Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "capçalera" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca capçalera, n f
- es cabecero de cama, n m
- es cabezal de cama, n m
- es cabecera, n f sin. compl.
- fr tête de lit
- en headboard, n
- eu oheburuko, n
<Fusteria > Mobles>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corona de rei, n f
- ca altimira, n f sin. compl.
- ca herba de cingle, n f sin. compl.
- ca onosma, n f sin. compl.
- ca candeler, n m alt. sin.
- ca capça grossa, n f alt. sin.
- ca capçalera, n f alt. sin.
- ca corona, n f alt. sin.
- ca corona de cingle, n f alt. sin.
- ca corones, n f pl alt. sin.
- ca gallinetes, n f pl alt. sin.
- ca herba de la regla, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca onosma bona, n f alt. sin.
- ca rebentapedres, n f alt. sin.
- ca rosa de roc, n f alt. sin.
- ca trencapedra, n f alt. sin.
- ca anosma, n f var. ling.
- nc Saxifraga longifolia Lapeyr. subsp. longifolia
<Botànica > saxifragàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corona de rei, n f
- ca altimira, n f sin. compl.
- ca herba de cingle, n f sin. compl.
- ca onosma, n f sin. compl.
- ca candeler, n m alt. sin.
- ca capça grossa, n f alt. sin.
- ca capçalera, n f alt. sin.
- ca corona, n f alt. sin.
- ca corona de cingle, n f alt. sin.
- ca corones, n f pl alt. sin.
- ca gallinetes, n f pl alt. sin.
- ca herba de la regla, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca onosma bona, n f alt. sin.
- ca rebentapedres, n f alt. sin.
- ca rosa de roc, n f alt. sin.
- ca trencapedra, n f alt. sin.
- ca anosma, n f var. ling.
- nc Saxifraga longifolia Lapeyr. subsp. longifolia
<Botànica > saxifragàcies>
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca nucli, n m
- ca cap, n m sin. compl.
- ca capçalera, n m sin. compl.
- es cabeza
- es núcleo
- fr noyau
- fr tête
- en head
- en nucleus
<Lingüística>
Definició
Nota
- En general, el nucli es caracteritza perquè determina la naturalesa categorial de la construcció (un sintagma nominal té un nom com a nucli), n'estableix la distribució sintàctica (un sintagma nominal té, en general, una distribució semblant a la d'un nom) i és l'element semànticament més rellevant. Així, en el sintagma nominal el regal que m'has fet el nucli és el nom regal; en el del verb compost capficar el nucli és el radical verbal ficar. Normalment, es diferencien les construccions endocèntriques (amb nucli intern) de les construccions exocèntriques (sense nucli). Aquesta distinció no és, però, acceptada per tots els corrents lingüístics. En la teoria de la X amb barra, per exemple, es parteix d'un principi d'endocentricitat segons el qual totes les categories sintagmàtiques són endocèntriques. En la teoria del règim i del lligam, d'altra banda, s'ha introduït la distinció entre nucli funcional i nucli lèxic. En algunes traduccions de l'anglés, s'utilitzen els termes cap o capçalera en lloc del terme nucli.
