Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cancie" dins totes les àrees temàtiques
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca caució, n f
- es caución
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Mesura de garantia que s'imposa a les parts o a terceres persones relacionades amb el procés, en benefici d'altres persones, i que consisteix en un dret obligacional o dret real adreçat a assegurar l'abonament de responsabilitats pecuniàries que es puguin derivar de l'exercici legítim d'un dret processal.
Les caucions tenen un protagonisme destacat en el dret romà, al llarg dels diversos períodes en què tradicionalment es divideix l'evolució del procés. En el període inicial de les legis actiones, la legis actio per sacramentum constitueix un autèntic procediment caucional: les parts, davant el magistrat, afirmaven solemnement el dret controvertit i celebraven una aposta (sacramentum), per la qual es comprometien a lliurar a l'Estat un determinat import en cas de ser vençuts en el procés. També lalegis actio per condictionem, introduïda per la Lex Silia cap a l'any 200 aC, recull una aposta semblant, destinada en aquest cas, però, al vencedor del judici. En el període del procediment actio per formulam, instaurat per la Lex aebutia, se celebren diverses caucions, sobretot a la fase in iure, com ara: la cautio de rato, promesa que presta el procurador per a garantir que el seu representat accepta la sentència; la cautio iudicatum solvi, per a assegurar els resultats del judici si qui actuava representat era el demandat; la cautio pro praedes litis et vindiciarum, per a garantir la devolució de la cosa litigiosa i els seus fruits si qui la posseïa perdia el plet, o la sponsio i restipulatio dimidiae partis o restipulatio tertiae partis, per la qual actor i demandat garantien l'un a l'altre el pagament de la meitat o un terç de la quantia del litigi en cas de perdre.
En el període del procediment cognitio extra ordinem o cognitio extraordinaria, implantat en el regnat de Dioclecià, i caracteritzat pel seguiment complet del procés davant el funcionari de l'Estat encarregat de dictar sentència, subsisteixen les figures del període anterior i se n'hi afegeixen altres. Per exemple, el iusiurandum calumniae era un jurament que l'actor havia de prestar a l'inici del plet amb la finalitat d'evitar el plantejament de processos infundats, i la cautio iudicio sistendi era una quantitat que el demandat facilitava al viator o exsecutor per a assegurar la compareixença en judici quan se li comunicava l'escrit de demanda (libellus conventionis) i que també l'actor havia de lliurar quan hi havia contesta (libellus contradictionis).
El concepte jurídic de la caució no ha estat definit unànimement per la doctrina. Un sector, amb un criteri ampli, equipara caució a garantia. Un altre sector, amb un criteri restrictiu, identifica aquesta institució amb la fiança. Hi ha fins i tot qui considera la caució una mesura precautòria adoptada davant el subjecte actiu d'una pretensió processal. Sembla possible, però, superar aquestes interpretacions. D'una banda, la caució és una simple espècie dins el gènere de les garanties: és una garantia processal patrimonial. D'altra banda, no tota caució es fa efectiva per mitjà d'una fiança, encara que sigui habitual, a banda que la fiança es configura com a negoci jurídic bilateral i la caució com a càrrega processal establerta per llei o per decisió judicial. I tampoc no s'adopta sempre davant el subjecte actiu de la pretensió processal (la fiança, per exemple, grava una tercera persona).
Quant a l'objecte, la caució consisteix en una prestació que admet diverses formes. Pot consistir en l'emissió d'un jurament o promesa, en una consignació o dipòsit d'una quantitat en metàl·lic, en la pignoració de títols o coses, en una hipoteca en garantia de l'obligació que assegura, en una fiança, entre altres. En tot cas, però, constitueix un dret obligacional o real.
Pel que fa a la finalitat, es pot reduir a una de sola: assegurar l'abonament d'una responsabilitat de contingut pecuniari. Quan el contingut de la responsabilitat que es mira de garantir no és pecuniari, cal aplicar les mesures cautelars, figura que la doctrina no equipara a la caució pels motius següents: a) el procés de les mesures cautelars és diferenciable del procés principal i es pot iniciar abans, mentre que la caució apareix sempre en el procés principal; b) les mesures cautelars tenen un objecte més ampli que la caució, això és, assegurar l'efectivitat d'una resolució.
La naturalesa jurídica de la caució és la càrrega processal imposada per la llei o per decisió judicial emparada en un precepte legal que ho permeti. Com a càrrega, no obliga ineludiblement al subjecte sobre el qual recau, sinó que el situa davant una disjuntiva: o compleix la càrrega i aprofita l'opció processal que aquesta possibilita, o incompleix la càrrega i perd l'opció esmentada. La caució admet diverses classificacions, entre les quals la doctrina ha agrupat les caucions segons si responen a les necessitats següents: per a la interposició de la pretensió, per a assegurar la compareixença del demandat, perquè el demandat procedeixi a l'oposició, per a adoptar mesures cautelars, per a evitar l'adopció o els efectes de les mesures cautelars, per a exercir el dret d'impugnació, per a executar una resolució judicial susceptible de revocació, per a suspendre l'execució d'una resolució susceptible de ser revocada, per a permetre a una tercera persona realitzar un acte processal.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca caució, n f
- es caución
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Es recollia en el Codi penal (CP) del 1973 -juntament amb la pena de multa- en el repertori de les penes comunes, dins l'escala general de l'article 27, i en els articles 30, 44 i 73. Com diu l'article 44 «la pena de caució obliga el reu a presentar un fiançador abonat que es faci responsable que no s'executarà el mal que hom tracta de prevenir, i s'obligarà a lliurar, si es causa el mal, la quantitat fixada en la sentència. El tribunal ha de determinar, d'acord amb el seu criteri prudent, la durada de la fiança. Si el penat no la dona, incorrerà en la pena de desterrament pel mateix temps en què s'hauria fixat la caució».
La durada de la pena de caució no podia excedir els sis anys (art. 30).
El CP del 1973 emprava aquesta pena en el delicte d'amenaces de l'article 495, que deia que «en tots els casos dels dos articles anteriors l'amenaçador podrà ser condemnat, a més, a donar caució de no ofendre l'amenaçat i, en cas de que no ho fes, a la pena de desterrament.»
La caució desapareix com a pena i passa a figurar com a mesura de seguretat en el Projecte de CP del 1980 i en la Proposta d'avantprojecte de nou CP del 1983 (art. 101.h). El CP del 1995 no la fixa ni com a pena ni com a mesura de seguretat.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca caució, n f
- es caución
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cingle, n m
- es cantil, n m
- es risco, n m
- fr corniche, n f
- en bluff, n
- en cliff, n
- en scarp, n
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colibrí amazília càndid, n m
- es amazilia cándida
- fr ariane candide
- en white-bellied emerald
- de Bronzekopfamazilie
- nc Chlorestes candida
- nc Amazilia candida alt. sin.
<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colibrí amazília càndid, n m
- es amazilia cándida
- fr ariane candide
- en white-bellied emerald
- de Bronzekopfamazilie
- nc Chlorestes candida
- nc Amazilia candida alt. sin.
<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia, n m
- ca CAPCIT, n m sigla
- oc Conselh Assessor deth Parlament en Sciéncia e Tecnologia, n m
- oc CAPCIT, n m sigla
- es Consejo Asesor del Parlamento sobre Ciencia y Tecnología, n m
- es CAPCIT, n m sigla
- fr Conseil consultatif du Parlement sur la science et la technologie, n m
- fr CAPCIT, n m sigla
- en Advisory Council of the Parliament on Science and Technology, n
- en CAPCIT, n sigla
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>
Definició
Nota
- El Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia és integrat per diputats i representants d'entitats relacionades amb aquests àmbits, i és presidit pel president del Parlament.
<Indústria > Indústria alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca conxa, n f
- es concha
- fr conche
- en conche
- de Conche
- de Konche
<Indústria > Indústria alimentària>
Definició
Nota
- Inicialment, una conxa tenia forma de petxina, motiu que ha originat una denominació derivada del castellà concha en totes les llengües.
<Indústria > Indústria alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca conxar, v tr
- es conchar
- fr concher
- pt conchar
- en conche, to
- de konchieren
<Indústria > Indústria alimentària>
Definició
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca coxa, n f
- es cadera
- fr hanche
- en coxa
- en hip
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definició
Nota
- La denominació coxa prové del llatí coxa.
