Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "antítesi" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca antesi, n f
- es antesis, n f
- fr anthèse, n f
- en anthesis, n
<Botànica>
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la antichresis, n f
- ca anticresi, n f
- es anticresis, n f
- fr antichrèse, n f
- it anticresi, n f
<Dret romà>
<Dret>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca anticrètic -a, adj
- es anticrético
- fr appartenant à l'antichrèse
- it relativo all'anticresi
<Dret>
Definició
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca anticresi, n f
- es anticresis
- fr antichrèse
- it anticresi
- en antichresis
<Notaria > Tipologia documental > Contractes>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca anticresi, n f
- es anticresis
<Dret civil > Drets reals>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca anticresi, n f
- es anticresis, n f
<Dret civil>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca anticresi, n f
- es anticresis
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
L'anticresi és un dret real immobiliari, perquè només es pot constituir sobre béns immobles fructífers, i possessori, perquè requereix la transmissió de la possessió de la finca gravada al creditor o a un tercer. En la regulació que en fa el Codi civil de Catalunya (CCCat), l'anticresi comparteix els trets generals dels drets reals de garantia: té eficàcia erga omnes -si bé cal que el dret s'inscrigui al Registre de la Propietat per a poder oposar-lo a terceres persones (art. 569-24.2 CCCat)-; incorpora un dret de realització de valor per al cas d'impagament a favor dels creditors anticrètics, regit per les mateixes normes que les aplicables als titulars del dret de retenció (l'article 569-26 CCCat, en relació amb l'article 569-8 del CCCat) -tot i que aquest dret d'anticresi no és acompanyat d'un privilegi per a cobrar preferentment amb l'import obtingut) -, i és accessòria del crèdit assegurat, i indivisible, llevat que hi hagi un pacte en contra de les parts.
L'anticresi, constituïda per qualsevol títol però necessàriament en una escriptura pública (art. 569-24.2 CCCat), requereix el poder de lliure disposició de l'immoble sobre el qual recau per la persona que constitueix la garantia i la transmissió de la possessió de la finca als creditors o a una tercera persona, d'acord amb els garants anticrètics, per qualsevol mitjà admès per les lleis (art. 569-24.1 CCCat).
Quant al règim jurídic del dret d'anticresi, l'article 569-25.1 del CCCat remet als articles 569-14, 569-15 i 569-19.1 del CCCat com a aplicables a l'anticresi (en allò compatible amb la naturalesa d'aquest dret) pel que fa a, respectivament, les obligacions garantides, la pluralitat i la indivisibilitat de garanties anticrètiques i la facultat dels creditors a negar-se a restituir la finca fins que se'ls pagui totalment el crèdit garantit (principalment, els interessos i les despeses de procediment eventualment pactades). Així, l'anticresi pot garantir qualsevol obligació, present o futura, pròpia o aliena, i també pot garantir obligacions de les quals es desconeix l'import en el moment de constituir-la, si bé en aquest cas s'ha de determinar la quantitat màxima que garanteix. D'altra banda, un bé sota anticresi es pot tornar a garantir amb aquest dret, llevat que sigui a favor dels mateixos creditors i es distribueixi la responsabilitat de les obligacions garantides. I, per acabar, els creditors anticrètics han d'administrar el bé en qüestió amb la diligència necessària per obtenir-ne el màxim rendiment possible i conservar-lo en bon estat, d'acord amb la seva naturalesa. Els propietaris de la finca gravada poden exigir als creditors o a la tercera persona que la posseeixen la rendició anual de comptes de la seva gestió (art. 569-25.4 CCCat). Si la finca sota anticresi es troba en mans del seu propietari, existeix la presumpció iuris tantum que el creditor anticrètic ha de renunciar a aquest dret.
Seguint amb el règim del dret d'anticresi, si hi ha més d'una finca gravada, el crèdit s'ha de distribuir necessàriament entre aquestes finques per a determinar la part que en garanteix cadascuna (art. 569-25.2 CCCat); si la finca gravada se segrega o es divideix, els creditors i els propietaris poden convenir en escriptura pública la part del crèdit que garanteix cadascuna de les finques resultants. En cas contrari, les finques resultants continuen garantint el crèdit de manera solidària (art. 569-25.3 CCCat).
Cal palesar que l'assegurament d'una obligació amb el dret a percebre els fruits d'una cosa, és a dir, amb la producció d'efectes anticrètics, es pot assolir també mitjançant un pacte pel qual s'estengui la garantia hipotecària o pignorativa al dret a percebre els fruits del bé hipotecat o pignorat (certament, és més habitual fer-ho així que no pas per mitjà de la constitució d'un dret d'anticresi pròpiament dit). Aquest pacte pot abastar, no tan sols els fruits existents en el moment de l'execució (supòsit previst, respecte de la hipoteca, en l'article 111.2 de la Llei hipotecària, de l'Estat), sinó també els que vagi produint el bé durant la fase de seguretat. En dret català, també es pot assolir, respecte dels béns mobles, per mitjà de l'aposició al dret d'usdefruit d'un pacte anticrètic (art. 561-3.2. c CCCat).
La utilitat pràctica del dret real d'anticresi és molt limitada, cosa que explica l'escassa difusió d'aquest tipus de garantia, si no s'articula conjuntament amb una hipoteca o penyora. Tot i estar dotat de ius distrahendi, és sabut que l'anticresi no dona al titular cap preferència per al cobrament del crèdit a càrrec del valor del bé, ni en procediments d'execució singulars ni en el concurs. Al crèdit garantit amb anticresi només se li reconeix, en el concurs, un privilegi especial sobre els fruits de l'immoble gravat (art. 90.1.2 Llei concursal, de l'Estat). D'aquesta manera, per als creditors és molt més eficaç i menys costós tenir la garantia del valor del bé que donen la hipoteca i la penyora que no pas la garantia del valor dels fruits, que implica haver d'assumir les despeses i riscos inherents a l'administració de l'immoble.
Finalment, la configuració del dret d'anticresi com a dret real de garantia, incloent-hi el ius distrahendi, es pot contraposar al disseny normatiu, molt més borrós, que té aquest dret en ela articles del 1881 al 1886 del Codi civil espanyol (CC). En l'ordenament jurídic general espanyol, és dubtós que el dret d'anticresi sigui un vertader dret real de garantia, perquè, a banda de no tenir preferència per al cobrament, no inclou tampoc (segons l'opinió doctrinal més consistent) el dret de realització forçosa (article 1884, paràgraf segon, del CC, que es limita a recordar que el creditor pot demanar el pagament del deute o la venda de l'immoble en aplicació de les normes generals de la Llei d'enjudiciament civil).
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca anticresi, n f
- es anticresis
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>
- ca antiheli, n m
- es antihelio
- fr anthélie
- en anthelion
<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Meteor lluminós>
Definició
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>
- ca antiheli, n m
- es antihelio
- fr anthélie
- en anthelion
<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Meteor lluminós>
