Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  silueta urbana, n f
  • es  skyline
  • fr  skyline
  • it  skyline
  • en  skyline

Construcció > Urbanisme

Definició
Silueta d'un edifici o d'un conjunt d'edificis d'un nucli urbà perfilada en el cel.
  • ca  silvagenitus [la], adj
  • es  silvagenitus, adj
  • fr  silvagenitus, adj
  • en  silvagenitus, adj

Física > Meteorologia

Definició
Dit del núvol especial que s'origina localment com a conseqüència de l'augment de la humitat que produeixen l'evaporació i l'evapotranspiració del dosser arbori d'un bosc.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de denominacions catalanes referides a espècies de núvol, varietats de núvol, complements de núvol, núvols accessoris i núvols especials:

    ·es mantenen com a denominacions principals, en tots els casos, les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, atès que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les utilitzades habitualment pels especialistes;

    ·es fan constar com a sinònims complementaris de les formes llatines preferents les formes catalanes que s'han pogut documentar en aquest moment referides clarament a aquell concepte, ja siguin formes populars descriptives del núvol o bé formes catalanes creades a partir dels llatinismes d'origen;

    ·es descarten les formes llatines adaptades perquè, d'acord amb la recerca feta, no tenen cap mena de tradició, a diferència del que passa amb els noms dels gèneres de núvol.

    El Consell Supervisor fa notar que caldrà estar atents, en tot cas, a l'evolució d'aquests noms, si és que n'hi ha, i a la possibilitat d'incorporar-hi nous sinònims en un futur o, si calgués, de fer un canvi de criteri general.

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]
  • ca  sílvids, n m pl
  • nc  Sylviidae

Zoologia > Ocells

Definició
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
  • ca  símbol, n m
  • es  imagotipo
  • es  isotipo
  • es  símbolo
  • es  símbolo gráfico
  • fr  emblème
  • fr  emblème de marque
  • fr  symbole
  • en  brand icon
  • en  brand mark
  • en  pictorial mark
  • en  symbol

Indústria > Arts gràfiques. Edició, Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial, Comunicació > Publicitat

Definició
Element gràfic no verbal que representa una marca, una empresa o una institució.

Nota

  • Segons la norma UNE 54100, la forma castellana isotipo és una denominació pròpia de l'Amèrica Llatina.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes logotip, simbol i logosímbol:

    S'aproven els termes logotip, símbol i logosímbol com a subordinats del terme normatiu més genèric logotip(1), pels motius següents:

    ·responen a distincions conceptuals necessàries en determinats contextos especialitzats dels àmbits de les arts gràfiques, el disseny i el màrqueting;

    ·són formes ja utilitzades i reconegudes per nombrosos especialistes;

    ·ja es documenten en català en obres especialitzades i en algunes obres terminològiques;

    ·són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: logotip (del formant grec logo- 'paraula' o 'discurs' + -tip 'tipus') respon perfectament al seu sentit etimològic primer(2); símbol és, genèricament, qualsevol "Element sensible que es pren com a signe figuratiu d'un altre per raó d'una analogia que l'enteniment percep entre ells o d'una convenció", accepció que pot adequar-se al sentit del terme recollit aquí; logosímbol, finalment, s'ha format a partir de la unió de les dues designacions anteriors: logo (reducció de logotip ja habitual entre els parlants, que coincideix alhora amb el formant logo-) + símbol), recurs lògic tenint en compte que el concepte fa referència justament a la combinació d'un logotip i un símbol;

    ·en altres llengües es recull també la mateixa distinció conceptual i designacions anàlogues.(3)

    Com a alternatives a logotip (en sentit restrictiu) s'han descartat les formes nom (perquè es considera massa imprecisa) i monograma (perquè podria referir-se també, per exemple, a un nom de persona, sense intencions comercials; segons el diccionari normatiu un monograma és un "Dibuix format per dues o més lletres enllaçades que representen un nom o una part d'ell").

    La forma imagotip, que es documenta de vegades amb el sentit de símbol, s'ha descartat perquè, en general, els experts s'han mostrat més partidaris de símbol. Cal tenir present, a més, que aquesta forma també s'associa de vegades al concepte de logosímbol (especialment quan les lletres i el símbol es poden separar), i que podria resultar, per tant, una denominació ambigua. D'altra banda, en català no es documenten precedents de mots construïts amb el formant imago-.

    Pel que fa a isologo, que es documenta de vegades amb el sentit de logosímbol, s'ha desestimat perquè és una forma utilitzada bàsicament en castellà (especialment a l'Amèrica del Sud, segons la norma UNE 54100, i segons algunes fonts referida sovint a un logosímbol en què el símbol i les lletres no es poden separar).

    Com a alternativa a logosímbol també s'ha plantejat la forma marca, però té poc suport entre els especialistes, que consideren que és una designació molt ambigua.

    (1)Logotip, segons el diccionari normatiu, és un "Distintiu gràfic que identifica una marca, un producte, una empresa, etc., format sovint pel seu nom o per lletres del seu nom".

    (2)És probable que l'ús de logotip com a genèric de qualsevol element gràfic, amb un disseny característic, que representa una marca, una empresa o una institució, sigui, de fet, una extensió semàntica del sentit més restrictiu, referit específicament a un element gràfic verbal (la definició normativa de logotip, de fet, ja deixa constància que aquesta forma s'aplica sovint a un nom o a lletres d'un nom).

    (3)En castellà, per exemple, les formes logotipo, símbolo gráfico (amb el sinònim imagotipo) i logosímbolo es documenten a la norma UNE 54100-10:2008, Industrias gráficas. Vocabulario. Parte 10: Termas fundamentales de diseño gráfico.
  • ca  simetita, n f
  • es  simetita
  • fr  simétite
  • it  simetite
  • en  simetite
  • de  Simetit

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

Definició
Varietat d'ambre de color vermell fosc.

Nota

  • La simetita presenta una fluorescència marcada. És un ambre dels períodes cretaci o miocè.
  • La denominació simetita prové del lloc de procedència, el riu Simeto, a Sicília (Itàlia).
  • ca  similinoguina, n f
  • es  proteína noggin-like
  • fr  noggin-like
  • en  noggin-like
  • en  noggin-like protein

Ciències de la vida > Bioquímica, Ciències de la vida > Genètica

Definició
Proteïna que durant el desenvolupament embrionari promou l'activitat d'alguns compostos de la família del factor de creixement transformant beta, especialment de les proteïnes morfogèniques òssies.

Nota

  • La similinoguina és estructuralment molt semblant a la noguina. Se'n diferencia per una petita inserció d'aminoàcids que presenta en el domini funcional.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes noguina, gen de la noguina, similinoguina i gen de la similinoguina:

    S'aprova el terme noguina pels motius següents:

    ·és l'adaptació catalana de la denominació anglesa noggin, partint de la pronúncia del terme anglès i convertint el segment final -in en -ina, terminació característica en català de la denominació de proteïnes equivalent a la terminació anglesa -in (actina/actin, ceratina/keratin, fibrina/fibrin, hemoglobina/hemoglobin, etc.);(1)

    ·des del punt de vista formal, no s'allunya excessivament de la designació anglesa i, per tant, s'identifica sense problema amb el concepte;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Es descarta l'adopció del manlleu (noggin), tot i que és la forma més internacional i utilitzada, perquè presenta una grafia estranya en català i es creu que la forma aprovada té possibilitats d'implantació.


    Com a terme relacionat de noguina, s'aprova també gen de la noguina, forma relativa al gen que codifica aquesta proteïna. Es tracta, en aquest cas, d'una designació descriptiva, formalment adequada i transparent. Té el vistiplau, com noguina, de la majoria d'especialistes consultats.

    D'altra banda, també com a terme relacionat de noguina, s'aprova la forma similinoguina pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès noggin-like (protein);

    ·és una designació sintètica, fet que pot facilitar-ne l'acceptació;

    ·és una forma lingüísticament adequada, formada per adjunció de la forma prefixada d'origen llatí simili-, que significa 'semblant', al nucli substantiu noguina;

    ·és transparent, atesa la proximitat formal del formant simili- amb l'adjectiu similar;

    ·la forma prefixada simili-, encara que no és gaire productiva, és un dels recursos que permeten traduir en català de manera sintètica les formacions creades en anglès amb el sufix de significat anàleg -like(2), i és present ja en el substantiu normatiu similicadència o en la forma normalitzada pel Consell Supervisor a l'acta núm. 496 partícula similivírica.

    La forma proteïna similar a la noguina s'ha desestimat, malgrat que tradueix perfectament el concepte anglès de noggin-like protein, perquè és massa llarga i difícilment podria competir amb el manlleu anglès.

    D'altra banda, les formes proteïna de tipus noguina, proteïna paranoguina, proteïna paranoguínica, proteïna noguinoide i proteïna noguinosa, que també s'han tingut en compte, s'han desestimat perquè els especialistes consideren que són semànticament equívoques i que no s'identificarien amb el concepte.

    Com a terme relacionat de similinoguina s'aprova també la forma gen de la similinoguina, relativa al gen que codifica aquesta proteïna. És, com el terme relacionat gen de la noguina, una forma descriptiva, formalment adequada i transparent.

    (1)La forma anglesa noggin és un substantiu de la llengua general que significa, col·loquialment, 'cap' o 'testa'. Com a nom de proteïna respon al fet, segons els especialistes, que en els primers estudis sobre aquesta proteïna es va veure que la sobreexpressió del gen que la codifica en embrions de granota fa que els animals desenvolupin un cap molt gros. El mot té la particularitat que formalment és anàleg, pel final en -in, al nom d'altres proteïnes.

    (2)Aquest sufix significa en anglès "ressembling or similar to: lifelike; springlike" o "having the characteristics of: childlike, ladylike" (Wilkes, G.A.; Krebs, W.A. (eds.). Collins English dictionary. 5th Australian ed. updated. Glasgow: Harper Collins, 2000).
  • ca  simíl·limum, n m
  • es  similimum
  • es  simillimum
  • fr  similimum
  • fr  simillimum
  • en  similimum
  • en  simillimum
  • de  Similimum
  • de  Simillimum

Ciències de la salut > Teràpies alternatives > Homeopatia

Definició
Remei que reprodueix amb la màxima exactitud possible tots els símptomes d'una malaltia, considerat el més indicat per a guarir-la perquè promou una resposta de l'organisme excepcionalment positiva.

Nota

  • El simíl·limum és un concepte diferent del de remei similar, el qual reprodueix aproximadament els símptomes d'una malaltia.
  • ca  simple, adj
  • es  simple, adj
  • fr  simple, adj
  • en  single, adj

Esport > Twirling

Definició
Dit del rodament en què el twirler fa rodar el bastó al voltant d'una part del cos, de la banda dreta o de la banda esquerra, o bé al voltant d'una part d'una banda i després al voltant de la mateixa part de la banda contrària agafant el bastó amb la mà quan fa el canvi de banda.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius següents:

    ·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

    ·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

    ·la majoria de denominacions referides a elements o posicions són o bé descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posició de descans, recepció cega, llançament de revés, simple horitzontal, simple vertical) o metafòrica (brètzel o llaç, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o bé, tal com passa en altres esports, provenen d'antropònims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes lingüísticament adequades;

    ·només s'ha recorregut a manlleus o a calcs lingüísticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'àmbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfactòria per substituir-los (és el cas de material de contacte o de flip).

    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, en la majoria de casos avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

    ·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]
  • ca  simple horitzontal, n m
  • es  simple horizontal, n m
  • fr  roulé horizontal, n m
  • en  horizontal, n

Esport > Twirling

Definició
Element bàsic consistent a fer rodar el bastó amb la mà en posició horitzontal.

Nota

  • 1. En un registre col·loquial, fer un simple horitzontal s'anomena remenar l'olla, per la similitud d'aquest element amb el moviment de la mà quan es remena una olla.
  • 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius següents:

    ·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

    ·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

    ·la majoria de denominacions referides a elements o posicions són o bé descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posició de descans, recepció cega, llançament de revés, simple horitzontal, simple vertical) o metafòrica (brètzel o llaç, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o bé, tal com passa en altres esports, provenen d'antropònims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes lingüísticament adequades;

    ·només s'ha recorregut a manlleus o a calcs lingüísticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'àmbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfactòria per substituir-los (és el cas de material de contacte o de flip).

    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, en la majoria de casos avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

    ·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]
  • ca  simple vertical, n m
  • es  simple vertical, n m
  • fr  roulé vertical, n m
  • en  vertical, n

Esport > Twirling

Definició
Element bàsic consistent a fer rodar el bastó amb la mà en posició vertical.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius següents:

    ·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

    ·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

    ·la majoria de denominacions referides a elements o posicions són o bé descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posició de descans, recepció cega, llançament de revés, simple horitzontal, simple vertical) o metafòrica (brètzel o llaç, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o bé, tal com passa en altres esports, provenen d'antropònims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes lingüísticament adequades;

    ·només s'ha recorregut a manlleus o a calcs lingüísticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'àmbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfactòria per substituir-los (és el cas de material de contacte o de flip).

    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, en la majoria de casos avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

    ·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]