Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  lapiaz, n m
  • ca  rascler, n m
  • es  lapiaz
  • es  lenar
  • fr  lapiaz
  • en  karren
  • de  Karren
  • de  Schratten

Ciències de la Terra > Geologia

Definició
Conjunt de solcs, estries i canals profunds separats per arestes tallants irregulars d'1 cm a 1 m de profunditat, que s'originen a la superfície de les roques calcàries per l'acció corrosiva de les aigües salvatges.
  • ca  rascló ipacaà, n m
  • es  cotara ipacaá, n f
  • fr  râle ypécaha, n m
  • en  giant wood-rail, n
  • de  Ypecaharalle, n f
  • nc  Aramides ypecaha

Zoologia > Ocells

Definició
Taxonomia: Gruïformes > Ràl·lids > Aramides

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme rascló ipacaà:

    S'aprova la denominació rascló ipacaà pels motius següents:

    Pel que fa al nucli, rascló,

    ·és una forma ja recollida al diccionari normatiu per a designar alguns ocells de la família dels ràl·lids;

    Quant a ipacaà,

    ·és una adaptació de la forma d'origen, del guaraní ypaka'a (o ipécaha, segons les fonts), present també, amb lleugeres variants, al nom científic (ypecaha) i en altres llengües;

    ·en castellà (llengua vehicular) s'utilitza aquesta mateixa forma;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Per analogia amb la llengua vehicular es prefereix ipacaà a ipecaà (aquesta segona vocal és nasal en guaraní, segons les fonts consultades). Cal tenir present, a més, que la transcripció oficial del mot guaraní actualment, segons l'alfabet achegety(1), és ypaka'a, amb a.

    Es descarta la forma ipacahà, amb h intercalada, perquè podria generar dubtes de pronúncia. Cal tenir present, de fet, que la h de la transcripció del guaraní no indica cap so aspirat (fet que podria justificar la h en català), sinó una pausa glotal pròpia d'aquesta llengua.

    (1)L'achegety és l'alfabet normalitzat el 1950 pel Congrés de la Llengua Guaraní de Montevideo. És usat, per exemple, al Paraguai, on aquesta llengua és oficial.

    [Acta 624, 17 de juliol de 2017]
  • ca  rascló weka, n m
  • es  rascón weka, n m
  • fr  râle wéka, n m
  • en  weka, n
  • de  Wekaralle, n f
  • nc  Gallirallus australis

Zoologia > Ocells

Definició
Taxonomia: Gruïformes > Ràl·lids > Gallirallus

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme rascló weka:

    S'aprova la denominació rascló weka pels motius següents:

    ·pel que fa al nucli, rascló, és una forma ja recollida al diccionari normatiu aplicada a ocells de la família dels ràl·lids;

    ·quant a weka, és el nom maori d'aquest ocell, vehiculat probablement a través de l'anglès;

    ·el manteniment de la w i la k de weka es justifica perquè és habitual mantenir aquestes lletres en denominacions manllevades, especialment de llengües llunyanes, i per paral·lelisme amb altres llengües;

    ·és una forma ja documentada en fonts catalanes;

    ·en altres llengües s'utilitza la denominació paral·lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 626, 27 de setembre de 2017]
  • ca  gratador, n m
  • ca  raspador, n m
  • es  raspador
  • fr  grattoir
  • en  end scraper

Història > Arqueologia

Definició
Làmina o ascla que presenta, en un extrem o en tots dos, un retoc simple i continu que forma un front arrodonit.
  • ca  rastell, n m
  • es  cancela
  • es  rastrillo

Protecció civil

Definició
Porta de seguretat, generalment de barrots, que permet l'accés a determinades dependències d'un centre penitenciari.
  • ca  rastre de la informació, n m
  • es  esencia de la información, n f
  • es  rastro de la información, n m
  • fr  odeur de l'information, n f
  • en  information scent, n

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, Biblioteconomia. Documentació > Equip de biblioteca

Definició
Conjunt de pistes d'una font web, sovint de caràcter visual o textual, que suggereixen a l'usuari el tipus d'informació a què donen accés els enllaços que conté i estan pensades per a ajudar-lo a trobar allò que busca.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes rastre de la informació i teoria del rastreig de la informació :

    S'aproven els termes rastre de la informació i teoria del rastreig de la informació pels motius següents:

    ·són alternatives catalanes als manlleus anglesos information scent i information foraging theory, respectivament;

    ·ja es documenten en alguns contextos catalans especialitzats;

    ·són solucions que, com les formes angleses de partida, prenen com a referència semàntica el món animal: rastre de la informació és, de fet, un calc de la forma anglesa, ja que tant scent com rastre designen un 'seguit de petjades', i teoria del rastreig de la informació, si bé no és exactament un calc (foraging significa 'cerca de menjar'), és també una solució molt propera semànticament a la denominació anglesa;

    ·són formes motivades i transparents, que s'associen sense dificultat amb els conceptes;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    No es considera un problema important el fet que la forma rastre de la informació també s'utilitzi sovint referida al 'recorregut o camí que ha fet un internauta per la xarxa', ja que es considera que, en general, els diferents contextos d'ús poden ajudar a discernir el sentit en cada moment. Cal tenir present, de fet, que la idea de 'recorregut per la xarxa' és present en el fons de tots dos conceptes.

    Com a alternatives a information scent també s'han valorat les formes quest de la informació i flat de la informació, també semànticament motivades, però s'han descartat perquè quest i flat són substantius poc coneguts i es creu que rastre de la informació pot tenir més possibilitats d'implantació.

    També s'ha tingut en compte la forma pista de la informació, proposada per algun especialista, però s'ha descartat perquè es considera una forma menys precisa que rastre de la informació: pista pot referir-se també a un senyal únic ("Senyal o indici que porta al descobriment d'un fet", segons el diccionari normatiu), mentre que aquest concepte es refereix a un conjunt de senyals o pistes.

    Les formes essència de la informació i aroma de la informació, també s'han descartat perquè són traduccions literals de la forma anglesa semànticament inadequades.

    Quant al nom de la teoria, s'han valorat també formes com teoria de l'encalç de la informació, teoria del triatge de la informació o teoria del proveïment de la informació, però s'han considerat semànticament menys adequades i menys precises que la forma aprovada.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]
  • ca  rastreig, n m
  • fr  relevé astronomique, n m
  • en  survey, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Observació astronòmica d'una àrea del cel feta d'una manera metòdica, uniforme i minuciosa, amb l'objectiu d'obtenir un catàleg i unes observacions homogènies dels objectes que hi ha.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme rastreig

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma rastreig com a denominació catalana equivalent a la forma anglesa survey.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada i motivada semànticament, explicable per especialització del sentit general de rastreig, que és, genèricament, l'acció de seguir el rastre, o la pista, d'algú o d'alguna cosa i, més específicament, l'acció d'examinar detingudament un lloc cercant un rastre (en aquest cas, cercant indicis o vestigis d'alguna cosa).(1)

    ·La forma rastreig, amb el sentit aproximat d'examinar minuciosament, ja és present en denominacions especialitzades com ara microscopi de rastreig o teoria del rastreig de la informació. En l'àmbit de les TIC, igualment, rastreig és l'acció que duen a terme determinats programes consistent a explorar llocs web, indexar-ne el contingut i emmagatzemar-lo en el directori d'un cercador.

    ·És una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit.

    ·Té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Formes desestimades

    S'han valorat també les formes cartografiatge i prospecció, motivades des del punt de vista semàntic, però s'han descartat en favor de rastreig, que es considera una forma més adient al concepte, té més suport entre els especialistes i ja ha tingut difusió.

    (1) Vegeu les definicions de Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2019. <www.diccionari.cat/&gt;

    [Acta 649, 10 d'abril de 2019]
  • ca  rastreig, n m
  • es  rastreo, n m
  • fr  exploration, n f
  • fr  indexation, n f
  • en  crawling, n
  • en  spidering, n
  • en  Web crawling, n

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació

Definició
Acció d'una aranya d'explorar llocs web, indexar-ne el contingut i emmagatzemar-lo en el directori d'un cercador.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme rastreig:

    S'aprova la denominació rastreig pels motius següents:

    ·és una forma motivada semànticament a partir del significat del verb rastrejar ("Seguir el rastre (d'algú o d'alguna cosa)", segons el diccionari normatiu, o, més concretament, "Examinar detingudament (un lloc) cercant un rastre"(1));

    ·ja té ús dins l'àmbit;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes escombrada, escombratge, exploració i indexació, que també s'han valorat, perquè els especialistes han mostrat preferència per rastreig.

    (1)Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <www.diccionari.cat/&gt;

    [Acta 610, 7 de setembre de 2016]
  • ca  rastrejador espanyol, n m
  • es  sabueso español
  • fr  chien courant espagnol
  • en  Spanish Hound

Veterinària

Definició
Gos de talla mitjana, longilini, amb les potes més aviat curtes, el morro allargat, els ulls marrons, les orelles llargues, i el pèl fi, llis i enganxat, utilitzat per a rastrejar.
  • ca  aranya, n f
  • ca  rastrejador web, n m sin. compl.
  • es  araña, n f
  • es  araña web, n f
  • es  crawler, n m
  • fr  araignée, n f
  • fr  araignée web, n f
  • fr  robot d'indexation, n m
  • en  agent, n
  • en  bot, n
  • en  crawler, n
  • en  indexing robot, n
  • en  robot, n
  • en  spider, n
  • en  web crawler, n
  • en  web spider, n
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme (RECONSIDERACIÓ)**
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús (RECONSIDERACIÓ)**

Informàtica > Programari, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+N)**

Definició
Bot que rastreja de manera sistemàtica i automatitzada llocs web per indexar-ne els continguts sota un criteri determinat, sovint amb la finalitat de proporcionar llistes ordenades d'aquests continguts com a resposta a preguntes de cerca fetes amb paraules clau.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme aranya (sin. compl. rastrejador web)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'afegeix la forma rastrejador web com a sinònim complementari de la forma normalitzada aranya.

    Criteris aplicats

    ·És una forma descriptiva del concepte lingüísticament adequada, que especifica que aquest programa (a diferència d'altres possibles rastrejadors: de contactes, de dispositius, etc.) actua sobre el web.

    ·Té ús.

    ·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Formes desestimades

    -aranya web: Es considera innecessari afegir l'especificador web perquè en aquest àmbit les aranyes, per defecte, sempre rastregen el web. Per tant, aranya web es considera una forma redundant.

    -bot d'indexació: És una forma molt poc utilitzada. A més, es considera que el tret fonamental d'una aranya, més que la indexació (que és una acció que també duu a terme, però al final), és el rastreig que fa buscant informació al web.

    [Acta 718, 4 de març de 2024]