Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "amoretes" dins totes les àrees temàtiques

marea morta marea morta

<Energia mareomotriu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  marea morta, n f
  • ca  aigües mortes, n f pl sin. compl.
  • ca  marea de quadratura, n f sin. compl.
  • es  aguas muertas
  • es  marea de cuadratura
  • es  marea muerta
  • fr  marée de morte-eau
  • fr  marée de quadrature
  • en  neap tide

<Indústria > Indústria energètica > Energia elèctrica > Energia mareomotriu>

marea morta marea morta

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  marea morta, n f
  • ca  aigües mortes, n f pl sin. compl.
  • es  aguas muertas
  • es  marea de cuadratura
  • es  marea de cuarto
  • es  marea muerta
  • fr  marée de morte-eau
  • fr  marée de quadrature
  • fr  morte-eau
  • en  neap tide

<Costes > Oceanografia>

Definició
Marea de poca amplitud que es produeix a les fases de quart creixent i de quart minvant, quan la Lluna i el Sol es troben en quadratura i, per tant, les dues atraccions gravitatòries són perpendiculars, i quan en un lloc es dona la marea alta respecte a la Lluna i es dona alhora la marea baixa respecte al Sol, i viceversa.
morera blanca morera blanca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morera blanca, n f
  • ca  mora blanca (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  morera de cucs, n f sin. compl.
  • ca  móra (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  morer, n m alt. sin.
  • ca  morer blanc, n m alt. sin.
  • ca  morer de cucs, n m alt. sin.
  • ca  morera, n f alt. sin.
  • ca  morera de cuques, n f alt. sin.
  • ca  morera de Filipines, n f alt. sin.
  • ca  morera de la seda, n f alt. sin.
  • ca  morera de seda, n f alt. sin.
  • ca  morera dels cucs, n f alt. sin.
  • ca  morera forastera, n f alt. sin.
  • ca  morera multicaule, n f alt. sin.
  • ca  moreres, n f pl alt. sin.
  • nc  Morus alba L.

<Botànica > moràcies>

morera blanca morera blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morera blanca, n f
  • ca  mora blanca (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  morera de cucs, n f sin. compl.
  • ca  móra (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  morer, n m alt. sin.
  • ca  morer blanc, n m alt. sin.
  • ca  morer de cucs, n m alt. sin.
  • ca  morera, n f alt. sin.
  • ca  morera de cuques, n f alt. sin.
  • ca  morera de Filipines, n f alt. sin.
  • ca  morera de la seda, n f alt. sin.
  • ca  morera de seda, n f alt. sin.
  • ca  morera dels cucs, n f alt. sin.
  • ca  morera forastera, n f alt. sin.
  • ca  morera multicaule, n f alt. sin.
  • ca  moreres, n f pl alt. sin.
  • nc  Morus alba L.

<Botànica > moràcies>

morera negra morera negra

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morera negra, n f
  • ca  mora de llei (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  móra negra (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  morera, n f sin. compl.
  • ca  morera de mores, n f sin. compl.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morer, n m alt. sin.
  • ca  morer de móres, n m alt. sin.
  • ca  morer de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  morer negre, n m alt. sin.
  • ca  morera de moro, n f alt. sin.
  • ca  morera de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  morera vera, n f alt. sin.
  • ca  moreres, n f pl alt. sin.
  • nc  Morus nigra L.

<Botànica > moràcies>

morera negra morera negra

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morera negra, n f
  • ca  mora de llei (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  móra negra (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  morera, n f sin. compl.
  • ca  morera de mores, n f sin. compl.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morer, n m alt. sin.
  • ca  morer de móres, n m alt. sin.
  • ca  morer de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  morer negre, n m alt. sin.
  • ca  morera de moro, n f alt. sin.
  • ca  morera de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  morera vera, n f alt. sin.
  • ca  moreres, n f pl alt. sin.
  • nc  Morus nigra L.

<Botànica > moràcies>

obra morta obra morta

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  obra morta, n f
  • es  obra muerta
  • fr  oeuvres mortes
  • en  upper works

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definició
Part del buc d'un vaixell compresa entre la línia de flotació a màxima càrrega i la borda, i tot el que hi ha a sobre d'aquesta.
obra morta obra morta

<11 Esports nàutics > 01 Vela>, <11 Esports nàutics > 06 Motonàutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  obra morta, n f
  • es  obra muerta
  • fr  œuvres mortes
  • en  dead works
  • en  top sides
  • en  upper works

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>, <Esport > 11 Esports nàutics > 06 Motonàutica>

Definició
Part no submergida del buc d'una embarcació.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  orella d'os, n f
  • ca  borratja de cingle, n f sin. compl.
  • ca  herba peluda, n f sin. compl.
  • ca  herba tossera, n f sin. compl.
  • ca  herba tossina, n f sin. compl.
  • ca  borraina de cingle, n f alt. sin.
  • ca  borraines, n f pl alt. sin.
  • ca  borratja, n f alt. sin.
  • ca  borratja de roca, n f alt. sin.
  • ca  fetge de roca, n m alt. sin.
  • ca  herba borruda, n f alt. sin.
  • ca  herba de cingle, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba de les morenes, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba de tossina, n f alt. sin.
  • ca  herba del Boscat, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  morena, n f alt. sin.
  • ca  morenes, n f pl alt. sin.
  • ca  peludetes, n f pl alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge de roc, n m alt. sin.
  • ca  setge de roca, n m alt. sin.
  • ca  borraja, n f var. ling.
  • ca  morraja, n f var. ling.
  • ca  orejeta d'oso, n f var. ling.
  • nc  Ramonda myconi (L.) Rchb.
  • nc  Ramonda pyrenaica Pers. var. ling.

<Botànica > gesneriàcies>

orella d'os orella d'os

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  orella d'os, n f
  • ca  borratja de cingle, n f sin. compl.
  • ca  herba peluda, n f sin. compl.
  • ca  herba tossera, n f sin. compl.
  • ca  herba tossina, n f sin. compl.
  • ca  borraina de cingle, n f alt. sin.
  • ca  borraines, n f pl alt. sin.
  • ca  borratja, n f alt. sin.
  • ca  borratja de roca, n f alt. sin.
  • ca  fetge de roca, n m alt. sin.
  • ca  herba borruda, n f alt. sin.
  • ca  herba de cingle, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba de les morenes, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba de tossina, n f alt. sin.
  • ca  herba del Boscat, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  morena, n f alt. sin.
  • ca  morenes, n f pl alt. sin.
  • ca  peludetes, n f pl alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge de roc, n m alt. sin.
  • ca  setge de roca, n m alt. sin.
  • ca  borraja, n f var. ling.
  • ca  morraja, n f var. ling.
  • ca  orejeta d'oso, n f var. ling.
  • nc  Ramonda myconi (L.) Rchb.
  • nc  Ramonda pyrenaica Pers. var. ling.

<Botànica > gesneriàcies>