Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca raviolis de carbassó farcits de tonyina
es raviolis de calabacín rellenos de atún
fr raviolis de courgettes farcis au thon
it ravioli di zucchine farciti di tonno
en courgette ravioli stuffed with tuna
de Zucchini-Ravioli mit Thunfischfüllung

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

ca roda alemanya, n f
es rueda alemana
fr roue allemande
it ruota di Rhon
it ruota tedesca
en German wheel

<Circ > Especialitats circenses > Equilibrisme>

Definició

Aparell consistent en dues anelles metàl·liques, el diàmetre de les quals mesura 30 o 40 cm més que l'acròbata, unides amb diversos travessers per a recolzar-hi els peus i les mans, que s'utilitza per a executar figures i acrobàcies mentre és en moviment.

Nota

La roda alemanya es va crear com a aparell gimnàstic amb motiu dels Jocs Olímpics de Berlín del 1936.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

ca roda alemanya, n f
es rueda alemana
fr roue allemande
it ruota di Rhon
it ruota tedesca
en German wheel

<Circ > Especialitats circenses > Equilibrisme>

Definició

Especialitat circense consistent a executar figures, desplaçaments i acrobàcies amb una roda alemanya.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Glossari de sabors del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201/>

ca rotlle de Califòrnia de tonyina, n m
es California roll de atún, n m
es uramaki California de atún, n m
fr California roll thon, n m
en California tuna roll, n
en tuna California roll, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca sandvitx de tonyina
es sándwich de atún
fr sandwich de pain de mie au thon
it sandwich di pane in cassetta al tonno
en tuna sandwich
de Sandwich mit Thunfisch

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca sandvitx de tonyina i maionesa
es sándwich con atún y mayonesa
fr sandwich au thon-mayonnaise
it sandwich di pane in cassetta con tonno e maionese
en tuna and mayonnaise sandwich
de Sandwich mit Thunfisch und Mayonnaise

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca sarriassa, n f
ca cugot, n m sin. compl.
ca escandalosa, n f sin. compl.
ca frare, n m sin. compl.
ca fraret, n m sin. compl.
ca peu de bou, n m sin. compl.
ca peu de vedell, n m sin. compl.
ca pota de bou, n f sin. compl.
ca pota de vedell, n f sin. compl.
ca rapa, n f sin. compl.
ca xèrria, n f sin. compl.
ca apagafoc, n m alt. sin.
ca àrums, n m pl alt. sin.
ca barba d'Aaró, n f alt. sin.
ca cala de fulles tacades, n f alt. sin.
ca cala tacada, n f alt. sin.
ca candela, n f alt. sin.
ca colocàsia borda, n f alt. sin.
ca cresola, n f alt. sin.
ca fulla de foc, n f alt. sin.
ca fulles de cremadura, n f pl alt. sin.
ca fulles de foc, n f pl alt. sin.
ca herba cremadora, n f alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca orella d'ase, n f alt. sin.
ca orella de frare, n f alt. sin.
ca pota de vedella, n f alt. sin.
ca punta de rella, n f alt. sin.
ca punta de rella tacada, n f alt. sin.
ca rapa comuna, n f alt. sin.
ca rapa femella, n f alt. sin.
ca sarriassa clapada, n f alt. sin.
ca sarriasses, n f pl alt. sin.
ca xèrries, n f pl alt. sin.
ca barba de Aron, n f var. ling.
ca veré de cutxo, n m var. ling.
ca xàrria, n f var. ling.
ca xarriasses, n f pl var. ling.
ca xàrries, n f pl var. ling.
ca xerri, n m var. ling.
ca xírries, n f pl var. ling.
nc Arum italicum Mill.

<Botànica > aràcies>

Nota

Veré de cutxo és un nom alguerès amb el sentit de 'verí de gos' (cutxo, de l'italià cuccio, cucciolo 'cadell').

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca sarriassa, n f
ca cugot, n m sin. compl.
ca escandalosa, n f sin. compl.
ca frare, n m sin. compl.
ca fraret, n m sin. compl.
ca peu de bou, n m sin. compl.
ca peu de vedell, n m sin. compl.
ca pota de bou, n f sin. compl.
ca pota de vedell, n f sin. compl.
ca rapa, n f sin. compl.
ca xèrria, n f sin. compl.
ca apagafoc, n m alt. sin.
ca àrums, n m pl alt. sin.
ca barba d'Aaró, n f alt. sin.
ca cala de fulles tacades, n f alt. sin.
ca cala tacada, n f alt. sin.
ca candela, n f alt. sin.
ca colocàsia borda, n f alt. sin.
ca cresola, n f alt. sin.
ca fulla de foc, n f alt. sin.
ca fulles de cremadura, n f pl alt. sin.
ca fulles de foc, n f pl alt. sin.
ca herba cremadora, n f alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca orella d'ase, n f alt. sin.
ca orella de frare, n f alt. sin.
ca pota de vedella, n f alt. sin.
ca punta de rella, n f alt. sin.
ca punta de rella tacada, n f alt. sin.
ca rapa comuna, n f alt. sin.
ca rapa femella, n f alt. sin.
ca sarriassa clapada, n f alt. sin.
ca sarriasses, n f pl alt. sin.
ca xèrries, n f pl alt. sin.
ca barba de Aron, n f var. ling.
ca veré de cutxo, n m var. ling.
ca xàrria, n f var. ling.
ca xarriasses, n f pl var. ling.
ca xàrries, n f pl var. ling.
ca xerri, n m var. ling.
ca xírries, n f pl var. ling.
nc Arum italicum Mill.

<Botànica > aràcies>

Nota

Veré de cutxo és un nom alguerès amb el sentit de 'verí de gos' (cutxo, de l'italià cuccio, cucciolo 'cadell').

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca selknam
ca aona sin. compl.
ca ona sin. compl.
cod chon (tacunt)
cod elk'nam (taselknamt)
cod shelknam (tacelknamt)
ar سلكنامية
cy Selknam
cy Aona sin. compl.
cy Ona sin. compl.
de Selknam
de Aona sin. compl.
de Ona sin. compl.
de Selk'nam sin. compl.
en Selknam
en Aona sin. compl.
en Ona sin. compl.
es selknam
es aona sin. compl.
es ona sin. compl.
eu selknamera
eu aona sin. compl.
eu ona sin. compl.
fr selknam
fr aona sin. compl.
fr ona sin. compl.
gl selknam
gl aona sin. compl.
gl ona sin. compl.
gn selknan
gn aona sin. compl.
gn ona sin. compl.
it selknam
it aona sin. compl.
it ona sin. compl.
ja シェルクナム語
ja アオナ語、オナ語 sin. compl.
nl Selknam
nl Aona sin. compl.
nl Ona sin. compl.
pt selknam
pt aona sin. compl.
pt ona sin. compl.
ru Селькнам
ru Она sin. compl.
ru Чон sin. compl.
ru Аона sin. compl.
ru Шелькнам sin. compl.
sw Selknam
sw Aona sin. compl.
sw Ona sin. compl.
tmh Taselknamt
zh 森尔纳姆
zh 欧纳 sin. compl.
zh 阿欧纳 sin. compl.

<Chon > Branca illenca>, <Amèrica > Argentina>, <Amèrica > Xile>

Definició

La família chon està formada per unes cinc llengües, totes extingides o pràcticament extingides: gününa-kena (no és clar que pertanyi a aquesta família), teushen, tehuelche, selknam o ona i haush.

L'ètnia selknam, de caçadors-recolectors i pescadors, va ser perseguida per caçadors de llúdries i foques, i per empresaris de l'or i ramaders que pagaven mercenaris per cada selknam que matessin. A començament del segle XX la comunitat ja s'havia desintegrat i cap al 1970 van morir els darrers parlants. Algunes fonts, tanmateix, estableixen entre 1 i 3 parlants a l'Argentina a començament dels anys 90.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca sufix àton, n m
es sufijo átono
fr suffixe atone
en unstressed suffix

<Lingüística>

Definició

Sufix que no rep ni condiciona l'accent de la paraula.

Nota

Per exemple, el sufix ‑ble de comptable o discutible.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "ahon" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Nota

Definició

Definició

Nota