Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "artur" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI desocupació o atur? 0 CRITERI desocupació o atur?

<Treball>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI desocupació o atur?
  • es  desempleo, n m
  • es  paro, n m
  • fr  chômage, n m
  • fr  privation d'emploi, n f
  • it  disoccupazione, n f
  • pt  desemprego, n m
  • en  unemployment, n

<Treball>

Definició
Es considera que la forma més adequada és desocupació (especialment en terminologia especialitzada i registres formals), encara que atur també és possible com a forma secundària o fins i tot impròpia.

Els motius de la preferència de desocupació respecte a atur són els següents:
(1) És una forma no interferida, mentre que atur és un calc del castellà.
(2) Permet establir una relació formal amb l'antònim ocupació.
(3) Diverses llengües presenten una solució paral·lela (castellà desempleo, italià disoccupazione, portuguès desemprego i anglès unemployment).

Es descarta la possibilitat d'especialitzar semànticament cada forma (per exemple, segons si la inactivitat és voluntària o forçosa o bé si les persones inactives han tingut abans feina o no). El motiu de descartar l'especialització és que els usos de desocupació i atur en català (i els usos de les formes paral·leles en llengües del nostre entorn) no responen a aquests criteris.
artro- artro-

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Reumatologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  artro-
  • ca  artr- sin. compl.

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Reumatologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Formes prefixades del mot grec árthron, que significa articulació.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  astur, n m
  • es  astur

<Història>

Definició
Poble que habitava el nord-oest de la península Ibèrica, la regió tarraconense.
asturià asturià

<Llengua > Lingüística > Llengües>, <Llengua > Lingüística > Llengües>, <Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  asturià
  • ca  asturianolleonès sin. compl.
  • ca  asturlleonès sin. compl.
  • ca  bable sin. compl.
  • ca  lleonès sin. compl.
  • cod  asturianu (Espanya)
  • cod  mirandès (Portugal)
  • ar  الليونية
  • cy  Astwreg
  • cy  Leoneg sin. compl.
  • de  Asturisch
  • de  Asturischleonesich sin. compl.
  • de  Asturleonesisch sin. compl.
  • de  Leonesisch sin. compl.
  • en  Asturian
  • en  Astur-Leonese sin. compl.
  • en  Asturian-Leonese sin. compl.
  • en  Leonese sin. compl.
  • es  asturiano
  • es  asturianoleonés sin. compl.
  • es  asturleonés sin. compl.
  • es  leonés sin. compl.
  • eu  asturleonera
  • fr  asturien
  • fr  asturien-léonais sin. compl.
  • fr  asturléonais sin. compl.
  • fr  léonais sin. compl.
  • gl  asturiano
  • gl  asturianoleonés sin. compl.
  • gl  asturleonés sin. compl.
  • gl  leonés sin. compl.
  • gn  asturiano
  • gn  asturianoleone sin. compl.
  • gn  asturleone sin. compl.
  • gn  leone sin. compl.
  • it  asturiano
  • it  asturianoleonese sin. compl.
  • it  asturleonese sin. compl.
  • it  leonese sin. compl.
  • ja  アストゥリアス語
  • ja  アストゥリア・レオン語 sin. compl.
  • nl  Asturisch
  • nl  Asturiano-Leonees sin. compl.
  • nl  Leonees sin. compl.
  • nl  Mirandees sin. compl.
  • oc  asturian
  • oc  asturianoleonés sin. compl.
  • oc  asturleonés sin. compl.
  • oc  leonés sin. compl.
  • pt  asturiano
  • pt  asturiano-leonês sin. compl.
  • pt  asturo-leonês sin. compl.
  • pt  leonês sin. compl.
  • pt  mirandês sin. compl.
  • ru  Астурийский язык
  • ru  Леонский sin. compl.
  • ru  Астурийско-леонский sin. compl.
  • ru  Леонско-астурийский sin. compl.
  • sw  Asturian
  • sw  Astur-leonese sin. compl.
  • sw  Asturia-leonese sin. compl.
  • sw  Leonese sin. compl.
  • tmh  Taliyunist
  • tmh  tasturliyunisit sin. compl.
  • tmh  tawstriyanulyunisit sin. compl.
  • tmh  Tawstriyat sin. compl.
  • zh  莱昂语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Europa > Espanya>, <Europa > Portugal>

Definició
Com les altres llengües romàniques de la península Ibèrica, l'asturià es va formar entre els segles VIII i X a l'antic Regne d'Astúries, després Regne de Lleó. L'asturià i el llatí es van emprar en tota mena de documents jurídics i administratius, de manera que podem conèixer exactament com era l'asturià medieval.

El primer document en asturià és el Fueru d'Avilés, datat l'any 1155 (tot i que la còpia que se'n conserva és posterior). El Fueru d'Uviéu és de la fi del segle XII. A partir dels segles XIII i XIV la influència del castellà es fa més forta i el castellà comença a substituir l'asturià en els usos formals. La gent, tanmateix, continua parlant la llengua autòctona, que a partir del segle XVII té un cert conreu literari, sobretot a Astúries.

Astúries és el territori on la llengua conserva més vitalitat i on es concentra el nombre més alt de parlants. Aquest fet explica que l'any 1975 engeguessin projectes de dignificació i recuperació de la llengua.

El 1980 neix l'Academia de la Llingua Asturiana (decret 33/1980, de 15 de desembre, del Consejo Regional de Asturias). La tasca normativa de l'Academia ha cristal·litzat en la publicació de les Normes ortográfiques, la Gramática de la llingua asturiana i el Diccionariu de la llingua asturiana.

L'asturià consta de tres blocs dialectals: occidental, central i oriental.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  atur, n m
  • ca  desocupació, n f sin. compl.
  • es  desempleo
  • es  desocupación
  • es  paro
  • en  unemployment

<Economia i empresa>

Definició
Inactivitat forçosa d'una persona en edat laboral deguda a la manca de treball.
atur atur

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  atur, n m
  • ca  desocupació, n f
  • es  desempleo
  • es  desocupación
  • es  paro
  • fr  chômage
  • en  unemployment

<Negociació col·lectiva > Mercat laboral>

Definició
Situació laboral de les persones en edat laboral que no tenen feina i en busquen activament.
atur atur

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  atur, n m
  • ca  desocupació, n f sin. compl.
  • es  desempleo
  • es  desocupación
  • es  paro
  • en  unemployment

<Assegurances > Assegurança pública>

Definició
Inactivitat forçosa, involuntària, d'una persona en edat laboral per manca d'oferta de col·locació.
atur atur

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  atur, n m
  • es  desempleo
  • es  paro

<Negociació col·lectiva > Mercat laboral>

Definició
Conjunt de persones que es troben en atur.
atur atur

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la renda [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/6/>

  • ca  atur, n m
  • ca  desocupació, n f
  • es  desempleo
  • es  desocupación
  • es  paro

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Definició
Situació laboral de les persones que no tenen feina i en busquen activament.
atur atur

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  atur, n m
  • ca  desocupació, n f sin. compl.
  • es  desempleo
  • es  desocupación
  • es  paro

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definició
Situació de la persona amb capacitat i voluntat d'integració en el mercat de treball que no hi pot accedir o es troba privada de poder realitzar un treball productiu.

Nota

  • Històricament, els sistemes de protecció social han fixat la pèrdua d'ocupació, però l'establiment de prestacions per atur és la situació de necessitat que es va incorporar més tard als sistemes de protecció. En l'ordenament jurídic català, el Decret del 25 de maig de 1931, elevat a rang de Llei el 9 de setembre del mateix any, va crear la Caixa Nacional contra l'atur forçós, que és suprimida per la Llei del 25 de novembre de 1944. Posteriorment, es van promulgar normes que regulaven certes situacions d'atur amb caràcter sectorial o específic, però fins a l'aprovació de la Llei 62/1961, del 21 de juny, sobre assegurança d'atur, no se'n regula la prestació amb caràcter general. A partir d'aquesta data, la protecció per atur ha estat regulada tant per disposicions reguladores de l'ocupació (art. 1 Llei 51/1980, del 8 d'octubre, bàsica d'ocupació [LBO], de l'Estat) o com a prestació de la Seguretat Social.
    En l'àmbit normatiu de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), la Declaració Universal dels Drets Humans, del 10 de desembre de 1948, reconeix, en els articles 23 i 25.1, el dret de la persona a la protecció davant l'atur i a l'assegurança per la pèrdua d'ocupació. L'Organització Internacional del Treball (OIT), organització especialitzada de l'ONU, ha elaborat convenis i recomanacions que tutelen la pèrdua d'ocupació; com a més rellevant hi ha el Conveni número 44 de l'OIT, ratificat per l'Estat espanyol el 8 d'abril de 1971, que garanteix indemnitzacions i subsidis als aturats involuntaris i el Conveni número 102, ratificat el 17 de maig de 1988. El Conveni número 168, aprovat el 22 de juny de 1988, de Foment de l'Ocupació i Protecció davant l'Atur, que fixa la coordinació entre les polítiques d'ocupació i de protecció davant l'atur, no ha estat ratificat per l'Estat espanyol. El Codi Europeu de la Seguretat Social, del 16 d'abril de 1964, ratificat el 8 de març de 1994, regula les prestacions d'atur en els articles del 19 al 24, i fixa nivells mínims de protecció; i el Conveni Europeu de la Seguretat Social, ratificat el 24 de gener de 1986, i el seu Acord complementari regulen el sistema de coordinació de les legislacions nacionals en matèria de protecció per desocupació. Els articles 2 i 3 i el títol VI bis del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea (TCE), reformat pel Tractat d'Amsterdam (1997) i el Tractat de Niça (2001), recullen la preocupació dels països de la Unió Europea per la reducció de les taxes d'atur. Inclou un nou títol relatiu a l'ocupació, i ha impulsat mesures de caràcter polític i l'establiment de directius adreçades als membres de la UE, basades en la substitució de polítiques passives per polítiques actives d'ocupació, mitjançant plans anuals d'ocupació.
    La Constitució espanyola (CE) del 27 de desembre de 1978 atorga a la situació d'atur una protecció qualificada, i encarrega als poders públics el manteniment d'un règim públic de seguretat social, que garanteixi prestacions suficients davant situacions de necessitat «especialment en cas de desocupació» (art. 41). En l'article 149.1.17 atribueix a l'Estat la competència exclusiva per a establir la legislació bàsica i el règim econòmic de la Seguretat Social, llevat de l'execució dels seus serveis per les comunitats autònomes.
    La protecció davant l'atur és regulada pel títol III del Reial decret legislatiu 8/2015, del 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social, dels articles 262 al 285, que ha estat afectat per nombroses reformes en aspectes específics. Continua vigent el Reial decret 625/1985, del 2 d'abril, que reglamenta la protecció d'atur, malgrat les modificacions que hi ha introduït la normativa posterior.
    Anualment, les lleis de pressupostos generals de l'Estat fixen el tipus de cotització, a càrrec de l'empresa i dels treballadors, per a afrontar l'esmentada contingència. La protecció per la contingència de desocupació desenvolupa una funció social especialment rellevant dins el sistema de l'estat del benestar i és un factor d'equilibri econòmic i polític del sistema. La institucionalització de la seva protecció com a mètode de regulació dels mercats de treball i dels processos econòmics el situa com una de les prioritats dels sistemes de la Seguretat Social.
    La situació d'atur és un dels principals problemes de les economies dels països industrialitzats, per les repercussions socials i econòmiques que comporta. A l'Estat espanyol, les estadístiques ofereixen percentatges molt elevats, tant d'atur registrat a les oficines públiques de col·locació, com de taxes de la població activa no ocupada, segons l'enquesta de població activa (EPA). Els estats adopten, per a afrontar la situació d'atur, polítiques passives, basades en l'establiment d'una prestació substitutiva de les rendes salarials o subsidis de subsistència adreçades a les persones en atur, i polítiques actives, d'inserció i reinserció laboral.
    La protecció per atur ha adoptat models diferents. El model contributiu s'instrumenta per la tècnica de la previsió: cotització prèvia, configuració de les situacions legals d'atur, prestació substitutiva de les rendes de treball, per una durada que depèn de les cotitzacions efectuades. El model assistencial s'articula per la tècnica d'ajuda, d'acord amb la necessitat que la situació d'atur genera, per a garantir la subsistència, i amb tendència a la universalització; permet abastar les situacions d'atur inicial i de llarga durada. Els models mixtos combinen les tècniques contributives i assistencials. La CE permet mantenir dos models de protecció social i, per tant, d'aplicació a la prestació d'atur: l'assegurança del risc d'atur de tipus professional i contributiu, i un model assistencial, de protecció de la situació d'atur amb independència de la vinculació prèvia a un lloc de treball.
    La protecció per atur es materialitza en prestacions contributives i assistencials a càrrec de l'Estat, i en l'establiment de polítiques actives de foment de l'ocupació adreçades al conjunt de la població activa o a grups o col·lectius singulars amb dificultats per a accedir a una ocupació o mantenir-la. Entre les polítiques actives hi ha l'assistència formativa a treballadors en atur mitjançant el desenvolupament d'accions de formació i orientació professional, que promouen els programes de formació professionals, que s'estableixen en els plans anuals de política d'ocupació. Les prestacions contributives per atur enfronten situacions de necessitat, en què es poden trobar persones que, amb capacitat i voluntat de treballar, veuen reduïda la jornada de treball temporalment o perden l'ocupació temporalment o definitivament, amb la pèrdua o la reducció de llurs percepcions econòmiques. L'atur objecte de protecció per la normativa de la Seguretat Social és atur total si el treballador o treballadora cessa en la seva prestació de treball temporalment, a causa de la suspensió del contracte de treball, o definitivament per extinció del contracte, amb pèrdua de la seva retribució. L'atur parcial protegeix la reducció temporal de la jornada laboral, a conseqüència d'un expedient de regulació d'ocupació. Comprèn una prestació econòmica i l'abonament de les quotes de l'empresari o empresària a la Seguretat Social per extinció de contracte i un complement de la quota del treballador o treballadora durant la percepció de la prestació econòmica.
    L'àmbit assistencial té caràcter complementari i garanteix la protecció de les persones en atur mitjançant un subsidi i l'ingrés de les cotitzacions sobre determinades contingències que el sistema de la Seguretat Social protegeix. Per a accedir a la protecció contributiva davant l'atur els treballadors han de complir els requisits d'afiliació, alta o assimilada al règim general de la Seguretat Social o als règims especials que protegeixen la situació, haver cobert les cotitzacions exigibles, trobar-se en les situacions legals d'atur que estableix la normativa d'aplicació i no haver arribat a l'edat de jubilació. Per a accedir al nivell assistencial s'exigeix la inscripció com a aturat o aturada a l'oficina pública corresponent, no disposar de rendes de cap tipus, tenint en compte les rendes de la unitat familiar, que en còmput mensual superin el 75 % del salari mínim interprofessional excloses les pagues extraordinàries, i trobar-se en les situacions que són objecte de protecció. Les prestacions que es reconeixen afecten els col·lectius següents: treballadors que hagin esgotat la prestació contributiva d'atur amb responsabilitats familiars; majors de quaranta-cinc anys que hagin esgotat la prestació contributiva d'atur sense responsabilitats familiars; treballadors majors de cinquanta-cinc anys, sense càrregues familiars i amb dret a la jubilació contributiva, encara que per als treballadors majors de cinquanta-dos anys sense càrregues familiars i amb dret a la jubilació contributiva, el còmput de rendes és individual —sense computar la unitat familiar—; treballadors que no reuneixin el període mínim de cotització per a accedir a les prestacions contributives d'atur; alliberats de la presó i emigrants retornats. També, treballadors declarats plenament capaços o invàlids parcials a conseqüència d'expedients de revisió, arran d'una millora de la situació de gran invalidesa i incapacitat permanent absoluta, total o parcial per a l'exercici de la professió habitual.
    Finalment, per mitjà dels anomenats plans prepara i davant les altes taxes d'atur, s'han dictat diversos reials decrets llei, com ara l'1/2011, de l'1 de febrer, el 20/2011, del 30 de desembre, el 23/2012, del 24 d'agost, i el 14/2017, del 6 d'octubre, per a promoure la transició a l'ocupació, que sota estrictes condicions de participació de cerca de feina i de formació reconeixen un subsidi temporal i únic de sis mesos per un import del 75 % del salari mínim interprofessional sense pagues extres, sempre que els ingressos de la persona beneficiària no superin aquest import i, si conviu en una unitat familiar, tampoc no poden superar aquest import, i hagin esgotat prèviament tots els nivells de la prestació per desocupació.
    El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat el tractament legislatiu desigual dels subjectes protegits per la situació d'atur d'acord amb la incidència del nivell d'atur en sectors i àmbits territorials específics (Sentència del Tribunal Constitucional espanyol [STC] 90/1989, de l'11 de maig). Són nombroses les sentències que incideixen en les actuacions de frau legal per a generar la situació legal que és objecte de protecció (sentències del Tribunal Suprem [STS] del 18.2.1992 i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya [STSJC] del 23.1.2018, Centre de Documentació Judicial [CENDOJ], Recurs 6418/2017, Resolució 431/2018). L'extinció de contractes temporals en frau de llei no provoca la pèrdua de la prestació, ja que es considera inexigible als treballadors un coneixement tècnic i rigorós de la legalitat de llur contractació (STS del 20.12.1995). Els estrangers cal que tinguin permís de residència i de treball en vigor per a accedir a les prestacions d'atur (STS del 31.1.2017, CENDOJ, Recurs 1153/2015, Resolució 76/2017, STSJC d'1.12.2017 i STSJC, CENDOJ, Recurs 5703/2017, Resolució 7406/2017).
    El dret a la prestació o subsidi es perd si es perceben rendes superiors a les legalment establertes (STSJC del 12.3.2018, CENDOJ, Recurs 7357/2017, Resolució 1640/2018) o per sanció greu, com la negativa a acceptar una ocupació adequada o a participar en polítiques actives d'ocupació sense causa justificada (STS del 8.2.1995, CENDOJ, Recurs 1015/1994).
  • V. t.: prestació d'atur n f
  • V. t.: subsidi d'atur n m