal
  • fr  binom
  • fr  binôme
  • fr  nom binominal
  • en  binomen
  • en  binomial
  • en  binominal
  • en  binominal name

Ciències de la vida > Microbiologia, Botànica, Zoologia

Definició
Nom científic compost de dos mots llatins o llatinitzats amb el qual es denominen les espècies d'éssers vius i de fòssils.

Nota

  • Un binomi està constituït per un substantiu genèric, corresponent al gènere, seguit d'un epítet específic.
  • ca  nom científic, n m
  • es  nombre científico, n m
  • fr  nom scientifique, n m
  • en  scientific name, n

Ciències de la vida > Biologia

Definició
Denominació d'un tàxon establerta segons les normes internacionals de la nomenclatura biològica, constituïda per un o diversos mots llatins o llatinitzats.

Nota

  • 1. Els noms científics són denominacions estàndard de valor internacional.
  • 2. Segons les vuit categories taxonòmiques principals establertes, els noms científics poden designar un domini (per exemple, Eukaryota); un regne (per exemple, Animalia); un fílum (per exemple, Chordata) o, en botànica i micologia, una divisió (per exemple, Bryophyta); una classe (per exemple, Aves); un ordre (per exemple, Charadriiformes); una família (per exemple, Scolopacidae); un gènere (per exemple, Calidris), o una espècie (per exemple, Calidris ferruginea).
  • 3. El nom científic d'un tàxon de qualsevol categoria superior al nivell d'espècie consta d'un únic mot (és un uninomi); el d'una espècie, de dos mots (és un binomi), i el d'una subespècie, de tres mots (és un trinomi).
  • 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nom científic, nom comú (sin. nom vernacle i sin. compl. nom vulgar), nom genèric (sin. nom de gènere), epítet específic (sin. nom específic) i epítet subespecífic (sin. nom subespecífic):

    S'aproven les denominacions nom científic, nom comú (amb el sinònim absolut nom vernacle i el sinònim complementari nom vulgar), nom genèric (amb el sinònim complementari nom de gènere), epítet específic (amb el sinònim nom específic) i epítet subespecífic (amb el sinònim nom subespecífic) pels motius següents:

    ·són formes descriptives dels conceptes respectius i lingüísticament adequades;

    ·es documenten en nombroses obres especialitzades (entre d'altres, en els codis oficials de nomenclatura botànica i zoològica) i, en alguns casos, fins i tot en obres lexicogràfiques;

    ·en les altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Les formes consignades com a sinònims complementaris (nom vulgar respecte de nom comú i nom vernacle, i nom de gènere respecte de nom genèric) responen a usos actualment menys habituals.

    Les formes epítet específic i nom específic, d'una banda, i epítet subespecífic i nom subespecífic, de l'altra, per bé que fan referència al mateix concepte dins el nom científic, tenen àmbits d'aplicació diferents: les formes amb el nucli epítet s'utilitzen en botànica i les formes amb el nucli nom, en zoologia.

    Es descarten les formes nom d'espècie, com a sinònim de nom específic, i nom de subespècie, com a sinònim de nom subespecífic, perquè fan referència a altres conceptes: un nom d'espècie no és el segon component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de l'espècie; i un nom de subespècie no és el tercer component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de la subespècie.

    [Acta 624, 17 de juliol de 2017]
  • ca  nom comú, n m
  • ca  nom vernacle, n m
  • ca  nom vulgar, n m sin. compl.
  • es  nombre común, n m
  • es  nombre vernacular, n m
  • fr  nom commun, n m
  • fr  nom vernaculaire, n m
  • fr  nom vulgaire, n m
  • en  common name, n
  • en  trivial name, n
  • en  vernacular name, n

Ciències de la vida > Biologia

Definició
Denominació que cada llengua vernacla atribueix a un tàxon.

Nota

  • 1. Els noms comuns poden tenir un origen popular (per exemple, abellera groga, per a l'espècie botànica Ophrys lutea, o enganyapastors, per a l'espècie ornitològica Caprimulgus europaeus), o bé poden haver estat creats per especialistes per a designar espècies sense nom popular en una llengua determinada, sovint perquè són al·lòctones. Els noms comuns creats pels especialistes poden ser adaptacions del nom científic (per exemple, ptilinop, adaptació del nom de gènere Ptilinopus, per a designar diverses espècies ornitològiques de la família dels colúmbids), manlleus d'altres llengües (per exemple, xia, adaptació del castellà chía, forma d'origen nàhuatl, per a l'espècie botànica Salvia hispanica), o bé neologismes creats a partir de les característiques morfològiques, de distribució, d'alimentació, de comportament, etc. del tàxon que es denomina (per exemple, papallona de l'arboç per al lepidòpter Charaxes jasius).
  • 2. Els noms comuns s'utilitzen únicament en la llengua en què s'han creat, a diferència dels noms científics, que són denominacions estàndard de valor internacional.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nom científic, nom comú (sin. nom vernacle i sin. compl. nom vulgar), nom genèric (sin. nom de gènere), epítet específic (sin. nom específic) i epítet subespecífic (sin. nom subespecífic):

    S'aproven les denominacions nom científic, nom comú (amb el sinònim absolut nom vernacle i el sinònim complementari nom vulgar), nom genèric (amb el sinònim complementari nom de gènere), epítet específic (amb el sinònim nom específic) i epítet subespecífic (amb el sinònim nom subespecífic) pels motius següents:

    ·són formes descriptives dels conceptes respectius i lingüísticament adequades;

    ·es documenten en nombroses obres especialitzades (entre d'altres, en els codis oficials de nomenclatura botànica i zoològica) i, en alguns casos, fins i tot en obres lexicogràfiques;

    ·en les altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Les formes consignades com a sinònims complementaris (nom vulgar respecte de nom comú i nom vernacle, i nom de gènere respecte de nom genèric) responen a usos actualment menys habituals.

    Les formes epítet específic i nom específic, d'una banda, i epítet subespecífic i nom subespecífic, de l'altra, per bé que fan referència al mateix concepte dins el nom científic, tenen àmbits d'aplicació diferents: les formes amb el nucli epítet s'utilitzen en botànica i les formes amb el nucli nom, en zoologia.

    Es descarten les formes nom d'espècie, com a sinònim de nom específic, i nom de subespècie, com a sinònim de nom subespecífic, perquè fan referència a altres conceptes: un nom d'espècie no és el segon component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de l'espècie; i un nom de subespècie no és el tercer component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de la subespècie.

    [Acta 624, 17 de juliol de 2017]
  • ca  domini, n m
  • ca  nom de domini, n m
  • es  dominio
  • es  nombre de dominio
  • fr  domaine
  • fr  nom de domaine
  • en  domain
  • en  domain name

Informàtica, Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades

Definició
Part d'una adreça d'Internet que identifica una persona, empresa o organització connectada a aquesta xarxa i que expressa generalment la seva adscripció territorial, el tipus d'organització de què es tracta o el sector o empresa de què forma part.