Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "basílica" dins totes les àrees temàtiques

adob al silici adob al silici

<Operacions i processos de la pell>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  adob al silici, n m
  • es  curtido al silicio
  • fr  tannage à la silice
  • en  silica tannage

<Indústria > Indústria de la pell > Operacions i processos de la pell>

alberginiera alberginiera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alberginiera, n f
  • ca  albergínia (fruit), n f sin. compl.
  • ca  albergínia, n f alt. sin.
  • ca  aguarginyera, n f var. ling.
  • ca  albargenya (fruit), n f var. ling.
  • ca  albargina, n f var. ling.
  • ca  albargina (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarginera, n f var. ling.
  • ca  albargínia, n f var. ling.
  • ca  albargínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarginiera, n f var. ling.
  • ca  albarginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  albergina, n f var. ling.
  • ca  albergina (fruit), n f var. ling.
  • ca  alberginera, n f var. ling.
  • ca  alberginyera, n f var. ling.
  • ca  arbasínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  arbasiniera, n f var. ling.
  • ca  asbacínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarginguera, n f var. ling.
  • ca  asbarzènia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarziniera, n f var. ling.
  • ca  asbazínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbergini (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  aubarginiera, n f var. ling.
  • ca  auberginera, n f var. ling.
  • ca  aubergínia, n f var. ling.
  • ca  aubergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  auberginiera, n f var. ling.
  • ca  auberginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  auberginyera, n f var. ling.
  • ca  balginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  balginyera, n f var. ling.
  • ca  bargina (fruit), n f var. ling.
  • ca  barginera, n f var. ling.
  • ca  bargingera, n f var. ling.
  • ca  bargínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  barginier, n m var. ling.
  • ca  barginiera, n f var. ling.
  • ca  barginja (fruit), n f var. ling.
  • ca  barzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  basínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  basinier, n m var. ling.
  • ca  basiniera, n f var. ling.
  • ca  basinió (fruit), n m var. ling.
  • ca  bassínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  bassiniera, n f var. ling.
  • ca  bergínia, n f var. ling.
  • ca  berginiera, n f var. ling.
  • ca  esbarginyera, n f var. ling.
  • ca  esbergínia, n f var. ling.
  • ca  esbergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  esberginiera, n f var. ling.
  • ca  oberginiera, n f var. ling.
  • ca  obreginiera, n f var. ling.
  • ca  obresiniera, n f var. ling.
  • ca  ubergènia (fruit), n f var. ling.
  • ca  ubergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  ubregínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  verginya, n f var. ling.
  • nc  Solanum melongena L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».
alberginiera alberginiera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alberginiera, n f
  • ca  albergínia (fruit), n f sin. compl.
  • ca  albergínia, n f alt. sin.
  • ca  aguarginyera, n f var. ling.
  • ca  albargenya (fruit), n f var. ling.
  • ca  albargina, n f var. ling.
  • ca  albargina (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarginera, n f var. ling.
  • ca  albargínia, n f var. ling.
  • ca  albargínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarginiera, n f var. ling.
  • ca  albarginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  albergina, n f var. ling.
  • ca  albergina (fruit), n f var. ling.
  • ca  alberginera, n f var. ling.
  • ca  alberginyera, n f var. ling.
  • ca  arbasínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  arbasiniera, n f var. ling.
  • ca  asbacínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarginguera, n f var. ling.
  • ca  asbarzènia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarziniera, n f var. ling.
  • ca  asbazínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbergini (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  aubarginiera, n f var. ling.
  • ca  auberginera, n f var. ling.
  • ca  aubergínia, n f var. ling.
  • ca  aubergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  auberginiera, n f var. ling.
  • ca  auberginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  auberginyera, n f var. ling.
  • ca  balginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  balginyera, n f var. ling.
  • ca  bargina (fruit), n f var. ling.
  • ca  barginera, n f var. ling.
  • ca  bargingera, n f var. ling.
  • ca  bargínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  barginier, n m var. ling.
  • ca  barginiera, n f var. ling.
  • ca  barginja (fruit), n f var. ling.
  • ca  barzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  basínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  basinier, n m var. ling.
  • ca  basiniera, n f var. ling.
  • ca  basinió (fruit), n m var. ling.
  • ca  bassínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  bassiniera, n f var. ling.
  • ca  bergínia, n f var. ling.
  • ca  berginiera, n f var. ling.
  • ca  esbarginyera, n f var. ling.
  • ca  esbergínia, n f var. ling.
  • ca  esbergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  esberginiera, n f var. ling.
  • ca  oberginiera, n f var. ling.
  • ca  obreginiera, n f var. ling.
  • ca  obresiniera, n f var. ling.
  • ca  ubergènia (fruit), n f var. ling.
  • ca  ubergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  ubregínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  verginya, n f var. ling.
  • nc  Solanum melongena L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».
alcohol batílic alcohol batílic

<Bioquímica i biologia molecular>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Disciplines de suport > Química>, <Veterinària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  alcohol batílic, n m

<Bioquímica i biologia molecular>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Disciplines de suport > Química>, <Veterinària>

Definició
Èter del glicerol, extret de l'oli de fetge de tauró i del moll de l'os, actualment producte de síntesi i emprat en veterinària.
alfàbrega alfàbrega

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  alfàbrega, n f
  • es  albahaca, n f
  • fr  basilic, n m
  • pt  manjericão, n m
  • en  basil, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfàbrega, n f
  • ca  alfàbega, n f sin. compl.
  • ca  alfabeguera, n f sin. compl.
  • ca  alfabreguera, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  basilicó, n m alt. sin.
  • ca  basilicons, n m pl alt. sin.
  • ca  herba del mal prenyat, n f alt. sin.
  • ca  alfàbaga, n f var. ling.
  • ca  alfàbiga, n f var. ling.
  • ca  alfabiguera, n f var. ling.
  • ca  alfàbrica, n f var. ling.
  • ca  alfàbriga, n f var. ling.
  • ca  alfàdega, n f var. ling.
  • ca  alfalga, n f var. ling.
  • ca  alfràgam, n f var. ling.
  • ca  amfàbega, n f var. ling.
  • ca  amfàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàbega, n f var. ling.
  • ca  aufabeguera, n f var. ling.
  • ca  aufàbia, n f var. ling.
  • ca  aufàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàbrega, n f var. ling.
  • ca  aufabreguera, n f var. ling.
  • ca  aufàbrica, n f var. ling.
  • ca  aufabuguera, n f var. ling.
  • ca  aufàdega, n f var. ling.
  • ca  aufàdia, n f var. ling.
  • ca  aufàdiga, n f var. ling.
  • ca  enfalga, n f var. ling.
  • ca  enflàgam, n f var. ling.
  • ca  fàbega, n f var. ling.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • nc  Ocimum basilicum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

alfàbrega alfàbrega

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfàbrega, n f
  • ca  alfàbega, n f sin. compl.
  • ca  alfabeguera, n f sin. compl.
  • ca  alfabreguera, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  basilicó, n m alt. sin.
  • ca  basilicons, n m pl alt. sin.
  • ca  herba del mal prenyat, n f alt. sin.
  • ca  alfàbaga, n f var. ling.
  • ca  alfàbiga, n f var. ling.
  • ca  alfabiguera, n f var. ling.
  • ca  alfàbrica, n f var. ling.
  • ca  alfàbriga, n f var. ling.
  • ca  alfàdega, n f var. ling.
  • ca  alfalga, n f var. ling.
  • ca  alfràgam, n f var. ling.
  • ca  amfàbega, n f var. ling.
  • ca  amfàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàbega, n f var. ling.
  • ca  aufabeguera, n f var. ling.
  • ca  aufàbia, n f var. ling.
  • ca  aufàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàbrega, n f var. ling.
  • ca  aufabreguera, n f var. ling.
  • ca  aufàbrica, n f var. ling.
  • ca  aufabuguera, n f var. ling.
  • ca  aufàdega, n f var. ling.
  • ca  aufàdia, n f var. ling.
  • ca  aufàdiga, n f var. ling.
  • ca  enfalga, n f var. ling.
  • ca  enflàgam, n f var. ling.
  • ca  fàbega, n f var. ling.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • nc  Ocimum basilicum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

alfàbrega alfàbrega

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  alfàbrega, n f
  • es  albahaca, n f
  • fr  basilic, n m
  • en  sweet basil, n
  • nc  Ocimum basilicum

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta molt olorosa de la família de les labiades, de flors i fulles antiespasmòdiques i estimulants.
al·lèrgia a l'alfàbrega (Ocimum basilicum) al·lèrgia a l'alfàbrega (Ocimum basilicum)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a l'alfàbrega (Ocimum basilicum), n f
  • ca  al·lèrgia a l'alfàbega (Ocimum basilicum), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a l'alfabeguera (Ocimum basilicum), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a l'alfabreguera (Ocimum basilicum), n f sin. compl.
  • es  alergia a albahaca (Ocimum basilicum), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 91971000135102
al·lilació al·lilació

<Química > Química orgànica>

Font de la imatge

Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.

  • ca  al·lilació, n f
  • ca  alquilació al·lílica, n f sin. compl.
  • es  alilación, n f
  • es  alquilación alilica, n f
  • en  allylation, n
  • en  allylic alkilation, n

<Química > Química orgànica>

Definició
Alquilació en què el grup alquil és un al·lil.