Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "altificar" dins totes les àrees temàtiques
<Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca guetitzar, v tr
- es guetificar
- es guetizar
- fr ghettoïser
- en ghettoize, to
<Sociologia>
Definició
<Ciències de la salut > Aparells sanitaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels aparells sanitaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/328>
- ca hemodialitzador, n m
- ca ronyó artificial, n m sin. compl.
- es hemodializador, n m
- es riñón artificial, n m
- fr hémodialyseur, n m
- fr rein artificiel, n m
- en artificial kidney, n
- en haemodialyzer, n
- en hemodialyzer, n
<Aparells sanitaris > Aparells de tractament>
Definició
Nota
- 1. Els hemodialitzadors s'utilitzen principalment per a depurar la sang de pacients amb insuficiència renal greu.
- 2. Enllaç a la fitxa tècnica de l'OMS: www.who.int/publications/i/item/WHO-HSS-EHT-DIM-11.03
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca homogenitus [la], adj
- ca antropogènic -a, adj sin. compl.
- es homogenitus, adj
- fr homogenitus, adj
- en anthropogenic, adj
- en artificial, adj
- en homogenitus, adj
<Física > Meteorologia>
Definició
Nota
- 1. Són exemples de núvols homogenitus els generats pels deixants dels avions o pels corrents tèrmics ascendents que produeixen les torres de refredament de les centrals elèctriques.
- 2. El núvol homogenitus també es coneix amb les formes antroponúvol (en català); antroponube (en castellà); anthroponuage (en francès) i anthropocloud (en anglès).
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca homogenitus [la], adj
- ca antropogènic -a, adj sin. compl.
- es homogenitus, adj
- fr homogenitus, adj
- en anthropogenic, adj
- en artificial, adj
- en homogenitus, adj
<Física > Meteorologia>
Definició
Nota
- 1. Són exemples de núvols homogenitus els generats pels deixants dels avions o pels corrents tèrmics ascendents que produeixen les torres de refredament de les centrals elèctriques.
- 2. El núvol homogenitus també es coneix amb les formes antroponúvol (en català); antroponube (en castellà); anthroponuage (en francès) i anthropocloud (en anglès).
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca inseminació artificial, n f
- es inseminación artificial
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La inseminació artificial humana, una de les tècniques de reproducció assistida menys sofisticades i agressives, és una de les autoritzades en l'annex de la Llei 14/2006, del 26 de maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida (LTRHA), que va entrar en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat i va derogar totes les disposicions normatives que s'hi oposaven i, concretament, la Llei sobre tècniques de reproducció assistida i la Llei 45/2003, del 21 de novembre, per la qual es modifica la Llei 35/1988, del 22 de novembre.
Segons el règim jurídic vigent, qualsevol dona major de divuit anys amb plena capacitat d'obrar i amb independència de l'estat civil i l'orientació sexual pot ser receptora o usuària de les tècniques regulades en la Llei 14/2006, del 26 de maig, sempre que hagi donat el seu consentiment per escrit a utilitzar-les de manera lliure, conscient i expressa (art. 6 LTRHA). Abans de signar el consentiment per a l'aplicació d'aquestes tècniques, s'ha de facilitar, en tots els casos, la informació relativa als possibles riscos per a ella durant el tractament i l'embaràs i per a la descendència derivats de la maternitat a una edat clínicament inadequada. En cas que la dona estigui casada, cal, a més, el consentiment del cònjuge, llevat que estiguin separats judicialment o de fet i que consti d'aquesta manera fefaentment. En tots els casos, el consentiment del cònjuge ha de ser lliure, conscient i formal (art. 6.3 LTRHA).
L'esperma per a la inseminació artificial pot procedir del marit o de l'home no casat amb la dona (inseminació artificial homòloga), o bé d'un donant (inseminació artificial heteròloga). En el cas de la inseminació artificial amb material genètic d'un donant, la llei estableix el règim jurídic d'aquesta donació; principalment, n'estableix la naturalesa jurídica, els requisits del donant, la filiació dels fills nascuts mitjançant tècniques de reproducció assistida amb les especificacions relatives a la determinació legal de la filiació, la premoriència del cònjuge o la fecundació post mortem i la gestació per substitució.
Segons l'article 5 de la LTRHA, la donació d'esperma és gratuïta (mai no pot tenir caràcter lucratiu o comercial), formal (s'ha de formalitzar per escrit entre el donant i el centre autoritzat, un cop informat el donant de la finalitat i les conseqüències de l'acte) i confidencial entre el donant i el centre autoritzat. Només excepcionalment, en circumstàncies extraordinàries que comportin un perill comprovat per a la vida o la salut del fill, o en els casos fixats d'acord amb les lleis processals penals, es pot revelar la identitat dels donants, sempre que sigui indispensable per a evitar el perill o per a aconseguir el fi legal proposat. En aquest aspecte la legislació espanyola es distancia de legislacions de països com el Regne Unit, els països escandinaus o d'alguns estats australians, entre d'altres, i de la línia més recent del Tribunal Europeu de Drets Humans, cada cop més favorable a revelar la informació sobre els orígens biològics, com a part integrant del dret a la vida privada i familiar que reconeix l'article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans. D'acord amb la legislació espanyola, la revelació té caràcter restringit i no implica la publicitat de la identitat dels donants (art. 5.5, paràgraf tercer, LTRHA). La revelació de la identitat del donant, en els casos en què sigui procedent de conformitat amb l'article 5.5 de la LTRHA, no implica en cap cas la determinació legal de la filiació del nascut a favor del donant (art. 8.3 LTRHA). El donant triat pel centre especialitzat (art. 6.4 LTRHA) ha de tenir més de divuit anys, un bon estat de salut psíquica i física (ha de complir les exigències d'un protocol obligatori d'estudi dels donants) i plena capacitat d'obrar (art. 5.6 LTRHA).
Segons el que disposa l'article 7 de la LTRHA, la filiació dels fills nascuts amb inseminació artificial és regulada per les lleis civils (en les comunitats autònomes sense dret civil propi, el Codi Civil espanyol; i a Catalunya els articles 235-1 i s. del Codi civil de Catalunya [CCCat]) i amb les especificacions establertes en els articles 8, 9 i 10 de la LTRHA. Pel que fa a la determinació legal de la filiació, l'article 8 disposa que ni la dona progenitora ni el cònjuge, un cop donat llur consentiment, previ i de manera expressa, a una determinada fecundació amb contribució de donant, no poden impugnar la filiació matrimonial del fill nascut a conseqüència de la fecundació. A Catalunya, l'article 235-28.2 del CCCat fa un pas més enllà, quan estableix que «si la filiació deriva de la fecundació assistida de la mare, l'acció d'impugnació no pot prosperar si la persona la paternitat o maternitat de la qual s'impugna va consentir la fecundació d'acord amb els articles 235-8 o 235-13, i tampoc, en cap cas, si és progenitor biològic del fill». Pel que fa a la forma de prestació del consentiment a la fecundació assistida, amb efectes en relació amb la filiació del nascut, el CCCat simplifica els requisits de la LTRHA i considera suficient el consentiment exprés formalitzat en un document estès davant d'un centre autoritzat o en un document públic. Aquest consentiment el pot expressar tant el cònjuge, home o dona, de la receptora de les tècniques, com l'home o la dona que no té cap vincle matrimonial amb la receptora (art. 235-8.1 i 235-8.13 CCCat, i art. 6.3, 7.3 i 8.2 LTRHA). Quant a la premoriència del cònjuge o la fecundació post mortem, l'article 9.3 de la LTRHA estableix que el marit o l'home no unit per vincle matrimonial pot consentir en el document a què fa referència l'article 6.3 de la LTRHA, en escriptura pública, en testament o mitjançant un document d'instruccions prèvies, la utilització del seu esperma en els dotze mesos següents a la seva mort per a fecundar la seva dona. Es considera que el consentiment ha estat atorgat en els casos en què el cònjuge supervivent ha estat sotmès a un procés de reproducció assistida amb transferència de preembrions formats abans de la defunció del cònjuge (art. 9.2, paràgraf tercer, LTRHA). Si el donant és el marit, aquesta generació té els efectes legals de la filiació matrimonial. Si el donant és la parella de la dona, el seu consentiment a la utilització de l'esperma post mortem serveix per a iniciar l'expedient registral que permetrà determinar la filiació a favor seu, sens perjudici de l'acció judicial de reclamació de paternitat (art. 9.3 LTRHA). En el dret civil català, els requisits del consentiment a la fecundació post mortem, similars als que imposa l'article 9 de la LTRHA, es troben en els articles 235-8.2 i 235-13.2 del CCCat, que no distingeix segons si el consentiment és prestat pel marit o per l'home que conviu amb la mare i considera suficient en ambdós casos el «consentiment fefaent». La llei catalana, a més, limita aquesta possibilitat a un sol cas, comprès el part múltiple.
Si qui és inseminada és una mare subrogada, que gesta el fill a compte d'un altre o altres, cal tenir en compte que la LTRHA considera nul·la de ple dret la gestació per substitució o contracte pel qual es convé la gestació, amb preu o sense, signat per una dona que renuncia a la filiació materna a favor de la part contractant o d'una tercera part. La filiació materna dels fills gestats d'aquesta manera també està determinada pel part, amb la possible acció de reclamació de la paternitat del pare biològic, de conformitat amb les regles generals (art. 10 LTRHA).
<Ciències de la salut > Salut sexual i reproductiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la salut sexual i reproductiva [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/326>
- ca inseminació artificial, n f
- es inseminación artificial, n f
- fr insémination artificielle, n f
- en artificial insemination, n
<Salut sexual i reproductiva > Medicina reproductiva>
Definició
Nota
- 1. La inseminació artificial és un dels tractaments possibles en cas d'esterilitat.
- 2. En la inseminació artificial es pot utilitzar semen de la parella o d'un donant.
<Electrònica>, <Indústria de les tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca intel·ligència artificial, n f
- es inteligencia artificial
- fr intelligence artificielle
- en artificial intelligence
<Indústria > Indústria electrònica i dels materials elèctrics > Electrònica>, <Indústria > Indústria de les tecnologies de la informació i la comunicació>
<Tractament de la informació > Intel·ligència artificial>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca intel·ligència artificial, n f
- ca IA, n f sigla
- es inteligencia artificial, n f
- es IA, n f sigla
- fr intelligence artificielle, n f
- fr IA, n f sigla
- it intelligenza artificiale, n f
- it IA, n f sigla
- en artificial intelligence, n
- en AI, n sigla
<Tractament de la informació > Intel·ligència artificial>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca justificar, v tr
- es justificar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: La pressió a què estava sotmesa justificava els seus actes.
- Ex.: Cal justificar totes les despeses que fa l'empresa.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca justificar-se, v intr pron
- es justificarse
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Intentà justificar-se davant del tribunal sense èxit.
