Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bossot" dins totes les àrees temàtiques

boscós -osa boscós -osa

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  boscós -osa, adj
  • es  boscoso -sa, adj
  • fr  boisé -ée, adj
  • en  wooded, adj

<Enginyeria forestal>

bossa tote [tote: en] bossa tote [tote: en]

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  bossa tote [tote: en], n f
  • es  bolso tote, n m
  • es  bolsón de mano, n m
  • fr  fourre-tout, n m
  • en  tote bag, n

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Definició
Bossa de mà gran sense compartiments apta per a encabir-hi objectes que no cabrien en un altre tipus de bossa.
bosser -a bosser -a

<Treball > Oficis>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bosser -a, n m, f
  • es  bolsero

<Treball > Oficis>

Definició
Menestral que ven o fa bosses.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  brisot, n m
  • es  brisote

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  brossat, n m
  • ca  brull, n m
  • ca  brullo, n m
  • es  requesón, n m
  • it  ricotta, n f

<Làctics>

Definició
Producte lacti fresc elaborat amb xerigot, molt proteic, de textura agrumollada i sorrenca, de color blanc os, dolcenc, eixarreït, amb tocs torrats i recremats i molt poc greixós.

Nota

  • 1. El brossat no és formatge, ja que no s'elabora amb llet sinó amb xerigot, el sèrum residual de les elaboracions formatgeres. Estrictament, s'elabora amb el xerigot obtingut en l'elaboració del formatge serrat de la Vall d'Aran o del formatge de tronxon.
  • 2. La denominació catalana brossat és pròpia de la zona del Pirineu; la denominació brull, del sud del Principat i el País Valencià, i la denominació brullo és pròpia de les comarques centrals del País Valencià (la Safor, el Comtat, la Costera i la Vall d'Albaida).
brossat brossat

<Alimentació. Gastronomia > Productes lactis > Formatges>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>

  • ca  brossat, n m
  • ca  brull, n m
  • ca  brullo, n m
  • es  requesón, n m
  • it  ricotta, n f

<Formatges > Altres productes lactis similars>

Definició
Producte lacti fresc elaborat amb xerigot, molt proteic, de textura agrumollada i sorrenca, de color blanc os, dolcenc, eixarreït, amb tocs torrats i recremats i molt poc greixós.

Nota

  • 1. El brossat no és formatge, ja que no s'elabora amb llet sinó amb xerigot. Estrictament, s'elabora amb el xerigot obtingut en l'elaboració del formatge serrat de la Vall d'Aran o del tronxon.
  • 2. La denominació catalana brossat és pròpia de la zona del Pirineu; la denominació brull, del sud del Principat i el País Valencià, i la denominació brullo és pròpia de les comarques centrals del País Valencià (la Safor, el Comtat, la Costera i la Vall d'Albaida).
brusa llarga brusa llarga

<Indumentària > Roba de carrer>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  brusa llarga, n f
  • ca  brusó, n f
  • ca  brusot, n m
  • es  blusa larga
  • es  blusón

<Indumentària > Roba de carrer>

Definició
Peça de vestir, exterior i normalment solta, més llarga que la brusa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bugiot, n m
  • ca  bugiots, n m pl alt. sin.
  • ca  tèsium divaricat, n m alt. sin.
  • ca  bogiot, n m var. ling.
  • ca  burgessot, n m var. ling.
  • nc  Thesium humifusum DC.
  • nc  Thesium divaricatum Jan ex Mert. et W.D.J. Koch in Röhl. var. ling.

<Botànica > santalàcies>

bugiot bugiot

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bugiot, n m
  • ca  bugiots, n m pl alt. sin.
  • ca  tèsium divaricat, n m alt. sin.
  • ca  bogiot, n m var. ling.
  • ca  burgessot, n m var. ling.
  • nc  Thesium humifusum DC.
  • nc  Thesium divaricatum Jan ex Mert. et W.D.J. Koch in Röhl. var. ling.

<Botànica > santalàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bugiot, n m
  • ca  bugiot petit, n m alt. sin.
  • ca  tèsium humil, n m alt. sin.
  • ca  bogiot, n m var. ling.
  • ca  bogiot petit, n m var. ling.
  • ca  burgessot petit, n m var. ling.
  • nc  Thesium humile Vahl

<Botànica > santalàcies>