Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bàtec" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Mineria>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca àbac, n m
- ca safata, n f
- es batea, n f
- fr batée, n f
- en pan, n
<Indústria > Mineria>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca antílop nan de Bates, n m
- es antílope enano de Bates, n m
- fr néotrague de Bates, n f
- en dwarf antelope, n
- de Bates-Böckchen, n n
- nc Neotragus batesi
<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>
Nota
- El nom específic de Bates fa referència a George Latimer Bates (1863-1940), ornitòleg i botànic nord-americà.
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca antílop nan de Bates, n m
- es antílope enano de Bates, n m
- fr néotrague de Bates, n f
- en dwarf antelope, n
- de Bates-Böckchen, n n
- nc Neotragus batesi
<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>
Nota
- El nom específic de Bates fa referència a George Latimer Bates (1863-1940), ornitòleg i botànic nord-americà.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca argelaga negra, n f
- ca argentí, n m sin. compl.
- ca cambronera, n f sin. compl.
- ca argelac, n m alt. sin.
- ca argelacs, n m pl alt. sin.
- ca argelaga argelaga, n f alt. sin.
- ca argelaga cambrona, n f alt. sin.
- ca argelaga de forn, n f alt. sin.
- ca argelaga marina, n f alt. sin.
- ca argelaga vera, n f alt. sin.
- ca argelaguera, n f alt. sin.
- ca argelagues, n f pl alt. sin.
- ca bàlec, n m alt. sin.
- ca bolles d'argelaga (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cambrona, n f alt. sin.
- ca cambronera borda, n f alt. sin.
- ca gatosa, n f alt. sin.
- ca gatosa blanca, n f alt. sin.
- ca gatosa marina, n f alt. sin.
- ca gatosa negra, n f alt. sin.
- ca punxa cambrona, n f alt. sin.
- ca alcabrona, n f var. ling.
- ca ancabrona, n f var. ling.
- ca ancanbrona, n f var. ling.
- ca angelarga, n f var. ling.
- ca angilaga cambrona, n f var. ling.
- ca argelanc, n m var. ling.
- ca argilaga, n f var. ling.
- ca argilaga de forn, n f var. ling.
- ca argilaga marina, n f var. ling.
- ca argilaga negra, n f var. ling.
- ca argilagues, n f pl var. ling.
- ca cabrona, n f var. ling.
- ca cabronera, n f var. ling.
- ca cambrono, n m var. ling.
- ca encambrona, n f var. ling.
- ca gatova negra, n f var. ling.
- ca gilaga-cabrona, n f var. ling.
- ca punxa cabrona, n f var. ling.
- ca punxa-cabrona, n f var. ling.
- ca punxa-cambrona, n f var. ling.
- ca tiria, n f var. ling.
- nc Calicotome spinosa (L.) Link
- nc Cytisus spinosus (L.) Lam. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- Tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca argelaga negra, n f
- ca argentí, n m sin. compl.
- ca cambronera, n f sin. compl.
- ca argelac, n m alt. sin.
- ca argelacs, n m pl alt. sin.
- ca argelaga argelaga, n f alt. sin.
- ca argelaga cambrona, n f alt. sin.
- ca argelaga de forn, n f alt. sin.
- ca argelaga marina, n f alt. sin.
- ca argelaga vera, n f alt. sin.
- ca argelaguera, n f alt. sin.
- ca argelagues, n f pl alt. sin.
- ca bàlec, n m alt. sin.
- ca bolles d'argelaga (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cambrona, n f alt. sin.
- ca cambronera borda, n f alt. sin.
- ca gatosa, n f alt. sin.
- ca gatosa blanca, n f alt. sin.
- ca gatosa marina, n f alt. sin.
- ca gatosa negra, n f alt. sin.
- ca punxa cambrona, n f alt. sin.
- ca alcabrona, n f var. ling.
- ca ancabrona, n f var. ling.
- ca ancanbrona, n f var. ling.
- ca angelarga, n f var. ling.
- ca angilaga cambrona, n f var. ling.
- ca argelanc, n m var. ling.
- ca argilaga, n f var. ling.
- ca argilaga de forn, n f var. ling.
- ca argilaga marina, n f var. ling.
- ca argilaga negra, n f var. ling.
- ca argilagues, n f pl var. ling.
- ca cabrona, n f var. ling.
- ca cabronera, n f var. ling.
- ca cambrono, n m var. ling.
- ca encambrona, n f var. ling.
- ca gatova negra, n f var. ling.
- ca gilaga-cabrona, n f var. ling.
- ca punxa cabrona, n f var. ling.
- ca punxa-cabrona, n f var. ling.
- ca punxa-cambrona, n f var. ling.
- ca tiria, n f var. ling.
- nc Calicotome spinosa (L.) Link
- nc Cytisus spinosus (L.) Lam. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- Tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàlec, n m
- ca espargell, n m alt. sin.
- ca ginesta peluda, n f alt. sin.
- ca ginesta rampant, n f alt. sin.
- ca ginesta repent, n f alt. sin.
- ca ginestell, n m alt. sin.
- ca ginestella, n f alt. sin.
- ca ginestola, n f alt. sin.
- ca ginestola pilosa, n f alt. sin.
- ca ginestola repent, n f alt. sin.
- ca espergell, n m var. ling.
- nc Genista pilosa L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàlec, n m
- ca espargell, n m alt. sin.
- ca ginesta peluda, n f alt. sin.
- ca ginesta rampant, n f alt. sin.
- ca ginesta repent, n f alt. sin.
- ca ginestell, n m alt. sin.
- ca ginestella, n f alt. sin.
- ca ginestola, n f alt. sin.
- ca ginestola pilosa, n f alt. sin.
- ca ginestola repent, n f alt. sin.
- ca espergell, n m var. ling.
- nc Genista pilosa L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàlec, n m
- ca escoba, n f sin. compl.
- ca bàlecs, n m pl alt. sin.
- ca escobes, n f pl alt. sin.
- ca escombres de canya, n f pl alt. sin.
- ca ginesta, n f alt. sin.
- ca ginesta borda, n f alt. sin.
- ca ginesta negra, n f alt. sin.
- ca ginester, n m alt. sin.
- ca escouba, n f var. ling.
- ca escoubes, n f pl var. ling.
- nc Genista balansae (Boiss.) Rouy subsp. europaea (G. López et C.E. Jarvis) O. Bolòs et Vigo
- nc Cytisus balansae subsp. europaeus (G. López et C.E. Jarvis) Muñoz Garm. sin. compl.
- nc Cytisus oromediterraneus Rivas Mart. sin. compl.
- nc Genista purgans auct. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàlec, n m
- ca escoba, n f sin. compl.
- ca bàlecs, n m pl alt. sin.
- ca escobes, n f pl alt. sin.
- ca escombres de canya, n f pl alt. sin.
- ca ginesta, n f alt. sin.
- ca ginesta borda, n f alt. sin.
- ca ginesta negra, n f alt. sin.
- ca ginester, n m alt. sin.
- ca escouba, n f var. ling.
- ca escoubes, n f pl var. ling.
- nc Genista balansae (Boiss.) Rouy subsp. europaea (G. López et C.E. Jarvis) O. Bolòs et Vigo
- nc Cytisus balansae subsp. europaeus (G. López et C.E. Jarvis) Muñoz Garm. sin. compl.
- nc Cytisus oromediterraneus Rivas Mart. sin. compl.
- nc Genista purgans auct. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bàlec, n m
- es piorno precoz, n m
- fr genêt d'Espagne, n m
- en laburnum, n
- nc Genista balansae ssp. europaea
<Enginyeria forestal>
