Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "centcaps" dins totes les àrees temàtiques

herba de Santa Margarida

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba de Santa Margarida, n f
ca centaura, n f sin. compl.
ca centcaps, n m sin. compl.
ca flor vermella, n f sin. compl.
ca herba centaura, n f sin. compl.
ca herba d'espant, n f sin. compl.
ca pericó vermell, n m sin. compl.
ca catxalagua, n f alt. sin.
ca centaura menor, n f alt. sin.
ca centaura vermella, n f alt. sin.
ca centauri, n m alt. sin.
ca clavellina vermella, n f alt. sin.
ca fel de la terra, n m/f alt. sin.
ca fel de terra, n m/f alt. sin.
ca flor de centaura, n f alt. sin.
ca genciana, n f alt. sin.
ca herba de centaura, n f alt. sin.
ca herba de les pulmonies, n f alt. sin.
ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
ca herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba Santa Paula, n f alt. sin.
ca Margarida, n f alt. sin.
ca pericó roig, n m alt. sin.
ca quina, n f alt. sin.
ca cascaura, n f var. ling.
ca cintaura, n f var. ling.
ca cintoria, n f var. ling.
ca cintòria, n f var. ling.
ca citoria, n f var. ling.
ca herba centàurea, n f var. ling.
ca herba de centaure, n f var. ling.
ca herba de Santa Aura, n f var. ling.
ca herba de Santa Àuria, n f var. ling.
ca herba de santaura, n f var. ling.
ca herba falera, n f var. ling.
ca herba santaura, n f var. ling.
ca Santa Àuria, n f var. ling.
ca santaura, n f var. ling.
ca santaura vermella, n f var. ling.
nc Centaurium erythraea Rafn
nc Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

Nota

La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).

herba de Santa Margarida

<Ciències de la vida>

ca herba de Santa Margarida, n f
ca centaura, n f sin. compl.
ca centcaps, n m sin. compl.
ca flor vermella, n f sin. compl.
ca herba centaura, n f sin. compl.
ca herba d'espant, n f sin. compl.
ca pericó vermell, n m sin. compl.
ca catxalagua, n f alt. sin.
ca centaura menor, n f alt. sin.
ca centaura vermella, n f alt. sin.
ca centauri, n m alt. sin.
ca clavellina vermella, n f alt. sin.
ca fel de la terra, n m/f alt. sin.
ca fel de terra, n m/f alt. sin.
ca flor de centaura, n f alt. sin.
ca genciana, n f alt. sin.
ca herba de centaura, n f alt. sin.
ca herba de les pulmonies, n f alt. sin.
ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
ca herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba Santa Paula, n f alt. sin.
ca Margarida, n f alt. sin.
ca pericó roig, n m alt. sin.
ca quina, n f alt. sin.
ca cascaura, n f var. ling.
ca cintaura, n f var. ling.
ca cintoria, n f var. ling.
ca cintòria, n f var. ling.
ca citoria, n f var. ling.
ca herba centàurea, n f var. ling.
ca herba de centaure, n f var. ling.
ca herba de Santa Aura, n f var. ling.
ca herba de Santa Àuria, n f var. ling.
ca herba de santaura, n f var. ling.
ca herba falera, n f var. ling.
ca herba santaura, n f var. ling.
ca Santa Àuria, n f var. ling.
ca santaura, n f var. ling.
ca santaura vermella, n f var. ling.
nc Centaurium erythraea Rafn
nc Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

Nota

La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).

panical

<Botànica>

ca panical, n m
ca card blanc, n m sin. compl.
ca card girgoler, n m sin. compl.
ca card panical, n m sin. compl.
ca espinacal, n m sin. compl.
ca herba capitana, n f sin. compl.
ca cadernera, n f alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca card corredor, n m alt. sin.
ca card punxent, n m alt. sin.
ca card sant, n m alt. sin.
ca cardassa, n f alt. sin.
ca cardiguera, n f alt. sin.
ca cardina, n f alt. sin.
ca cardinxes, n f pl alt. sin.
ca cardot petit, n m alt. sin.
ca centcaps, n m alt. sin.
ca espinacals, n m pl alt. sin.
ca espinacard, n m alt. sin.
ca obriülls, n m alt. sin.
ca panical comú, n m alt. sin.
ca panical de camp, n m alt. sin.
ca panical femella, n m alt. sin.
ca panical punxent, n m alt. sin.
ca panical ver, n m alt. sin.
ca paniquera, n f alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca abreüll, n m var. ling.
ca carc girgoler, n m var. ling.
ca carc panical, n m var. ling.
ca carcanical, n m var. ling.
ca card de setes, n m var. ling.
ca card parnical, n m var. ling.
ca card perical, n m var. ling.
ca card pernical, n m var. ling.
ca card pinacal, n m var. ling.
ca card seter, n m var. ling.
ca cardo, n m var. ling.
ca cardo panical, n m var. ling.
ca cardo perical, n m var. ling.
ca cent caps, n m var. ling.
ca espanical, n m var. ling.
ca espinacalça, n f var. ling.
ca espinacan, n m var. ling.
ca espinacau, n m var. ling.
ca espinacaut, n m var. ling.
ca espinical, n m var. ling.
ca herba de la parrella, n f var. ling.
ca panecal, n m var. ling.
ca panecol, n m var. ling.
ca panical de setes, n m var. ling.
ca panicar, n m var. ling.
ca panicard, n m var. ling.
ca panicaut, n m var. ling.
ca panival, n m var. ling.
ca penical, n m var. ling.
ca perical, n m var. ling.
ca pericol, n m var. ling.
ca punical, n m var. ling.
nc Eryngium campestre L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

Tal com explica MASCLANS, aquesta planta es troba sovint parasitada pel bolet radicícola Pleurotus eryngii, anomenat precisament gírgola de panical. D'aquí el nom card girgoler o els noms recollits per NPLAG (que inclouen el castellanisme seta) card de setes, card seter i panical de setes.

panical

<Ciències de la vida>

ca panical, n m
ca card blanc, n m sin. compl.
ca card girgoler, n m sin. compl.
ca card panical, n m sin. compl.
ca espinacal, n m sin. compl.
ca herba capitana, n f sin. compl.
ca cadernera, n f alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca card corredor, n m alt. sin.
ca card punxent, n m alt. sin.
ca card sant, n m alt. sin.
ca cardassa, n f alt. sin.
ca cardiguera, n f alt. sin.
ca cardina, n f alt. sin.
ca cardinxes, n f pl alt. sin.
ca cardot petit, n m alt. sin.
ca centcaps, n m alt. sin.
ca espinacals, n m pl alt. sin.
ca espinacard, n m alt. sin.
ca obriülls, n m alt. sin.
ca panical comú, n m alt. sin.
ca panical de camp, n m alt. sin.
ca panical femella, n m alt. sin.
ca panical punxent, n m alt. sin.
ca panical ver, n m alt. sin.
ca paniquera, n f alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca abreüll, n m var. ling.
ca carc girgoler, n m var. ling.
ca carc panical, n m var. ling.
ca carcanical, n m var. ling.
ca card de setes, n m var. ling.
ca card parnical, n m var. ling.
ca card perical, n m var. ling.
ca card pernical, n m var. ling.
ca card pinacal, n m var. ling.
ca card seter, n m var. ling.
ca cardo, n m var. ling.
ca cardo panical, n m var. ling.
ca cardo perical, n m var. ling.
ca cent caps, n m var. ling.
ca espanical, n m var. ling.
ca espinacalça, n f var. ling.
ca espinacan, n m var. ling.
ca espinacau, n m var. ling.
ca espinacaut, n m var. ling.
ca espinical, n m var. ling.
ca herba de la parrella, n f var. ling.
ca panecal, n m var. ling.
ca panecol, n m var. ling.
ca panical de setes, n m var. ling.
ca panicar, n m var. ling.
ca panicard, n m var. ling.
ca panicaut, n m var. ling.
ca panival, n m var. ling.
ca penical, n m var. ling.
ca perical, n m var. ling.
ca pericol, n m var. ling.
ca punical, n m var. ling.
nc Eryngium campestre L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

Tal com explica MASCLANS, aquesta planta es troba sovint parasitada pel bolet radicícola Pleurotus eryngii, anomenat precisament gírgola de panical. D'aquí el nom card girgoler o els noms recollits per NPLAG (que inclouen el castellanisme seta) card de setes, card seter i panical de setes.

panical

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

ca panical, n m
ca carcamical, n m sin. compl.
ca carcanical, n m sin. compl.
ca card blanc, n m sin. compl.
ca card corredor, n m sin. compl.
ca card grigoler, n m sin. compl.
ca card panical, n m sin. compl.
ca centcaps, n m sin. compl.
ca espinacal, n m sin. compl.
ca espinacard, n m sin. compl.
ca herba capitana, n f sin. compl.
ca herba de la parrella, n f sin. compl.
nc Eryngium campestre

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 70 cm d'alt, espinosa, que es fa en llocs incultes, prats secs i brolles de la plana i la muntanya, a tot arreu dels Països Catalans. L'arrel, que es cull entrada la tardor, quan la planta és a punt d'assecar-se o ja és seca del tot, en infusió, té propietats diürètiques, aperitives i emmenagogues.

pericó vermell

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

ca pericó vermell, n m
ca centaura menor, n f sin. compl.
ca centcaps, n m sin. compl.
ca fel de la terra, n m sin. compl.
ca flor de centaura, n f sin. compl.
ca flor vermella, n f sin. compl.
ca herba centaura, n f sin. compl.
ca herba d'espant, n f sin. compl.
ca herba de Santa Margarida, n f sin. compl.
nc Centarium umbellatum

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia biennal de la família de les gencianàcies, de 10 a 60 cm d'alçària, que es fa en indrets herbosos i sòls humits de gairebé tot el país. Les summitats florides, en infusió, estimulen la diüresi i han estat usades contra les digestions lentes, les flatulències, la tos, la febre i la diabetis. Com a ús extern, hom les hi atribueix propietats vulneràries.