Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bns" dins totes les àrees temàtiques
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca béns intermedis, n m pl
- es bien intermedio
- en intermediate good
<Economia i empresa>
Definició
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca béns lliures, n m pl
- es bienes libres
- en free goods
<Economia i empresa>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca béns parafernals, n m pl
- es bienes parafernales
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
A Grècia s'anomenava parapherna els béns que es consideraven privatius de la dona i com a tals s'entenia que eren bàsicament l'aixovar (roba, joies, mobles i similars), que ella aportava al matrimoni al marge del dot.
Justinià va incorporar aquesta institució en la seva obra jurídica i l'amplià a tot tipus de béns que l'esposa posseïa diferents dels béns dotals lliurats per raó del matrimoni; l'esposa podia cedir-ne, si ho volia, l'administració al marit i aquest esdevenia un simple mandatari (no n'adquiria l'usdefruit) ja que havia de seguir les instruccions que l'esposa li donés i no en podia disposar lliurement.
A Catalunya, la institució dels béns parafernals es va mantenir probablement per influència del dret romà justinianeu, si bé per mitjà del dret feudal. El cert és que no se sap segur si es va introduir amb el dret comú o si realment es tractava d'una institució feudal pròpia que coincidia casualment amb la romana. El cas és que el dret feudal català es refereix als béns parafernals i utilitza aquest terme romanista.
Així, es recull el cas en què un senyor feudal moria i només deixava descendència femenina, i aleshores s'assenyala que la filla heretera adquiria el feu que havia deixat en herència el seu pare; tanmateix, si el feu va ser cedit en dot, en corresponia l'administració al marit i aquest havia de retre homenatge al seu senyor, però si el feu no va ser donat en dot i era un bé parafernal, ella havia de fer l'homenatge al seu senyor i en definitiva en mantenia la gestió i l'administració, encara que la pogués cedir a un procurador (com ara el marit).
Cal tenir en compte que, malgrat tot, es fa referència al règim feudal, segons el qual la titularitat del feu era del senyor (el rei o un baró), i que el feudatari tenia la possessió del feu però no el ple domini. Així, si bé la dona podia administrar i gestionar el seu feu, no en podia disposar lliurement a favor de terceres persones per actes entre vius (alienacions gratuïtes ni oneroses, càrregues, entre d'altres) si no tenia l'autorització del seu senyor (aquest ostentava el dret de fadiga, una espècie de dret de tanteig i retracte, un dret preferent respecte de terceres persones per a recuperar plenament el feu); a més a més, el senyor podia recuperar la plena possessió del feu en determinats casos segons el dret feudal, i entre d'altres pel fet que fos abandonat o mal administrat. Per tant, certament la dona (i, en aquest cas, com l'home) podia assumir plenament la possessió d'un feu, però el seu senyor exercia un control o tutela sobre aquest feu d'acord amb l'ordenament feudal.
La institució dels béns parafernals també es recull en el codi de Costums de Tortosa segons la tradició justinianea. Tanmateix, no es té constància pràctica d'aquest sistema econòmic matrimonial de separació de béns, si bé es podia donar quan l'esposa era l'heretera de la casa i el marit tenia una posició econòmica inferior, de manera que ell aportava el seu dot i s'incorporava a la casa de la muller. Si no es pactava un règim comunitari determinat, l'esposa mantenia el seu patrimoni, sens perjudici que en confiés l'administració al seu cònjuge (que ja tenia la del seu propi dot).
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca béns profecticis, n m pl
- es bienes profeticios
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca baix -a, adj
- es bajo
- fr bas
- en low
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca baix -a, adj
- es bajo
- fr bas
- en low
<Lingüística>
Definició
Nota
- Són baixes les vocals obertes. S'oposa a alt.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca baix tanana
- ca lower tanana sin. compl.
- ca minto sin. compl.
- ca tanana sin. compl.
- cy Isel Tanana
- cy Lower tanana sin. compl.
- cy Minto sin. compl.
- cy Tanana sin. compl.
- de Lower Tanana
- de Minto sin. compl.
- de Tanana sin. compl.
- de Unteres Tanana sin. compl.
- en Lower Tanana
- en Minto sin. compl.
- en Tanana sin. compl.
- es tanana bajo
- eu behe tananera
- eu lower tanana sin. compl.
- eu minto sin. compl.
- eu tanana sin. compl.
- fr lower tanana
- fr bas tanana sin. compl.
- fr minto sin. compl.
- fr tanana sin. compl.
- gl baixo tanana
- gl lower tanana sin. compl.
- gl minto sin. compl.
- gl tanana sin. compl.
- gn vájo tanana
- gn lower tanana sin. compl.
- gn minto sin. compl.
- gn tanana sin. compl.
- it basso tanana
- it lower tanana sin. compl.
- it minto sin. compl.
- it tanana sin. compl.
- pt tanana inferior
- pt lower tanana sin. compl.
- pt minto sin. compl.
- pt tanana sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>
Definició
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els 30 parlants de baix tanana són tots adults grans. Les generacions joves ja no aprenen la llengua. Dos dels tres dialectes que la integraven, el chena i el salcha-goodpastor, es van extingir durant el darrer terç del segle XX. La llengua viu un procés d'extinció en fase molt avançada.
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.
- ca banteng, n m
- es banteng
- fr banteng
- en banteng
- nc Bos banteng
- nc Bos javanicus
<Zoologia > Mamífers>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca banteng domèstic, n m
- es banteng doméstico, n m
- fr banteng domestique, n m
- en bali cattle, n
- de Bali-Hausrind, n n
- nc Bos domesticus
<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca banteng domèstic, n m
- es banteng doméstico, n m
- fr banteng domestique, n m
- en bali cattle, n
- de Bali-Hausrind, n n
- nc Bos domesticus
<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>
