Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  variació mínima, n f
  • es  tick
  • fr  échelon de cotation
  • fr  fluctuation minimale
  • en  minimum fluctuation
  • en  tick

Economia > Finances > Mercats financers

Definició
Unitat mínima en què la cotització d'un valor pot fluctuar a l'alça o a la baixa.
  • ca  vasodistensió pulmonar, n f
  • es  blood shift
  • es  compensación espontánea de la sangre
  • es  erección pulmonar
  • fr  bloodshift
  • fr  érection pulmonaire
  • en  blood shift
  • en  pulmonary erection

Ciències de la salut > Medicina de l'esport, Esport > Esports aquàtics > Submarinisme

Definició
Mecanisme fisiològic d'adaptació de l'aparell respiratori als canvis de pressió produïts per la immersió en apnea a grans profunditats, consistent en l'afluència de líquids sanguinis als pulmons per a contrarestar els efectes de l'augment de la pressió exterior sobre la cavitat toràcica.
  • ca  volum diana clínic, n m
  • ca  VDC, n m sigla
  • es  volumen blanco clínico
  • es  CTV sigla
  • fr  volume cible anatomoclinique
  • fr  VCA sigla
  • en  clinical target volume
  • en  CTV sigla

Ciències de la salut > Oncologia

Definició
Volum determinat per a aplicar-hi un tractament, que inclou el volum tumoral macroscòpic més un marge de seguretat en previsió d'un possible augment o d'un moviment de les cèl·lules afectades.
  • ca  volum diana planificat, n m
  • ca  VDP, n m sigla
  • es  volumen blanco de planificación
  • es  PTV sigla
  • fr  volume cible prévisionnel
  • fr  VCP sigla
  • en  planned target volume
  • en  PTV sigla

Ciències de la salut > Oncologia

Definició
Volum que inclou el volum diana clínic més un marge de seguretat en previsió de possibles moviments del pacient, del tumor o de la maquinària durant el tractament.
  • ca  vehicle elèctric, n m
  • ca  VE, n m sigla
  • es  vehículo eléctrico, n m
  • es  VE, n m sigla
  • fr  véhicule électrique, n m
  • fr  VE, n m sigla
  • it  veicolo elettrico, n m
  • it  VE, n m sigla
  • en  electric vehicle, n
  • en  EV, n sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Transports > Transport per carretera > Vehicles, Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Sigla llegida lletra a lletra**

Definició
Vehicle automòbil proveït d'un motor elèctric que extreu tota l'energia necessària per a la propulsió d'una bateria que es recarrega connectant-la a la xarxa de distribució d'energia elèctrica o, més rarament, d'un sistema propi de generació d'electricitat.

Nota

  • 1. Pràcticament tots els vehicles elèctrics a la venda es recarreguen a la xarxa de distribució d'electricitat; tot i això, també s'estudien (i en algun cas es comercialitzen) vehicles que generen ells mateixos l'electricitat, sobretot a partir d'una pila de combustible o de plaques solars.
  • 2. Generalment els mitjans de transport que han d'estar permanentment connectats a la xarxa de distribució d'energia elèctrica, com ara trens, metros i tramvies, no s'inclouen en els vehicles elèctrics.
  • 3. Es considera que els vehicles elèctrics formen part dels vehicles electrificats.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vehicle elèctric (sigla VE)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma vehicle elèctric i, com a sigla, VE.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a vehicle elèctric:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, creada mitjançant l'adjunció de l'adjectiu elèctric -a a la base nominal vehicle. Semànticament, l'adjectiu indica que aquests vehicles disposen d'un motor alimentat exclusivament amb electricitat (sigui emmagatzemada en bateries o generada pel mateix vehicle).

    ·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

    ·Té un ús molt important en català, en webs institucionals, publicacions especialitzades i mitjans de comunicació.

    ·En totes les llengües estudiades s'utilitzen formes anàlogues.

    Quant a la sigla VE:

    ·És la sigla catalana corresponent a la denominació del concepte.

    ·És una forma amb un ús força important.

    ·En altres llengües romàniques també s'utilitza la sigla pròpia, coincident amb la catalana.

    Formes desestimades

    -vehicle elèctric pur: Tot i que es documenta amb una certa abundància, comporta una redundància semàntica (vehicle elèctric ja s'utilitza per a indicar que la seva energia és únicament elèctrica) i no genera una oposició formal amb els vehicles només en part elèctrics (no hi ha *vehicles elèctrics impurs). A més, no té ús en contextos especialitzats.

    [Acta 748, 9 de febrer de 2026]
  • ca  vector, n m
  • es  vector
  • fr  vecteur
  • it  vettore
  • pt  vetor
  • en  DNA vector
  • en  vector
  • de  Vektor

Ciències de la vida > Genètica

Definició
Molècula de DNA amb funcionament autònom que s'utilitza com a vehicle de transferència d'un fragment de DNA extern a una cèl·lula hoste.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes insert, inserció, vector, vector de clonatge, vector d'expressió i parell de bases:

    S'aprova el terme insert, calc del substantiu anglès insert (del llatí insertus, participi passat del verb inserō inserere 'inserir, introduir, intercalar'), pels motius següents:

    ·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes;

    ·es documenta ja en nombroses fonts especialitzades en català i també en algunes obres lexicogràfiques de fiabilitat contrastada (per exemple, al Gran diccionari de la llengua catalana, d'Enciclopèdia Catalana);

    ·en les altres llengües romàniques (castellà, francès, italià, etc.) s'utilitza la mateixa solució;

    ·si bé és un calc de l'anglès, pot considerar-se una designació també defensable en català des del punt de vista lingüístic, especialment tenint en compte que insert ja es recull en alguns diccionaris catalans com a adjectiu (per exemple, al Diccionari català-valencià-balear i al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) al costat de formes relacionades ja normatives com ara exsert -a; el fet, d'altra banda, que es tracti d'una forma d'origen llatí la fa especialment transparent i fàcilment integrable dins el sistema;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats, que asseguren que és una forma molt implantada i difícilment substituïble.

    Com a termes semànticament relacionats s'aproven també les formes inserció, vector, vector de clonatge, vector d'expressió i parell de base (aquesta darrera amb l'abreviació pb, corresponent a la forma catalana del terme). En tots els casos es tracta de formes ja utilitzades amb normalitat pels especialistes, descriptives, adequades des del punt de vista lingüístic, documentades en nombroses fonts (tant especialitzades com terminològiques) i amb paral·lelisme en la resta de llengües.

    Pel que fa a pb, es descarta la forma p.b., corresponent a l'abreviatura de parell de bases, perquè no té cap ús. El fet que aquesta abreviació s'utilitzi generalment com a unitat de mesura de la longitud de les molècules d'àcid nucleic fa, segurament, que s'equipari a altres abreviacions com ara m (metre), kg (kilogram), lm (lumen), uma (unitat de massa atòmica), etc., que es consideren símbols i, per tant, s'escriuen sense punt. D'altra banda, malgrat que la forma més internacional és l'anglesa (bp, de base pair), l'abreviació seguint l'ordre dels formants en català també es documenta en nombroses fonts; també en altres llengües romàniques (castellà, francès, italià) es documenta la forma pb.

    [Acta 533, 29 de setembre de 2011]
  • ca  vector d'expressió, n m
  • es  vector de expresión
  • fr  vecteur d'expression
  • en  expression construct
  • en  expression vector

Ciències de la vida > Genètica

Definició
Vector dissenyat perquè una seqüència clonada es transcrigui en un RNA missatger.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes insert, inserció, vector, vector de clonatge, vector d'expressió i parell de bases:

    S'aprova el terme insert, calc del substantiu anglès insert (del llatí insertus, participi passat del verb inserō inserere 'inserir, introduir, intercalar'), pels motius següents:

    ·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes;

    ·es documenta ja en nombroses fonts especialitzades en català i també en algunes obres lexicogràfiques de fiabilitat contrastada (per exemple, al Gran diccionari de la llengua catalana, d'Enciclopèdia Catalana);

    ·en les altres llengües romàniques (castellà, francès, italià, etc.) s'utilitza la mateixa solució;

    ·si bé és un calc de l'anglès, pot considerar-se una designació també defensable en català des del punt de vista lingüístic, especialment tenint en compte que insert ja es recull en alguns diccionaris catalans com a adjectiu (per exemple, al Diccionari català-valencià-balear i al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) al costat de formes relacionades ja normatives com ara exsert -a; el fet, d'altra banda, que es tracti d'una forma d'origen llatí la fa especialment transparent i fàcilment integrable dins el sistema;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats, que asseguren que és una forma molt implantada i difícilment substituïble.

    Com a termes semànticament relacionats s'aproven també les formes inserció, vector, vector de clonatge, vector d'expressió i parell de base (aquesta darrera amb l'abreviació pb, corresponent a la forma catalana del terme). En tots els casos es tracta de formes ja utilitzades amb normalitat pels especialistes, descriptives, adequades des del punt de vista lingüístic, documentades en nombroses fonts (tant especialitzades com terminològiques) i amb paral·lelisme en la resta de llengües.

    Pel que fa a pb, es descarta la forma p.b., corresponent a l'abreviatura de parell de bases, perquè no té cap ús. El fet que aquesta abreviació s'utilitzi generalment com a unitat de mesura de la longitud de les molècules d'àcid nucleic fa, segurament, que s'equipari a altres abreviacions com ara m (metre), kg (kilogram), lm (lumen), uma (unitat de massa atòmica), etc., que es consideren símbols i, per tant, s'escriuen sense punt. D'altra banda, malgrat que la forma més internacional és l'anglesa (bp, de base pair), l'abreviació seguint l'ordre dels formants en català també es documenta en nombroses fonts; també en altres llengües romàniques (castellà, francès, italià) es documenta la forma pb.

    [Acta 533, 29 de setembre de 2011]
  • ca  vector de clonatge, n m
  • es  vector de clonación
  • es  vehículo de clonación
  • fr  vecteur de clonage
  • fr  véhicule de clonage
  • en  cloning vector
  • en  cloning vehicule

Ciències de la vida > Genètica

Definició
Vector que, un cop transferit a la cèl·lula hoste, es replica amb l'objectiu d'obtenir-ne múltiples còpies.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes insert, inserció, vector, vector de clonatge, vector d'expressió i parell de bases:

    S'aprova el terme insert, calc del substantiu anglès insert (del llatí insertus, participi passat del verb inserō inserere 'inserir, introduir, intercalar'), pels motius següents:

    ·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes;

    ·es documenta ja en nombroses fonts especialitzades en català i també en algunes obres lexicogràfiques de fiabilitat contrastada (per exemple, al Gran diccionari de la llengua catalana, d'Enciclopèdia Catalana);

    ·en les altres llengües romàniques (castellà, francès, italià, etc.) s'utilitza la mateixa solució;

    ·si bé és un calc de l'anglès, pot considerar-se una designació també defensable en català des del punt de vista lingüístic, especialment tenint en compte que insert ja es recull en alguns diccionaris catalans com a adjectiu (per exemple, al Diccionari català-valencià-balear i al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) al costat de formes relacionades ja normatives com ara exsert -a; el fet, d'altra banda, que es tracti d'una forma d'origen llatí la fa especialment transparent i fàcilment integrable dins el sistema;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats, que asseguren que és una forma molt implantada i difícilment substituïble.

    Com a termes semànticament relacionats s'aproven també les formes inserció, vector, vector de clonatge, vector d'expressió i parell de base (aquesta darrera amb l'abreviació pb, corresponent a la forma catalana del terme). En tots els casos es tracta de formes ja utilitzades amb normalitat pels especialistes, descriptives, adequades des del punt de vista lingüístic, documentades en nombroses fonts (tant especialitzades com terminològiques) i amb paral·lelisme en la resta de llengües.

    Pel que fa a pb, es descarta la forma p.b., corresponent a l'abreviatura de parell de bases, perquè no té cap ús. El fet que aquesta abreviació s'utilitzi generalment com a unitat de mesura de la longitud de les molècules d'àcid nucleic fa, segurament, que s'equipari a altres abreviacions com ara m (metre), kg (kilogram), lm (lumen), uma (unitat de massa atòmica), etc., que es consideren símbols i, per tant, s'escriuen sense punt. D'altra banda, malgrat que la forma més internacional és l'anglesa (bp, de base pair), l'abreviació seguint l'ordre dels formants en català també es documenta en nombroses fonts; també en altres llengües romàniques (castellà, francès, italià) es documenta la forma pb.

    [Acta 533, 29 de setembre de 2011]
  • ca  vèdika, n f
  • es  vedikā
  • es  vedika
  • es  védika
  • fr  vedikā
  • fr  vedika
  • it  vedika
  • en  vedika

Construcció > Arquitectura

Definició
Balustrada de pedra o de fusta, decorada amb figures escultòriques, que envolta un espai sagrat, pròpia de l'arquitectura de l'Índia.

Nota

  • Denominació procedent del sànscrit. La transliteració segons el sistema internacional és vedikā.
  • ca  veduta, n f
  • es  veduta
  • fr  veduta
  • it  veduta
  • pt  veduta
  • en  veduta

Art

Definició
Pintura, dibuix o gravat que representa vistes urbanes o paisatges de manera molt detallada, propi de l'escola veneciana del segle XVIII.