Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "celebraci" dins totes les àrees temàtiques

consonant cacuminal consonant cacuminal

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  consonant cacuminal, n f
  • ca  consonant cerebral, n f sin. compl.
  • es  consonante cacuminal
  • es  consonante cerebral
  • fr  consonne cacuminale
  • fr  consonne cérébrale
  • en  cacuminal consonant
  • en  cerebral consonant

<Lingüística>

Definició
Consonant produïda pel contacte de la vora anterior de la llengua amb la part superior del paladar.
contracte electrònic contracte electrònic

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  contracte electrònic, n m
  • ca  contracte formalitzat per via electrònica, n m sin. compl.
  • es  contrato electrónico, n m
  • es  contrato celebrado por vía electrónica, n m sin. compl.

<Dret administratiu > Administració electrònica>

Definició
Contracte en què l'oferta i l'acceptació es transmeten per mitjà d'equipaments electrònics de tractament i emmagatzematge de dades, connectats a una xarxa de telecomunicacions.
contracte subscrit fora d'un establiment mercantil contracte subscrit fora d'un establiment mercantil

<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  contracte subscrit fora d'un establiment mercantil, n m
  • es  contrato celebrado fuera de un establecimiento mercantil

<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>

Definició
Contracte que no es formalitza en un establiment mercantil.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • La Llei 26/1991, del 21 de novembre, de contractes subscrits fora d'establiments mercantils constitueix la norma de transposició de la Directiva 1985/57, de 20 de desembre. Des del punt de vista material, la norma apunta que és aplicable als contractes subscrits entre empresaris i consumidors: a) quan es realitzen fora de l'establiment mercantil de l'empresari o empresària (o una tercera persona que actua pel seu compte); b) en l'habitatge del consumidor o consumidora o d'un altre consumidor o consumidora o en el seu centre de treball -llevat que la visita de l'empresari o empresària o la persona que actua com a representant seu hagi estat sol·licitada expressament pel consumidor o consumidora, que es produeixi un cop transcorregut el temps establert pel mateix consumidor o consumidora, o, si no s'ha establert, un cop transcorregut un temps raonable atesa la naturalesa i el preu de l'objecte del contracte, i es desenvolupi d'acord amb la finalitat prèviament establerta, i c) en un mitjà de transport públic (art. 1).
    D'altra banda, s'exclouen de l'aplicació de la norma els contractes següents: a) aquells en què la prestació total a càrrec del consumidor o consumidora és inferior a 48,50 ? (aproximadament); b) els relatius a la construcció, la venda i l'arrendament de béns immobles o que tenen per objecte algun altre dret sobre aquests; c) els d'assegurances; d) els contractes que tenen per objecte valors mobiliaris; e) els documentats notarialment; f) els relatius a productes d'alimentació, begudes i altres béns consumibles d'ús corrent per a l'habitatge, subministrats per proveïdors que fan a propòsit desplaçaments freqüents i regulars, i g) els que es realitzen sobre la base d'un catàleg que el consumidor ha tingut ocasió de consultar en absència de l'empresari o empresària, però sense perdre-hi el contacte pel que fa a l'operació que es duu a terme o a una altra de posterior, i que tant el catàleg com el contracte es refereixen expressament al dret de desistiment del consumidor o consumidora o el dret de retornar les mercaderies durant un termini de set dies a partir de la data de la recepció (article 2).
    La regla general és aplicar aquesta normativa a tots els contractes i totes les ofertes que tenen lloc fora d'un establiment mercantil, i, en aquest sentit, la càrrega de la prova correspon a l'empresari o empresària.
    Alguns autors assenyalen que la raó de ser d'aquesta normativa rau en el fet que, sovint, en els contractes subscrits fora d'un establiment mercantil, els comerciants prenen la iniciativa de les negociacions i pressionen els consumidors perquè contractin, sense deixar que la part dèbil de la relació contractual compari les condicions de l'oferta.
    En aquest sentit, l'article 1.2 de la Llei 3/1993, del 5 de març, de l'Estatut del consumidor, considera consumidors «les persones físiques o jurídiques de qualsevol nacionalitat o residència que, com a destinataris finals, fan l'adquisició, fan ús o gaudeixen, dins el territori de Catalunya, de béns i de serveis per a llur consum o ús particular, familiar o col·lectiu, sempre que el proveïdor tingui caràcter empresarial o professional o sigui la mateixa Administració pública» (en canvi, l'article 1 de la Llei 26/1991, del 21 de novembre, de contractes subscrits fora d'establiments mercantils, fa al·lusió a la definició que estableix l'article 1 de la Llei general per a la defensa de consumidors i usuaris).
    Pel que fa al vessant formal, els empresaris tenen l'obligació de formalitzar per escrit el contracte en un doble exemplar, i lliurar als consumidors un document de revocació i un exemplar del document contractual. Pel que fa al primer document, hi ha de figurar la denominació d'aquest document de manera clara i precisa per a no induir a l'error, les dades de les parts contractants i les dades d'identificació del contracte. I pel que fa al contingut de l'exemplar del document contractual, destaca sobretot la referència a fer-hi constar expressament el dret de revocar el consentiment atorgat per la part consumidora i els requisits i les conseqüències de l'exercici d'aquest dret. En ambdós documents hi ha de figurar necessàriament la signatura del consumidor o consumidora. Del compliment de les obligacions en responen solidàriament els empresaris i els mandataris, comissionistes o agents que han actuat en nom propi.
    Si l'empresari o empresària incompleix alguna de les obligacions establertes, en qualsevol moment el contracte pot ser anul·lat a instància del consumidor, sempre que es respecti el termini de caducitat per a interposar aquesta acció, que és de quatre anys (art. 1301 Codi civil espanyol [CC]). D'altra banda, la Llei li atorga la facultat de revocar la declaració de voluntat sense necessitat d'al·legar cap causa fins transcorreguts set dies a comptar de la recepció mitjançant la devolució del document de revocació o de les mercaderies rebudes. Quan el consumidor o consumidora exerceix el dret de revocació, les parts s'han de restituir recíprocament les prestacions de conformitat amb els articles 1303 i 1308 del CC. La impossibilitat de retornar la prestació per part del consumidor o consumidora per pèrdua, destrucció o una altra causa no impedeixen que pugui exercir el dret de revocació.
    Cal afegir que la norma, en el sentit més proteccionista, considera que l'exercici d'aquest dret no li comporta cap despesa i que té dret al reemborsament de les despeses necessàries i útils que ha realitzat a la cosa. No obstant això, quan la impossibilitat de devolució li sigui imputable, té l'obligació d'abonar el valor de mercat que tenia la cosa en el moment de l'exercici del dret de revocació, excepte en el cas en què el valor fos superior al preu de l'adquisició.
contusió de les artèries cerebrals extracranials contusió de les artèries cerebrals extracranials

<Angiologia>, <Neurologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  contusió de les artèries cerebrals extracranials, n f

<Angiologia>, <Neurologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Contusió de la caròtide o de l'artèria vertebral amb trombosi secundària, com a resultat d'un traumatisme directe sobre el coll, un traumatisme intrabucal, per exemple la contusió de l'artèria caròtide interna provocada per un llapis o un objecte semblant que hom porta a la boca en una caiguda, o bé una deflexió sobtada del cap i del coll en hiperextensió, que provoca una contusió de la caròtide interna contra l'apòfisi transversa de l'atles, o bé per manipulacions cervicals (quiropràxia).
dany cerebral adquirit dany cerebral adquirit

<.FITXA REVISADA>, <Neurologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  dany cerebral adquirit, n m
  • es  daño cerebral adquirido, n m
  • fr  lésion cérébrale acquise, n f
  • en  acquired brain damage, n
  • en  acquired brain injury, n

<.FITXA REVISADA>, <Neurologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Dany cerebral que es produeix després del naixement i que representa un deteriorament neurològic i funcional respecte de la situació prèvia.

Nota

  • Les causes principals de dany cerebral adquirit són els traumatismes cranials, els ictus cerebrals, l'anòxia cerebral, els tumors o les infeccions.
decorticació de les meninges cerebrals decorticació de les meninges cerebrals

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  decorticació de les meninges cerebrals
  • en  decortication of cerebral meninges

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions del sistema nerviós>

denudació de la membrana subdural de les meninges cerebrals denudació de la membrana subdural de les meninges cerebrals

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  denudació de la membrana subdural de les meninges cerebrals
  • en  stripping of subdural membrane of cerebral meninges

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions del sistema nerviós>

divisió de tractes cerebrals divisió de tractes cerebrals

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  divisió de tractes cerebrals
  • en  division of cerebral tracts

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions del sistema nerviós>

dominància cerebral dominància cerebral

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  dominància cerebral, n f
  • es  dominancia cerebral
  • fr  dominance cérébrale
  • en  cerebral dominance

<Educació > Orientació psicopedagògica > Condicions psicopedagògiques>

Definició
Predomini funcional d'un hemisferi cerebral damunt l'altre, en activitats que en depenen.
escorça cerebral escorça cerebral

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  escorça cerebral, n f
  • ca  còrtex cerebral, n m sin. compl.
  • es  córtex cerebral, n m
  • es  corteza cerebral, n f
  • fr  cortex cérébral, n m
  • fr  écorce cérébrale, n f
  • en  cerebral cortex, n

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>