Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "barrala" dins totes les àrees temàtiques

amarant del Sahel amarant del Sahel

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  amarant del Sahel, n m
  • es  amaranta barrada
  • fr  amarante pointé
  • en  bar-breasted firefinch
  • de  Pünktchenamarant
  • nc  Lagonosticta rufopicta

<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>

amarant del Sahel amarant del Sahel

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  amarant del Sahel, n m
  • es  amaranta barrada
  • fr  amarante pointé
  • en  bar-breasted firefinch
  • de  Pünktchenamarant
  • nc  Lagonosticta rufopicta

<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>

ampolla ampolla

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  ampolla, n f
  • ca  botella, n f
  • es  botella, n f
  • fr  bouteille, n f
  • pt  garrafa, n f
  • en  bottle, n
  • en  flask, n

<Grans Magatzems > Seccions > Vaixella, cristalleria, coberteria, parament de cuina>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranyoner, n m
  • ca  aranyó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  arç negre, n m sin. compl.
  • ca  escanyagats, n m sin. compl.
  • ca  espí negre, n m sin. compl.
  • ca  llagranyer, n m sin. compl.
  • ca  prunell (fruit), n m sin. compl.
  • ca  pruneller, n m sin. compl.
  • ca  aranyó, n m alt. sin.
  • ca  aranyons, n m pl alt. sin.
  • ca  aranyons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arços, n m pl alt. sin.
  • ca  arços negres, n m pl alt. sin.
  • ca  arçot, n m alt. sin.
  • ca  arn de lledons, n m alt. sin.
  • ca  arn negre, n m alt. sin.
  • ca  babuller negre, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barçal, n m alt. sin.
  • ca  barruler, n m alt. sin.
  • ca  espí, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinalet, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer negre, n m alt. sin.
  • ca  llagrany (fruit), n m alt. sin.
  • ca  perera borda, n f alt. sin.
  • ca  pinyó de penyal, n m alt. sin.
  • ca  prunell, n m alt. sin.
  • ca  prunelles (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  pruner bord, n m alt. sin.
  • ca  pruner fals, n m alt. sin.
  • ca  pruner salvatge, n m alt. sin.
  • ca  prunera borda, n f alt. sin.
  • ca  prunera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  prunitja, n f alt. sin.
  • ca  prunyó, n m alt. sin.
  • ca  prunyó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  prunyoner, n m alt. sin.
  • ca  prunyons de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  abranyoner, n m var. ling.
  • ca  agargoller, n m var. ling.
  • ca  agranyoner, n m var. ling.
  • ca  andrina (fruit), n f var. ling.
  • ca  andriné, n m var. ling.
  • ca  andriner, n m var. ling.
  • ca  andrino, n m var. ling.
  • ca  andrino (fruit), n m var. ling.
  • ca  aragons (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  arangoner, n m var. ling.
  • ca  aranyer, n m var. ling.
  • ca  aranyorer, n m var. ling.
  • ca  areç, n m var. ling.
  • ca  arenyoner, n m var. ling.
  • ca  argargoller, n m var. ling.
  • ca  arinyoner, n m var. ling.
  • ca  arinyons, n m pl var. ling.
  • ca  arn de llerons, n m var. ling.
  • ca  auranyó, n m var. ling.
  • ca  barraler, n m var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  burrunyuler, n m var. ling.
  • ca  ciruelo bord, n m var. ling.
  • ca  endrinera, n f var. ling.
  • ca  endrino, n m var. ling.
  • ca  espinalb, n m var. ling.
  • ca  garanyoner, n m var. ling.
  • ca  gargoller, n m var. ling.
  • ca  garranyoté, n m var. ling.
  • ca  garranyoter, n m var. ling.
  • ca  gaurrer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer negre, n m var. ling.
  • ca  granyó, n m var. ling.
  • ca  granyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  granyoner, n m var. ling.
  • ca  granyuer, n m var. ling.
  • ca  granyús (fruit), n m var. ling.
  • ca  llagraner, n m var. ling.
  • ca  llampurner, n m var. ling.
  • ca  nyanyaranyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  oronyer, n m var. ling.
  • ca  prinyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  prinyoner, n m var. ling.
  • ca  prunitxa, n f var. ling.
  • ca  prunyell (fruit), n m var. ling.
  • ca  sarganyer, n m var. ling.
  • ca  uranyons (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  urinyons (fruit), n m pl var. ling.
  • nc  Prunus spinosa L.

<Botànica > rosàcies>

aranyoner aranyoner

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranyoner, n m
  • ca  aranyó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  arç negre, n m sin. compl.
  • ca  escanyagats, n m sin. compl.
  • ca  espí negre, n m sin. compl.
  • ca  llagranyer, n m sin. compl.
  • ca  prunell (fruit), n m sin. compl.
  • ca  pruneller, n m sin. compl.
  • ca  aranyó, n m alt. sin.
  • ca  aranyons, n m pl alt. sin.
  • ca  aranyons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arços, n m pl alt. sin.
  • ca  arços negres, n m pl alt. sin.
  • ca  arçot, n m alt. sin.
  • ca  arn de lledons, n m alt. sin.
  • ca  arn negre, n m alt. sin.
  • ca  babuller negre, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barçal, n m alt. sin.
  • ca  barruler, n m alt. sin.
  • ca  espí, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinalet, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer negre, n m alt. sin.
  • ca  llagrany (fruit), n m alt. sin.
  • ca  perera borda, n f alt. sin.
  • ca  pinyó de penyal, n m alt. sin.
  • ca  prunell, n m alt. sin.
  • ca  prunelles (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  pruner bord, n m alt. sin.
  • ca  pruner fals, n m alt. sin.
  • ca  pruner salvatge, n m alt. sin.
  • ca  prunera borda, n f alt. sin.
  • ca  prunera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  prunitja, n f alt. sin.
  • ca  prunyó, n m alt. sin.
  • ca  prunyó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  prunyoner, n m alt. sin.
  • ca  prunyons de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  abranyoner, n m var. ling.
  • ca  agargoller, n m var. ling.
  • ca  agranyoner, n m var. ling.
  • ca  andrina (fruit), n f var. ling.
  • ca  andriné, n m var. ling.
  • ca  andriner, n m var. ling.
  • ca  andrino, n m var. ling.
  • ca  andrino (fruit), n m var. ling.
  • ca  aragons (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  arangoner, n m var. ling.
  • ca  aranyer, n m var. ling.
  • ca  aranyorer, n m var. ling.
  • ca  areç, n m var. ling.
  • ca  arenyoner, n m var. ling.
  • ca  argargoller, n m var. ling.
  • ca  arinyoner, n m var. ling.
  • ca  arinyons, n m pl var. ling.
  • ca  arn de llerons, n m var. ling.
  • ca  auranyó, n m var. ling.
  • ca  barraler, n m var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  burrunyuler, n m var. ling.
  • ca  ciruelo bord, n m var. ling.
  • ca  endrinera, n f var. ling.
  • ca  endrino, n m var. ling.
  • ca  espinalb, n m var. ling.
  • ca  garanyoner, n m var. ling.
  • ca  gargoller, n m var. ling.
  • ca  garranyoté, n m var. ling.
  • ca  garranyoter, n m var. ling.
  • ca  gaurrer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer negre, n m var. ling.
  • ca  granyó, n m var. ling.
  • ca  granyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  granyoner, n m var. ling.
  • ca  granyuer, n m var. ling.
  • ca  granyús (fruit), n m var. ling.
  • ca  llagraner, n m var. ling.
  • ca  llampurner, n m var. ling.
  • ca  nyanyaranyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  oronyer, n m var. ling.
  • ca  prinyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  prinyoner, n m var. ling.
  • ca  prunitxa, n f var. ling.
  • ca  prunyell (fruit), n m var. ling.
  • ca  sarganyer, n m var. ling.
  • ca  uranyons (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  urinyons (fruit), n m pl var. ling.
  • nc  Prunus spinosa L.

<Botànica > rosàcies>

aula prefabricada aula prefabricada

<Construcció > Edificis. Espais de construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aula prefabricada, n f
  • ca  barracó, n m
  • ca  cargolera, n f
  • ca  mòdul prefabricat, n m
  • es  aula prefabricada
  • es  caracola

<Construcció > Edificis. Espais de construcció>

Definició
Edifici prefabricat utitlizat provisionalment com a centre d'ensenyament.
bàrbula bàrbula

<Zoologia > Anatomia animal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  bàrbula, n f
  • es  barbilla, n f
  • es  bárbula, n f
  • fr  barbule, n f
  • en  barbule, n

<Zoologia > Anatomia animal>

Definició
Cadascun dels petits filaments que guarneixen les vores de les barbes de les plomes dels ocells.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  bàsmala, n f

<Religions > Islam>

Definició
Fórmula que obre l'Alcorà.

Nota

  • La bàsmala inclou les paraules "En el nom de Déu, el Clement i Misericordiós" (Bismil·lahi rahmani rahimi) i ha ser pronunciada, almenys en la seva forma abreviada bismillah, per un musulmà quan inicia qualsevol acte notable de la vida quotidiana susceptible de tenir una realització moralment bona, per exemple abans de començar a menjar, abans de sacrificar un animal, etc.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  baguala, n f
  • es  baguala
  • en  baguala

<Música>

Definició
Cançó popular originària de l'Argentina, consistent en un cant de ritme molt marcat i uniforme, acompanyat d'un instrument de percussió anomenat caixa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  baralla, n f
  • es  guerra de injurias
  • fr  bataille
  • fr  fusillade
  • en  flamewar

<Informàtica>

Definició
Intercanvi de provocacions i respostes irades entre internautes.