Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cent" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abonyec, n m
  • es  abolladura, n f
  • fr  bosselure, n f
  • en  dent, n
  • de  Einbeulung, n f

<Enginyeria>

abonyegadura abonyegadura

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abonyegadura, n f
  • es  abolladura, n f
  • fr  bosselure, n f
  • en  dent, n
  • de  Beule, n f

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abonyegar, v tr
  • es  abollar, v tr
  • fr  bossuer, v tr
  • en  dent, to, v tr
  • de  verbeulen, v tr

<Enginyeria>

argot argot

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  argot, n m
  • es  argot
  • es  jerga
  • fr  argot
  • en  cant
  • en  slang

<Lingüística>

Definició
Varietat de llengua característica d'un grup social, que l'usa per a distingir-se de la resta de parlants d'una llengua.

Nota

  • També s'usa argot per a referir-se a varietats de llengua sense intenció diferenciadora.
argot argot

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  argot, n m
  • es  argot
  • es  jerga
  • en  cant
  • en  slang

<Comunicació empresarial > Comunicació>

Definició
Varietat de llengua característica d'un grup social, que l'usa fonamentalment per distingir-se de la resta de parlants d'una llengua.

Nota

  • També s'usa argot per a referir-se a varietats de llengua sense intenció diferenciadora.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bitxer, n m
  • ca  bitxera, n f alt. sin.
  • ca  bitxo, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  coralera, n f alt. sin.
  • ca  coralet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  coraletera, n f alt. sin.
  • ca  pebre, n m alt. sin.
  • ca  pebre de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  pebre de Caiena, n m alt. sin.
  • ca  pebre de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
  • ca  pebrera, n f alt. sin.
  • ca  pebrera de coralet, n f alt. sin.
  • ca  pebrerera, n f alt. sin.
  • ca  pebreta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pebretera, n f alt. sin.
  • ca  pebrina (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pebrinera, n f alt. sin.
  • ca  pebrot, n m alt. sin.
  • ca  pebrot (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pebrot coent, n m alt. sin.
  • ca  pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
  • ca  pebrot picant, n m alt. sin.
  • ca  pebroter, n m alt. sin.
  • ca  pebrotera, n f alt. sin.
  • ca  vit (fruit), n m alt. sin.
  • ca  vitera, n f alt. sin.
  • ca  vitet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  bitera, n f var. ling.
  • ca  guindilla, n f var. ling.
  • ca  pebre de Canyena, n m var. ling.
  • ca  preba, n m var. ling.
  • ca  prebe, n m var. ling.
  • nc  Capsicum frutescens L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.
bitxo bitxo

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  bitxo, n m
  • ca  cirereta, n f
  • ca  pebrina, n f sin. compl.
  • ca  pebrot coent, n m sin. compl.
  • ca  pebrot picant, n m sin. compl.
  • es  guindilla, n f
  • es  pimiento de cerecilla, n m
  • es  pimiento de las Indias, n m
  • es  cerecilla, n f sin. compl.
  • fr  piment rouge, n m
  • pt  pimento vermelho, n m
  • en  capsicum, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>

bitxo bitxo

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  bitxo, n m
  • ca  pebrot coent, n m sin. compl.
  • ca  pebrot del morro de bou, n m sin. compl.
  • ca  pebrot picant, n m sin. compl.
  • ca  pebrotera, n f sin. compl.

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Varietat de la pebrotera, els fruits de la qual constitueixen el pebre vermell, intensament picants a causa de llur alt contingut de capaïcina. Són molt emprats com a condiment, secs o en pols, tant des de les varietats corrents al nostre país (Capsicum annuum) com d'altres de semblants conreuades a l'Amèrica tropical, com les de Caiena (pebre de Caiena, Capsicum frutescens), de Tabasco (febre de Tabasco, Capsicum annuum varietat conoides), de Louisiana (pebre llarg de Louisiana, Capsicum annuum varietat longum), l'agí, i les conreades al subcontinent indi. Tenen propietats estimulants de la digestió i carminatives. En forma de tintura han esta emprades com a rubefaent, contra dolors reumàtics.
bitxo bitxo

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  bitxo, n m
  • ca  cirereta, n f sin. compl.
  • ca  citró, n m sin. compl.
  • ca  coralet, n m sin. compl.
  • ca  pebre coent, n m sin. compl.
  • ca  pebre de banyeta, n m sin. compl.
  • ca  pebre de cirereta, n m sin. compl.
  • ca  pebre fort, n m sin. compl.
  • ca  pebrina, n f sin. compl.
  • ca  vitet, n m sin. compl.
  • ca  vitxo, n m sin. compl.
  • es  cerecilla, n f
  • es  guindilla, n f
  • es  pimiento de cerecilla, n m
  • es  pimiento de las Indias, n m
  • fr  piment rouge, n m
  • en  capsicum, n

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició
Fruit de la bitxera (Capsicum annuum var. longum), prim i allargat en forma de corn, molt picant, al qual es donen diverses aplicacions culinàries.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bony, n m
  • es  abolladura, n f
  • fr  bosselure, n f
  • en  dent, n
  • de  Delle, n f

<Enginyeria>