Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "coa" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>
- ca acidèmia isovalèrica, n f
- es acidemia isovalérica, n f
- es deficiencia de ácido isovalérico CoA deshidrogenasa, n f sin. compl.
- fr acidémie isovalérique, n f
- fr déficit en Isovaléryl-CoA déshydrogénase, n m sin. compl.
- en isovaleric acidemia, n
- en isovaleric acid CoA dehydrogenase deficiency, n sin. compl.
- cod 33
<Malalties minoritàries > Epilèpsies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arestes, n f pl
- ca blat boig, n m alt. sin.
- ca blat bord, n m alt. sin.
- ca blat de moro, n m alt. sin.
- ca blat de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca blat del dimoni, n m alt. sin.
- ca bruixes, n f pl alt. sin.
- ca civada, n f alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civadeta borda, n f alt. sin.
- ca coa d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'egua, n f alt. sin.
- ca dimonis, n m pl alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca farratge, n m alt. sin.
- ca fletxes, n f pl alt. sin.
- ca margall bord, n m alt. sin.
- ca margall d'espiga, n m alt. sin.
- ca margall d'espigueta, n m alt. sin.
- ca margall d'ordi, n m alt. sin.
- ca margall de llapassa, n m alt. sin.
- ca margall espigat, n m alt. sin.
- ca margall punxós, n m alt. sin.
- ca ordi bord, n m alt. sin.
- ca rompsac, n m alt. sin.
- ca ximet, n m alt. sin.
- ca aristes, n f pl var. ling.
- ca civà, n f var. ling.
- ca civà borda, n f var. ling.
- ca civaeta borda, n f var. ling.
- ca espigaella, n f var. ling.
- ca ferratja, n f var. ling.
- ca margall d'espigaïlla, n m var. ling.
- ca nóvios, n m pl var. ling.
- nc Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arestes, n f pl
- ca blat boig, n m alt. sin.
- ca blat bord, n m alt. sin.
- ca blat de moro, n m alt. sin.
- ca blat de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca blat del dimoni, n m alt. sin.
- ca bruixes, n f pl alt. sin.
- ca civada, n f alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civadeta borda, n f alt. sin.
- ca coa d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'egua, n f alt. sin.
- ca dimonis, n m pl alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca farratge, n m alt. sin.
- ca fletxes, n f pl alt. sin.
- ca margall bord, n m alt. sin.
- ca margall d'espiga, n m alt. sin.
- ca margall d'espigueta, n m alt. sin.
- ca margall d'ordi, n m alt. sin.
- ca margall de llapassa, n m alt. sin.
- ca margall espigat, n m alt. sin.
- ca margall punxós, n m alt. sin.
- ca ordi bord, n m alt. sin.
- ca rompsac, n m alt. sin.
- ca ximet, n m alt. sin.
- ca aristes, n f pl var. ling.
- ca civà, n f var. ling.
- ca civà borda, n f var. ling.
- ca civaeta borda, n f var. ling.
- ca espigaella, n f var. ling.
- ca ferratja, n f var. ling.
- ca margall d'espigaïlla, n m var. ling.
- ca nóvios, n m pl var. ling.
- nc Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacallans, n m pl
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca blenera tripó, n f alt. sin.
- ca bleneres, n f pl alt. sin.
- ca candelera, n f alt. sin.
- ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca coa de rabosa, n f alt. sin.
- ca col borda, n f alt. sin.
- ca col de moro, n f alt. sin.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca cua de borrega, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de llop, n f alt. sin.
- ca cua de moltó, n f alt. sin.
- ca fulla borruda, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamó mascle, n m alt. sin.
- ca herba blenera, n f alt. sin.
- ca herba candelera, n f alt. sin.
- ca herba del ble, n f alt. sin.
- ca herba farinera, n f alt. sin.
- ca herba ploradera, n f alt. sin.
- ca herba plorosa, n f alt. sin.
- ca herba sabonera, n f alt. sin.
- ca jovenal, n m alt. sin.
- ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca llapassera borda, n f alt. sin.
- ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
- ca múria, n f alt. sin.
- ca orella de burro, n f alt. sin.
- ca ploraner, n m alt. sin.
- ca ploranera, n f alt. sin.
- ca porpra, n f alt. sin.
- ca porpres, n f pl alt. sin.
- ca púrpura, n f alt. sin.
- ca repalassa blanca, n f alt. sin.
- ca repalassa borda, n f alt. sin.
- ca ressentida, n f alt. sin.
- ca sabatot, n m alt. sin.
- ca sabatots, n m pl alt. sin.
- ca santjoanal, n m alt. sin.
- ca santjoanals, n m pl alt. sin.
- ca siriclòs, n m alt. sin.
- ca tabac bord, n m alt. sin.
- ca torba, n f alt. sin.
- ca trepó, n m alt. sin.
- ca trepó de bosc, n m alt. sin.
- ca trepó joanal, n m alt. sin.
- ca treponera, n f alt. sin.
- ca trepons, n m pl alt. sin.
- ca tripó, n m alt. sin.
- ca tripons, n m pl alt. sin.
- ca troca, n f alt. sin.
- ca bordellobo, n m var. ling.
- ca candilera, n f var. ling.
- ca engordalobo, n m var. ling.
- ca gordellobo, n m var. ling.
- ca gordollobo, n m var. ling.
- ca gordolobo, n m var. ling.
- ca guadalobo, n m var. ling.
- ca guardallobo, n m var. ling.
- ca guardalobo, n m var. ling.
- ca guardalobol, n m var. ling.
- ca joanal, n m var. ling.
- ca matalobo, n m var. ling.
- ca rapelassa borda, n f var. ling.
- ca siriclós, n m var. ling.
- ca trapó, n m var. ling.
- ca traponera, n f var. ling.
- ca triput, n m var. ling.
- ca turba, n f var. ling.
- nc Verbascum thapsus L.
<Botànica > escrofulariàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacallans, n m pl
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca blenera tripó, n f alt. sin.
- ca bleneres, n f pl alt. sin.
- ca candelera, n f alt. sin.
- ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca coa de rabosa, n f alt. sin.
- ca col borda, n f alt. sin.
- ca col de moro, n f alt. sin.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca cua de borrega, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de llop, n f alt. sin.
- ca cua de moltó, n f alt. sin.
- ca fulla borruda, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamó mascle, n m alt. sin.
- ca herba blenera, n f alt. sin.
- ca herba candelera, n f alt. sin.
- ca herba del ble, n f alt. sin.
- ca herba farinera, n f alt. sin.
- ca herba ploradera, n f alt. sin.
- ca herba plorosa, n f alt. sin.
- ca herba sabonera, n f alt. sin.
- ca jovenal, n m alt. sin.
- ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca llapassera borda, n f alt. sin.
- ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
- ca múria, n f alt. sin.
- ca orella de burro, n f alt. sin.
- ca ploraner, n m alt. sin.
- ca ploranera, n f alt. sin.
- ca porpra, n f alt. sin.
- ca porpres, n f pl alt. sin.
- ca púrpura, n f alt. sin.
- ca repalassa blanca, n f alt. sin.
- ca repalassa borda, n f alt. sin.
- ca ressentida, n f alt. sin.
- ca sabatot, n m alt. sin.
- ca sabatots, n m pl alt. sin.
- ca santjoanal, n m alt. sin.
- ca santjoanals, n m pl alt. sin.
- ca siriclòs, n m alt. sin.
- ca tabac bord, n m alt. sin.
- ca torba, n f alt. sin.
- ca trepó, n m alt. sin.
- ca trepó de bosc, n m alt. sin.
- ca trepó joanal, n m alt. sin.
- ca treponera, n f alt. sin.
- ca trepons, n m pl alt. sin.
- ca tripó, n m alt. sin.
- ca tripons, n m pl alt. sin.
- ca troca, n f alt. sin.
- ca bordellobo, n m var. ling.
- ca candilera, n f var. ling.
- ca engordalobo, n m var. ling.
- ca gordellobo, n m var. ling.
- ca gordollobo, n m var. ling.
- ca gordolobo, n m var. ling.
- ca guadalobo, n m var. ling.
- ca guardallobo, n m var. ling.
- ca guardalobo, n m var. ling.
- ca guardalobol, n m var. ling.
- ca joanal, n m var. ling.
- ca matalobo, n m var. ling.
- ca rapelassa borda, n f var. ling.
- ca siriclós, n m var. ling.
- ca trapó, n m var. ling.
- ca traponera, n f var. ling.
- ca triput, n m var. ling.
- ca turba, n f var. ling.
- nc Verbascum thapsus L.
<Botànica > escrofulariàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat del diable, n m
- ca bromus madrileny, n m alt. sin.
- ca civada de ratolí, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca estripa-sacs, n m alt. sin.
- ca margall, n m alt. sin.
- ca margall madrileny, n m alt. sin.
- ca rompsac, n m alt. sin.
- ca trapa-sacs, n m alt. sin.
- ca aspigadilla, n f var. ling.
- ca trapassacs, n m var. ling.
- nc Bromus madritensis L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat del diable, n m
- ca bromus madrileny, n m alt. sin.
- ca civada de ratolí, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca estripa-sacs, n m alt. sin.
- ca margall, n m alt. sin.
- ca margall madrileny, n m alt. sin.
- ca rompsac, n m alt. sin.
- ca trapa-sacs, n m alt. sin.
- ca aspigadilla, n f var. ling.
- ca trapassacs, n m var. ling.
- nc Bromus madritensis L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bolenga, n f
- ca bolenga d'Itàlia, n f alt. sin.
- ca coa d'euga, n f alt. sin.
- ca coral, n m alt. sin.
- ca cua de porc, n f alt. sin.
- ca herba de la vibra, n f alt. sin.
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca herba del vibre, n f var. ling.
- ca herba viborera, n f var. ling.
- nc Echium italicum L.
<Botànica > boraginàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bolenga, n f
- ca bolenga d'Itàlia, n f alt. sin.
- ca coa d'euga, n f alt. sin.
- ca coral, n m alt. sin.
- ca cua de porc, n f alt. sin.
- ca herba de la vibra, n f alt. sin.
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca herba del vibre, n f var. ling.
- ca herba viborera, n f var. ling.
- nc Echium italicum L.
<Botànica > boraginàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cactus, n m
- ca ciri pasqual, n m alt. sin.
- ca coa del diable, n f alt. sin.
- ca cua del diable, n f alt. sin.
- nc Cereus peruvianus (L.) Mill.
<Botànica > cactàcies>
