Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "arlet" dins totes les àrees temàtiques
<Pedagogia. Ensenyament > Psicologia de l'educació>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca aïllament, n m
- ca temps apartat, n m
- ca temps fora, n m
- es aislamiento
- es tiempo fuera
- fr arrêt d'agir
- fr isolation
- fr isolement
- en time out
- en time-out
<Pedagogia. Ensenyament > Psicologia de l'educació>
Definició
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abarta, n f
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca arça, n f alt. sin.
- ca arces, n f pl alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca barça, n f alt. sin.
- ca barça blanca, n f alt. sin.
- ca bardal, n m alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca barders, n m pl alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca bardisses, n f pl alt. sin.
- ca esbarzer, n m alt. sin.
- ca esbarzer comú, n m alt. sin.
- ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
- ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
- ca figamora, n f alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca mata de mora, n f alt. sin.
- ca móra, n f alt. sin.
- ca móra (fruit), n f alt. sin.
- ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
- ca morellera, n f alt. sin.
- ca morera, n f alt. sin.
- ca morera salvatge, n f alt. sin.
- ca móres, n f pl alt. sin.
- ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca morilla (fruit), n f alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca romeguera comuna, n f alt. sin.
- ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
- ca romegueres, n f pl alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abartra, n f var. ling.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
- ca abatzers, n m pl var. ling.
- ca abracer, n m var. ling.
- ca alarzer, n m var. ling.
- ca albardissa, n f var. ling.
- ca albarzer, n m var. ling.
- ca ambarcer, n m var. ling.
- ca ambarzer, n m var. ling.
- ca ambraser, n m var. ling.
- ca ambrazer, n m var. ling.
- ca arbarzer, n m var. ling.
- ca asbarzer, n m var. ling.
- ca barcer, n m var. ling.
- ca barges, n f pl var. ling.
- ca barja, n f var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barsa blanca, n f var. ling.
- ca barsal, n m var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barsera, n f var. ling.
- ca barses, n f pl var. ling.
- ca barsiguera, n f var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca bersa, n f var. ling.
- ca braser, n m var. ling.
- ca esbarcer, n m var. ling.
- ca esbarcier, n m var. ling.
- ca esbarges, n f pl var. ling.
- ca esbarja, n f var. ling.
- ca esbarzera, n f var. ling.
- ca roguemer, n m var. ling.
- ca romiguer, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- ca rominguera, n f var. ling.
- ca ru, n m var. ling.
- ca sarsa, n f var. ling.
- ca sarsa-mora, n f var. ling.
- ca sarsal, n m var. ling.
- ca sarsal de mores, n m var. ling.
- ca sarso, n m var. ling.
- ca varder, n m var. ling.
- ca verder, n m var. ling.
- ca verders, n m pl var. ling.
- nc Rubus ulmifolius Schott
- nc Rubus amoenus auct., non L. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abarta, n f
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca arça, n f alt. sin.
- ca arces, n f pl alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca barça, n f alt. sin.
- ca barça blanca, n f alt. sin.
- ca bardal, n m alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca barders, n m pl alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca bardisses, n f pl alt. sin.
- ca esbarzer, n m alt. sin.
- ca esbarzer comú, n m alt. sin.
- ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
- ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
- ca figamora, n f alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca mata de mora, n f alt. sin.
- ca móra, n f alt. sin.
- ca móra (fruit), n f alt. sin.
- ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
- ca morellera, n f alt. sin.
- ca morera, n f alt. sin.
- ca morera salvatge, n f alt. sin.
- ca móres, n f pl alt. sin.
- ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca morilla (fruit), n f alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca romeguera comuna, n f alt. sin.
- ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
- ca romegueres, n f pl alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abartra, n f var. ling.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
- ca abatzers, n m pl var. ling.
- ca abracer, n m var. ling.
- ca alarzer, n m var. ling.
- ca albardissa, n f var. ling.
- ca albarzer, n m var. ling.
- ca ambarcer, n m var. ling.
- ca ambarzer, n m var. ling.
- ca ambraser, n m var. ling.
- ca ambrazer, n m var. ling.
- ca arbarzer, n m var. ling.
- ca asbarzer, n m var. ling.
- ca barcer, n m var. ling.
- ca barges, n f pl var. ling.
- ca barja, n f var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barsa blanca, n f var. ling.
- ca barsal, n m var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barsera, n f var. ling.
- ca barses, n f pl var. ling.
- ca barsiguera, n f var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca bersa, n f var. ling.
- ca braser, n m var. ling.
- ca esbarcer, n m var. ling.
- ca esbarcier, n m var. ling.
- ca esbarges, n f pl var. ling.
- ca esbarja, n f var. ling.
- ca esbarzera, n f var. ling.
- ca roguemer, n m var. ling.
- ca romiguer, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- ca rominguera, n f var. ling.
- ca ru, n m var. ling.
- ca sarsa, n f var. ling.
- ca sarsa-mora, n f var. ling.
- ca sarsal, n m var. ling.
- ca sarsal de mores, n m var. ling.
- ca sarso, n m var. ling.
- ca varder, n m var. ling.
- ca verder, n m var. ling.
- ca verders, n m pl var. ling.
- nc Rubus ulmifolius Schott
- nc Rubus amoenus auct., non L. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
<Esport > Esports de pilota > Futbol americà>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca agafada lliure, n f
- es atrapada libre
- fr arrêt de volée
- en fair catch
<Esport > Esports de pilota > Futbol americà>
Definició
<09 Esports de pilota > 07 Futbol americà>, <09 Esports de pilota > 06 Rugbi>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca agafada lliure, n f
- ca parada al vol [RUGBI], n f
- es atrapada libre
- es mark [RUGBI]
- es parada de volea [RUGBI]
- fr arrêt de volée
- fr mark [RUGBI]
- fr marque [RUGBI]
- it arresto al volo [RUGBI]
- it mark [RUGBI]
- en fair catch
- en mark [RUGBI]
<Esport > 09 Esports de pilota > 07 Futbol americà>, <Esport > 09 Esports de pilota > 06 Rugbi>
Definició
Nota
- 1. En futbol americà, el jugador receptor ha d'indicar el propòsit de fer una agafada lliure aixecant el braç abans d'agafar la pilota.
- 2. En rugbi, el jugador receptor ha d'efectuar la parada al vol dintre la zona d'assaig o la zona de 22 m pròpies i ha d'indicar l'acció cridant Mark!; un cop efectuada, l'àrbitre concedeix un xut franc al jugador responsable.
<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aixeta de pas, n f
- ca clau de pas, n f
- es llave de paso
- fr robinet d'arrêt
- en stopcock
- de Absperrhahn
- de Haupthahn
<Construcció>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca aixeta de pas, n f
- ca clau de pas, n f
- es grifo de cierre, n m
- es llave de cierre, n f sin. compl.
- es llave de corte, n f sin. compl.
- es llave de paso, n f sin. compl.
- fr robinet d'arrêt, n m
- eu ixteko giltza, n
- eu pasoko giltza, n
<Fusteria > Construccions>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aladern, n m
- ca boix bord, n m sin. compl.
- ca lladern, n m sin. compl.
- ca llampúdol, n m sin. compl.
- ca llampuga, n f sin. compl.
- ca acader, n m alt. sin.
- ca aladern allitendre, n m alt. sin.
- ca aladern ver, n m alt. sin.
- ca allitendre, n m alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca boixos bords, n m pl alt. sin.
- ca camacruix, n f alt. sin.
- ca corronyera, n f alt. sin.
- ca coscolleta, n f alt. sin.
- ca coscollina, n f alt. sin.
- ca dineret, n m alt. sin.
- ca fustet, n m alt. sin.
- ca fusteta, n f alt. sin.
- ca garrigó, n m alt. sin.
- ca grana d'Avinyó, n f alt. sin.
- ca llampuguera, n f alt. sin.
- ca llor mascle, n m alt. sin.
- ca mata, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca mata-selva, n f alt. sin.
- ca mombrú, n m alt. sin.
- ca olivarda, n f alt. sin.
- ca olivastre, n m alt. sin.
- ca olivera borda, n f alt. sin.
- ca punxeta, n f alt. sin.
- ca ram cabrer, n m alt. sin.
- ca ram dolç, n m alt. sin.
- ca reboll bord, n m alt. sin.
- ca reboll mascle, n m alt. sin.
- ca sanguinyol, n m alt. sin.
- ca sofraira, n f alt. sin.
- ca trocaperols, n m/f alt. sin.
- ca adern, n m var. ling.
- ca alabern, n m var. ling.
- ca alavern, n m var. ling.
- ca allor mascle, n m var. ling.
- ca ernesto, n m var. ling.
- ca ladern, n m var. ling.
- ca llampadol, n m var. ling.
- ca llampredell, n m var. ling.
- ca llampugo, n m var. ling.
- ca llampúgol, n m var. ling.
- ca mampúdol, n m var. ling.
- ca mataselva, n f var. ling.
- ca meste, n m var. ling.
- ca mesto, n m var. ling.
- ca mompúdol, n m var. ling.
- ca nesto, n m var. ling.
- ca nestro, n m var. ling.
- ca niesto, n m var. ling.
- ca nyesto, n m var. ling.
- ca nyéstol, n m var. ling.
- ca nyèstol, n m var. ling.
- ca nyestolera, n f var. ling.
- ca nyestro, n m var. ling.
- ca nyisto, n m var. ling.
- ca nyistro, n m var. ling.
- ca palinesto, n m var. ling.
- ca palo santo, n m var. ling.
- ca palomesto, n m var. ling.
- ca palomesto de roca, n m var. ling.
- ca palomesto roquer, n m var. ling.
- ca saflaina, n f var. ling.
- ca soflaina, n f var. ling.
- nc Rhamnus alaternus L. var. alaternus
<Botànica > ramnàcies>
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aladern, n m
- ca boix bord, n m sin. compl.
- ca lladern, n m sin. compl.
- ca llampúdol, n m sin. compl.
- ca llampuga, n f sin. compl.
- ca acader, n m alt. sin.
- ca aladern allitendre, n m alt. sin.
- ca aladern ver, n m alt. sin.
- ca allitendre, n m alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca boixos bords, n m pl alt. sin.
- ca camacruix, n f alt. sin.
- ca corronyera, n f alt. sin.
- ca coscolleta, n f alt. sin.
- ca coscollina, n f alt. sin.
- ca dineret, n m alt. sin.
- ca fustet, n m alt. sin.
- ca fusteta, n f alt. sin.
- ca garrigó, n m alt. sin.
- ca grana d'Avinyó, n f alt. sin.
- ca llampuguera, n f alt. sin.
- ca llor mascle, n m alt. sin.
- ca mata, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca mata-selva, n f alt. sin.
- ca mombrú, n m alt. sin.
- ca olivarda, n f alt. sin.
- ca olivastre, n m alt. sin.
- ca olivera borda, n f alt. sin.
- ca punxeta, n f alt. sin.
- ca ram cabrer, n m alt. sin.
- ca ram dolç, n m alt. sin.
- ca reboll bord, n m alt. sin.
- ca reboll mascle, n m alt. sin.
- ca sanguinyol, n m alt. sin.
- ca sofraira, n f alt. sin.
- ca trocaperols, n m/f alt. sin.
- ca adern, n m var. ling.
- ca alabern, n m var. ling.
- ca alavern, n m var. ling.
- ca allor mascle, n m var. ling.
- ca ernesto, n m var. ling.
- ca ladern, n m var. ling.
- ca llampadol, n m var. ling.
- ca llampredell, n m var. ling.
- ca llampugo, n m var. ling.
- ca llampúgol, n m var. ling.
- ca mampúdol, n m var. ling.
- ca mataselva, n f var. ling.
- ca meste, n m var. ling.
- ca mesto, n m var. ling.
- ca mompúdol, n m var. ling.
- ca nesto, n m var. ling.
- ca nestro, n m var. ling.
- ca niesto, n m var. ling.
- ca nyesto, n m var. ling.
- ca nyéstol, n m var. ling.
- ca nyèstol, n m var. ling.
- ca nyestolera, n f var. ling.
- ca nyestro, n m var. ling.
- ca nyisto, n m var. ling.
- ca nyistro, n m var. ling.
- ca palinesto, n m var. ling.
- ca palo santo, n m var. ling.
- ca palomesto, n m var. ling.
- ca palomesto de roca, n m var. ling.
- ca palomesto roquer, n m var. ling.
- ca saflaina, n f var. ling.
- ca soflaina, n f var. ling.
- nc Rhamnus alaternus L. var. alaternus
<Botànica > ramnàcies>
<Botànica > Palinologia>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joan Martín, M. Antònia Julià i Carles Riera, procedeix de l'obra següent:
MARTÍN, Joan; JULIÀ, Maria Antònia; RIERA, Carles. Diccionari de palinologia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2003. 79 p.; 21 cm. (Miscel·lània Terminològica; 3) ISBN 84-95817-02-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alet -a, adj
<Palinologia>
Definició
Nota
- Forma errònia i molt estesa creada per Erdtman (1943) a partir del prefix d'origen llatí a- 'no' i del participi del verb LAETOR 'alegrar-se', 'estar content', pres erròniament en lloc del participi del verb LAEDO 'ferir'.