Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca abarta, n f
ca abarter, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca bardissos, n m pl alt. sin.
ca cambró, n m alt. sin.
ca esbarzer, n m alt. sin.
ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
ca mora, n f alt. sin.
ca móra (fruit), n f alt. sin.
ca morilla, n f alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguer, n m alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca abarser, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
ca albarzer, n m var. ling.
ca albercer, n m var. ling.
ca bardisos, n m pl var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca erbaser, n m var. ling.
ca esbarser, n m var. ling.
ca romiguer, n m var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
nc Rubus grup fruticosus L.

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca abarta, n f
ca abarter, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca bardissos, n m pl alt. sin.
ca cambró, n m alt. sin.
ca esbarzer, n m alt. sin.
ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
ca mora, n f alt. sin.
ca móra (fruit), n f alt. sin.
ca morilla, n f alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguer, n m alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca abarser, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
ca albarzer, n m var. ling.
ca albercer, n m var. ling.
ca bardisos, n m pl var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca erbaser, n m var. ling.
ca esbarser, n m var. ling.
ca romiguer, n m var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
nc Rubus grup fruticosus L.

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agullat, n m
ca agulladell, n m sin. compl.
ca agulladol, n m sin. compl.
ca agullat jove, n m sin. compl.
ca agullat ver, n m sin. compl.
ca caçó, n m sin. compl.
ca ferró, n m sin. compl.
ca peix de tall, n m sin. compl.
ca pinta-roja, n f sin. compl.
ca quelve, n m sin. compl.
ca quissona, n f sin. compl.
ca quissona de barra, n f sin. compl.
ca quissona de fora, n f sin. compl.
ca quissona vera, n f sin. compl.
ca agullats, n m pl var. ling.
ca ahullat, n m var. ling.
ca aüllat, n m var. ling.
ca casfo, n m var. ling.
ca cassó, n m var. ling.
ca guissona, n f var. ling.
ca gullat, n m var. ling.
ca pintarroja, n f var. ling.
ca taburó, n m var. ling.
ca tiburó, n m var. ling.
ca ullat, n m var. ling.
nc Squalus acanthias
nc Acanthias vulgaris var. ling.
nc Galeus acanthias var. ling.
es crabudo, n m
es mielga, n f
es pinta roxa
es pintarroja, n m
fr aiguillat commun
en picked dog-fish
en picked dogfish
en spiny dogfish
en spurdog

<Taurons > Esquàlids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- agulladol (AGUILO): València

- agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

- agullat (FAUNAICT): Tarragona

- ahullát (TMDM): Llevant

- aüllat (EMMDENIA): Dénia

- cassó (LVPB): Eivissa

- cassó (RPCE3): Balears

- guissona (RPCE3): Mallorca

- parró (carta Cullell): Blanes

- quissona (FAUNAICT): Menorca

- ullat (DCVB): Vinaròs

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agullat, n m
ca agulladell, n m sin. compl.
ca agulladol, n m sin. compl.
ca agullat jove, n m sin. compl.
ca agullat ver, n m sin. compl.
ca caçó, n m sin. compl.
ca ferró, n m sin. compl.
ca peix de tall, n m sin. compl.
ca pinta-roja, n f sin. compl.
ca quelve, n m sin. compl.
ca quissona, n f sin. compl.
ca quissona de barra, n f sin. compl.
ca quissona de fora, n f sin. compl.
ca quissona vera, n f sin. compl.
ca agullats, n m pl var. ling.
ca ahullat, n m var. ling.
ca aüllat, n m var. ling.
ca casfo, n m var. ling.
ca cassó, n m var. ling.
ca guissona, n f var. ling.
ca gullat, n m var. ling.
ca pintarroja, n f var. ling.
ca taburó, n m var. ling.
ca tiburó, n m var. ling.
ca ullat, n m var. ling.
nc Squalus acanthias
nc Acanthias vulgaris var. ling.
nc Galeus acanthias var. ling.
es crabudo, n m
es mielga, n f
es pinta roxa
es pintarroja, n m
fr aiguillat commun
en picked dog-fish
en picked dogfish
en spiny dogfish
en spurdog

<Taurons > Esquàlids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- agulladol (AGUILO): València

- agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

- agullat (FAUNAICT): Tarragona

- ahullát (TMDM): Llevant

- aüllat (EMMDENIA): Dénia

- cassó (LVPB): Eivissa

- cassó (RPCE3): Balears

- guissona (RPCE3): Mallorca

- parró (carta Cullell): Blanes

- quissona (FAUNAICT): Menorca

- ullat (DCVB): Vinaròs

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arç de tanques, n m
ca cambronera, n f sin. compl.
ca espinal, n m sin. compl.
ca arç, n m alt. sin.
ca arç septícola, n m alt. sin.
ca arcer, n m alt. sin.
ca arçot de tanques, n m alt. sin.
ca arn, n m alt. sin.
ca arn blanc, n m alt. sin.
ca arnall, n m alt. sin.
ca cambró, n m alt. sin.
ca cambronera d'Europa, n f alt. sin.
ca espinaler, n m alt. sin.
ca herba cambronera, n f alt. sin.
ca ullastre d'ase, n m alt. sin.
nc Lycium europaeum L.

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arç de tanques, n m
ca cambronera, n f sin. compl.
ca espinal, n m sin. compl.
ca arç, n m alt. sin.
ca arç septícola, n m alt. sin.
ca arcer, n m alt. sin.
ca arçot de tanques, n m alt. sin.
ca arn, n m alt. sin.
ca arn blanc, n m alt. sin.
ca arnall, n m alt. sin.
ca cambró, n m alt. sin.
ca cambronera d'Europa, n f alt. sin.
ca espinaler, n m alt. sin.
ca herba cambronera, n f alt. sin.
ca ullastre d'ase, n m alt. sin.
nc Lycium europaeum L.

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arçot, n m
ca arç negre, n m sin. compl.
ca cambró, n m sin. compl.
ca cambronera, n f sin. compl.
ca espí, n m sin. compl.
ca espí negre, n m sin. compl.
ca garboller, n m sin. compl.
ca trencaolles, n f sin. compl.
ca alacantí, n m alt. sin.
ca alacantins, n m pl alt. sin.
ca arç, n m alt. sin.
ca arçot de tanques, n m alt. sin.
ca arnall negre, n m alt. sin.
ca buscabaralla, n m/f alt. sin.
ca corniol, n m alt. sin.
ca escornabou, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal negre, n m alt. sin.
ca espinalera, n f alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller negre, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca ginebrissa borda, n f alt. sin.
ca mal hivern, n m alt. sin.
ca alicantins, n m pl var. ling.
ca alicantius, n m pl var. ling.
ca aspino, n m var. ling.
ca aspino negre, n m var. ling.
ca escambroner, n m var. ling.
ca escornal, n m var. ling.
ca escorniol, n m var. ling.
ca escur noi, n m var. ling.
ca escurnoi, n m var. ling.
ca esgarboller, n m var. ling.
ca espino, n m var. ling.
ca genebrisa borda, n f var. ling.
ca malhivern, n m var. ling.
nc Rhamnus lycioides L.

<Botànica > ramnàcies>

Nota

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arçot, n m
ca arç negre, n m sin. compl.
ca cambró, n m sin. compl.
ca cambronera, n f sin. compl.
ca espí, n m sin. compl.
ca espí negre, n m sin. compl.
ca garboller, n m sin. compl.
ca trencaolles, n f sin. compl.
ca alacantí, n m alt. sin.
ca alacantins, n m pl alt. sin.
ca arç, n m alt. sin.
ca arçot de tanques, n m alt. sin.
ca arnall negre, n m alt. sin.
ca buscabaralla, n m/f alt. sin.
ca corniol, n m alt. sin.
ca escornabou, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal negre, n m alt. sin.
ca espinalera, n f alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller negre, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca ginebrissa borda, n f alt. sin.
ca mal hivern, n m alt. sin.
ca alicantins, n m pl var. ling.
ca alicantius, n m pl var. ling.
ca aspino, n m var. ling.
ca aspino negre, n m var. ling.
ca escambroner, n m var. ling.
ca escornal, n m var. ling.
ca escorniol, n m var. ling.
ca escur noi, n m var. ling.
ca escurnoi, n m var. ling.
ca esgarboller, n m var. ling.
ca espino, n m var. ling.
ca genebrisa borda, n f var. ling.
ca malhivern, n m var. ling.
nc Rhamnus lycioides L.

<Botànica > ramnàcies>

Nota

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arçot, n m
ca arçot comú, n m alt. sin.
ca cambró, n m alt. sin.
ca espí negre, n m alt. sin.
ca espinalera, n f alt. sin.
ca mal hivern, n m alt. sin.
ca escambroner, n m var. ling.
nc Rhamnus lycioides L. subsp. lycioides

<Botànica > ramnàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arçot, n m
ca arçot comú, n m alt. sin.
ca cambró, n m alt. sin.
ca espí negre, n m alt. sin.
ca espinalera, n f alt. sin.
ca mal hivern, n m alt. sin.
ca escambroner, n m var. ling.
nc Rhamnus lycioides L. subsp. lycioides

<Botànica > ramnàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "cabiró" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota

Nota

Nota