Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "centcaps" dins totes les àrees temàtiques

herba de Santa Margarida herba de Santa Margarida

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Margarida, n f
  • ca  centaura, n f sin. compl.
  • ca  centcaps, n m sin. compl.
  • ca  flor vermella, n f sin. compl.
  • ca  herba centaura, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espant, n f sin. compl.
  • ca  pericó vermell, n m sin. compl.
  • ca  catxalagua, n f alt. sin.
  • ca  centaura menor, n f alt. sin.
  • ca  centaura vermella, n f alt. sin.
  • ca  centauri, n m alt. sin.
  • ca  clavellina vermella, n f alt. sin.
  • ca  fel de la terra, n m/f alt. sin.
  • ca  fel de terra, n m/f alt. sin.
  • ca  flor de centaura, n f alt. sin.
  • ca  genciana, n f alt. sin.
  • ca  herba de centaura, n f alt. sin.
  • ca  herba de les pulmonies, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pau, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba Santa Paula, n f alt. sin.
  • ca  Margarida, n f alt. sin.
  • ca  pericó roig, n m alt. sin.
  • ca  quina, n f alt. sin.
  • ca  cascaura, n f var. ling.
  • ca  cintaura, n f var. ling.
  • ca  cintoria, n f var. ling.
  • ca  cintòria, n f var. ling.
  • ca  citoria, n f var. ling.
  • ca  herba centàurea, n f var. ling.
  • ca  herba de centaure, n f var. ling.
  • ca  herba de Santa Aura, n f var. ling.
  • ca  herba de Santa Àuria, n f var. ling.
  • ca  herba de santaura, n f var. ling.
  • ca  herba falera, n f var. ling.
  • ca  herba santaura, n f var. ling.
  • ca  Santa Àuria, n f var. ling.
  • ca  santaura, n f var. ling.
  • ca  santaura vermella, n f var. ling.
  • nc  Centaurium erythraea Rafn
  • nc  Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

Nota

  • La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).
herba de Santa Margarida herba de Santa Margarida

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Margarida, n f
  • ca  centaura, n f sin. compl.
  • ca  centcaps, n m sin. compl.
  • ca  flor vermella, n f sin. compl.
  • ca  herba centaura, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espant, n f sin. compl.
  • ca  pericó vermell, n m sin. compl.
  • ca  catxalagua, n f alt. sin.
  • ca  centaura menor, n f alt. sin.
  • ca  centaura vermella, n f alt. sin.
  • ca  centauri, n m alt. sin.
  • ca  clavellina vermella, n f alt. sin.
  • ca  fel de la terra, n m/f alt. sin.
  • ca  fel de terra, n m/f alt. sin.
  • ca  flor de centaura, n f alt. sin.
  • ca  genciana, n f alt. sin.
  • ca  herba de centaura, n f alt. sin.
  • ca  herba de les pulmonies, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pau, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba Santa Paula, n f alt. sin.
  • ca  Margarida, n f alt. sin.
  • ca  pericó roig, n m alt. sin.
  • ca  quina, n f alt. sin.
  • ca  cascaura, n f var. ling.
  • ca  cintaura, n f var. ling.
  • ca  cintoria, n f var. ling.
  • ca  cintòria, n f var. ling.
  • ca  citoria, n f var. ling.
  • ca  herba centàurea, n f var. ling.
  • ca  herba de centaure, n f var. ling.
  • ca  herba de Santa Aura, n f var. ling.
  • ca  herba de Santa Àuria, n f var. ling.
  • ca  herba de santaura, n f var. ling.
  • ca  herba falera, n f var. ling.
  • ca  herba santaura, n f var. ling.
  • ca  Santa Àuria, n f var. ling.
  • ca  santaura, n f var. ling.
  • ca  santaura vermella, n f var. ling.
  • nc  Centaurium erythraea Rafn
  • nc  Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

Nota

  • La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  panical, n m
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  card girgoler, n m sin. compl.
  • ca  card panical, n m sin. compl.
  • ca  espinacal, n m sin. compl.
  • ca  herba capitana, n f sin. compl.
  • ca  cadernera, n f alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card corredor, n m alt. sin.
  • ca  card punxent, n m alt. sin.
  • ca  card sant, n m alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardiguera, n f alt. sin.
  • ca  cardina, n f alt. sin.
  • ca  cardinxes, n f pl alt. sin.
  • ca  cardot petit, n m alt. sin.
  • ca  centcaps, n m alt. sin.
  • ca  espinacals, n m pl alt. sin.
  • ca  espinacard, n m alt. sin.
  • ca  obriülls, n m alt. sin.
  • ca  panical comú, n m alt. sin.
  • ca  panical de camp, n m alt. sin.
  • ca  panical femella, n m alt. sin.
  • ca  panical punxent, n m alt. sin.
  • ca  panical ver, n m alt. sin.
  • ca  paniquera, n f alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  abreüll, n m var. ling.
  • ca  carc girgoler, n m var. ling.
  • ca  carc panical, n m var. ling.
  • ca  carcanical, n m var. ling.
  • ca  card de setes, n m var. ling.
  • ca  card parnical, n m var. ling.
  • ca  card perical, n m var. ling.
  • ca  card pernical, n m var. ling.
  • ca  card pinacal, n m var. ling.
  • ca  card seter, n m var. ling.
  • ca  cardo, n m var. ling.
  • ca  cardo panical, n m var. ling.
  • ca  cardo perical, n m var. ling.
  • ca  cent caps, n m var. ling.
  • ca  espanical, n m var. ling.
  • ca  espinacalça, n f var. ling.
  • ca  espinacan, n m var. ling.
  • ca  espinacau, n m var. ling.
  • ca  espinacaut, n m var. ling.
  • ca  espinical, n m var. ling.
  • ca  herba de la parrella, n f var. ling.
  • ca  panecal, n m var. ling.
  • ca  panecol, n m var. ling.
  • ca  panical de setes, n m var. ling.
  • ca  panicar, n m var. ling.
  • ca  panicard, n m var. ling.
  • ca  panicaut, n m var. ling.
  • ca  panival, n m var. ling.
  • ca  penical, n m var. ling.
  • ca  perical, n m var. ling.
  • ca  pericol, n m var. ling.
  • ca  punical, n m var. ling.
  • nc  Eryngium campestre L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • Tal com explica MASCLANS, aquesta planta es troba sovint parasitada pel bolet radicícola Pleurotus eryngii, anomenat precisament gírgola de panical. D'aquí el nom card girgoler o els noms recollits per NPLAG (que inclouen el castellanisme seta) card de setes, card seter i panical de setes.
panical panical

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  panical, n m
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  card girgoler, n m sin. compl.
  • ca  card panical, n m sin. compl.
  • ca  espinacal, n m sin. compl.
  • ca  herba capitana, n f sin. compl.
  • ca  cadernera, n f alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card corredor, n m alt. sin.
  • ca  card punxent, n m alt. sin.
  • ca  card sant, n m alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardiguera, n f alt. sin.
  • ca  cardina, n f alt. sin.
  • ca  cardinxes, n f pl alt. sin.
  • ca  cardot petit, n m alt. sin.
  • ca  centcaps, n m alt. sin.
  • ca  espinacals, n m pl alt. sin.
  • ca  espinacard, n m alt. sin.
  • ca  obriülls, n m alt. sin.
  • ca  panical comú, n m alt. sin.
  • ca  panical de camp, n m alt. sin.
  • ca  panical femella, n m alt. sin.
  • ca  panical punxent, n m alt. sin.
  • ca  panical ver, n m alt. sin.
  • ca  paniquera, n f alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  abreüll, n m var. ling.
  • ca  carc girgoler, n m var. ling.
  • ca  carc panical, n m var. ling.
  • ca  carcanical, n m var. ling.
  • ca  card de setes, n m var. ling.
  • ca  card parnical, n m var. ling.
  • ca  card perical, n m var. ling.
  • ca  card pernical, n m var. ling.
  • ca  card pinacal, n m var. ling.
  • ca  card seter, n m var. ling.
  • ca  cardo, n m var. ling.
  • ca  cardo panical, n m var. ling.
  • ca  cardo perical, n m var. ling.
  • ca  cent caps, n m var. ling.
  • ca  espanical, n m var. ling.
  • ca  espinacalça, n f var. ling.
  • ca  espinacan, n m var. ling.
  • ca  espinacau, n m var. ling.
  • ca  espinacaut, n m var. ling.
  • ca  espinical, n m var. ling.
  • ca  herba de la parrella, n f var. ling.
  • ca  panecal, n m var. ling.
  • ca  panecol, n m var. ling.
  • ca  panical de setes, n m var. ling.
  • ca  panicar, n m var. ling.
  • ca  panicard, n m var. ling.
  • ca  panicaut, n m var. ling.
  • ca  panival, n m var. ling.
  • ca  penical, n m var. ling.
  • ca  perical, n m var. ling.
  • ca  pericol, n m var. ling.
  • ca  punical, n m var. ling.
  • nc  Eryngium campestre L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • Tal com explica MASCLANS, aquesta planta es troba sovint parasitada pel bolet radicícola Pleurotus eryngii, anomenat precisament gírgola de panical. D'aquí el nom card girgoler o els noms recollits per NPLAG (que inclouen el castellanisme seta) card de setes, card seter i panical de setes.
panical panical

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  panical, n m
  • ca  carcamical, n m sin. compl.
  • ca  carcanical, n m sin. compl.
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  card corredor, n m sin. compl.
  • ca  card grigoler, n m sin. compl.
  • ca  card panical, n m sin. compl.
  • ca  centcaps, n m sin. compl.
  • ca  espinacal, n m sin. compl.
  • ca  espinacard, n m sin. compl.
  • ca  herba capitana, n f sin. compl.
  • ca  herba de la parrella, n f sin. compl.
  • nc  Eryngium campestre

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 70 cm d'alt, espinosa, que es fa en llocs incultes, prats secs i brolles de la plana i la muntanya, a tot arreu dels Països Catalans. L'arrel, que es cull entrada la tardor, quan la planta és a punt d'assecar-se o ja és seca del tot, en infusió, té propietats diürètiques, aperitives i emmenagogues.
pericó vermell pericó vermell

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  pericó vermell, n m
  • ca  centaura menor, n f sin. compl.
  • ca  centcaps, n m sin. compl.
  • ca  fel de la terra, n m sin. compl.
  • ca  flor de centaura, n f sin. compl.
  • ca  flor vermella, n f sin. compl.
  • ca  herba centaura, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espant, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Margarida, n f sin. compl.
  • nc  Centarium umbellatum

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia biennal de la família de les gencianàcies, de 10 a 60 cm d'alçària, que es fa en indrets herbosos i sòls humits de gairebé tot el país. Les summitats florides, en infusió, estimulen la diüresi i han estat usades contra les digestions lentes, les flatulències, la tos, la febre i la diabetis. Com a ús extern, hom les hi atribueix propietats vulneràries.